Els dies abans de Nadal vaig descobrir de manera inesperada que m'havia estat enganyant, i amb mentides gruixudes durant un any. De fet, també a la família i a tot el seu entorn. Em va desconcertar i entristir. Però vaig pensar que això formava part de la seva misèria i marginació. Sovint es parla dels pobres de manera idíl·lica, però la marginació sovint significa també trampes o estratègies no massa correctes. Vaig pensar que ho hauria de portar a la pregària per saber-ho afrontar des de l'Evangeli.
Avui ens hem vist unes hores. Li he preguntat per què m'havia mentit tant, i ha quedat molt avergonyit. Sense mirar-me a la cara una bona estona, i emocionat, ha intentat de mica en mica trobar paraules. Li he dit que entenia que era una estratègia de supervivència havent-se sentit refusat des de petit. Però que, una vegada que troba algú que es preocupa per ell, com pot ser que el tracti malament.
S'ha disculpat vàries vegades. I jo li he preguntat més d'una vegada que la meva intenció era entendre per què m'havia mentit. Li he dit que la meva estimació no canviaria ni s'aturaria, perquè era estimació de veritat i no en funció del que fes ell. Que no depenia d'un sentiment, sinó que era una decisió que vaig prendre fa temps.
Sobre com continuar a partir d'ara, m'ha demanat que no el deixi sol. I li he dit que no està sol, és clar. Però que he de mirar d'evitar que em torni a enganyar.
Quan ja marxava, una pregunta meva innocent ha portat a desvelar encara una altra mentida de fa temps. Ell l'hauria pogut amagar, i en canvi ha fet l'esforç de dir-me la veritat (i mirant-me a la cara!). Li he valorat molt que hagués dit la veritat.
Dono gràcies a Déu per aquesta trobada, que francament em neguitejava. Però queda encara molt de camí. Que Ell ens hi ajudi!
Bon dia, Sergi! Si hi ha un dogma que no cal demostrar és el del Pecat Original. Només cal que ens emmirallem. O passar experiències com la que expliques.
ResponEliminaEl rerefons, comú i universal, és la misteriosa condició humana. Misèria i marginació les veig tan sols com circumstàncies que, en moltes ocasions, la fan més palesa. La teva entrada d'avui és corprenedora i desalienant, doncs com bé escriu en Ramon, ens emmiralla. La poden signar, fil per randa, moltes dones i alguns homes del nostre ben vist primer mon.
ResponEliminaBon any a tothom!
"Li he dit que la meva estimació no canviaria ni s'aturaria, perquè era estimació de veritat i no en funció del que fes ell. Que no depenia d'un sentiment, sinó que era una decisió que vaig prendre fa temps." Crec que és la definició d'una veritable amistat i sens dubte és el millor que li pots donar. Un cop més, com el gra de mostassa.
ResponElimina