divendres, 5 de febrer del 2021

L'alimentació dels estudiants


Si ho recordeu, en el monestir hi ha una escola de Formació Professional que ensenya un ofici als joves perquè puguin tenir un futur. Tots aquests nois i noies viuen aquí tota la setmana. En aquest moment n'hi ha un centenar perquè, amb motiu del virus, el govern va tancar les escoles fa quasi un any. I des de l'octubre van permetre que els finalistes de diferents etapes tornessin, però no els altres cursos. Esperem que ben aviat puguin tornar a ser uns 250-300.

Què mengen?

- Esmorzar: porridge (però no com l'anglès, sinó senzillament farina de blat amb aigua), o bé els donen aigua calenta (perquè es facin un te si s'han portat els sobrets de casa).

- Dinar: posho (és el mateix que a l'esmorzar: farina de blat, però en aquest cas molt més sòlida i sense aigua) i mongeta vermella. 

- Sopar: de nou posho i mongeta vermella. Val a dir que el posho és un menjar que no sembla agradar gaire a quasi ningú.

Conclusió: tots els àpats del mes mengen exactament el mateix! Excepte un àpat (al mes!) que poden menjar carn o peix.

Suposo que posareu la mateixa cara que jo quan ho vaig sentir per primer cop. Sé que passa a altres escoles, però això no és un motiu que em convenci. Hauríem de poder fer un gir a la idea de "això és el que hi ha, i no s'hi pot fer res". 

I espero poder-vos presentar d'aquí uns dies un projecte que hem estat parlant amb els mestres i amb la direcció de l'escola, i que espero que sigui l'inici d'altres projectes en aquest mateix sentit. Els alumnes ho desitgen, i els mestres tenien idees però mancaven els recursos. Estic esperançat.

La foto que veieu és el porridge de l'esmorzar d'ahir. 

9 comentaris:

  1. No entenc res....no tinc cap coneixement de la vida a l'Àfrica però des de que tu ets allà vaig fent-me una idea....
    No poden alimentar gallines amb el blat ? I aprofitar els ous i de tant en tant la carn? Muntar un galliner és molt barat....Entenc que potser és complicat abastir-se de fruita i verdura pel tema del clima però algun cultiu més es podrà intentar...No se .Em quedo de pedra

    ResponElimina
  2. Veig que no és fortuït que l'esperança de vida dels ugandesos no arribi als 63 anys. Desitjo que el projecte que esteu intentant iniciar tiri endavant ben aviat i almenys que la vida d'aquests nois sigui més llarga i més plena en tots els sentits (almenys la panxa). Que ja saps, si necessites recollir diners, només cal que ho diguis!
    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  3. Entenc els comentaris que feu, jo també m'he fet aquestes preguntes. Certament penso que es poden fer moltes coses, però és essencial que es pensi en projectes que tinguin futur, que siguin sostenibles en el temps i que serveixin per 300 persones (que no és tan fàcil). I una altra cosa és important: és un camí que s'ha de fer amb ells, i per tant només plantejaré projectes que estiguin prou madurs, que s'hagin parlat prou amb ells, etc. Nosaltres hi podem aportar diners (essencials!) però la part que ells hi posin també és totalment imprescindible. Per això tot avançarà a un ritme no ràpid, però espero que sòlid. El més bàsic és que fem aquest camí junts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi, no me'n puc estar de tornar a escriure, és que m'he passat la nit somiant amb aquesta dieta de farinetes que tenen aquests nois i noies... Entenc el que dius que el projecte ha de ser perdurable, però és que veure la foto em regira l’estómac i no me la puc treure de sobre. Espero que vosaltres mengeu alguna cosa més contundent, diria que en vas parlar en algun lloc, però clar, ha de ser lleig que el vostre menjar sigui més o menys digne i ells això. Que res, que crec que has ferit la sensibilitat de molts!!!

      Elimina
  4. Sergi, em sembla una molt bona idea poder ajudar a tota aquesta gent en un aspecte tant bàsic com és la nutrició. Ja ens diràs en què podem ajudar des de terres catalanes. Un hort, una petita granja,... segur que són projectes que podrien tirar endavant.

    ResponElimina
  5. Sembla ser que són moltes les necessitats en un país com Uganda, però una bona nutrició juntament amb una bona qualitat de l'aigua ( per beure i per una bona higiene) són de les fonamentals per un país. Perquè això repercutirà en el creixement i en el desenvolupament físic i cognitiu dels seus habitants. També a mi, se'm fa difícil d'entendre des d'aquí aquesta acceptació de la situació, el perquè no hi fan més. Com dius, calen diners, però no per proveir aliments sinó recursos i eines per generar-ne. I segurament des del propi àmbit de l'escola d'oficis es poden generar projectes en aquesta via, animant als joves a fer propostes i a participar activament en la millora del seu propi futur.

    ResponElimina
  6. Moltes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina
  7. Que diferents són les teves últimes notícies on fas més palès les grans mencances que teniu; la veritat és que fan pensar molt i molt i fan mal el cor.
    Pensant en tot el que expliques ja diràs si podem col·laborar, encara que la col·laboració sigui un gra de sorra... Molts fan un desert.
    Bona planificació i coratge!!!

    Fina Múrria.

    ResponElimina