L’estada d’en Pau

En Pau, l’antic escolà jove que us vaig comentar fa dies, està a punt de marxar. Ha viscut dos mesos molt intensos aquí Uganda. Ha fet moltes activitats: ajudar en les classes de música als monjos, classes d’informàtica, treball a l’hort de l’escola, visites als nens malalts dels poblats, ajudar a catalogar els llibres de la biblioteca... Ha  residit alguns dies en dos poblats diferents, vivint amb i com els ugandesos; i també uns dies inoblidables a l’Orphan’s Club. 

Ha viscut a l’escola del monestir, amb els estudiants de la seva edat. I ha pogut constatar els valors però també les diferències pel que fa a la cultura, als costums, a la formació que han rebut els ugandesos i ell mateix. Ha fet amistats, i ha compartit el dia a dia amb tothom. 

M’ha sorprès la maduresa amb què analitzava tot el que anava observant, mirant de comprendre les raons de per què es comporten d’aquella manera o d’aquella altra. Tots l’han sentit molt proper i bona persona, cosa que per mi no era cap novetat, és clar. 

Crec que haver conviscut dos mesos a l’Àfrica als 20 anys li quedarà com una marca inesborrable. I jo li agraeixo l’estimació que ha mostrat amb tothom i que m’hagi portat aires de Catalunya! Gràcies Pau!!

La foto superior és des de dalt del Tororo Rock, acompanyat d’un dels monjos joves