Us confesso que admiro, i molt, la Madame Florence. Probablement després del que llegireu, vosaltres també.
Quan li preguntes quants fills té, diu que 8: tres són biològics, i cinc estaven en una situació tan i tan precària que els va assumir com a mare. El seu marit va tenir un accident greu fa anys, i tota la família depèn d’ella a nivell econòmic.
Treballa en dos llocs diferents, i a més a més als 36 anys va començar uns estudis universitaris a distància que ha acabat amb 41.
Fa dos anys va rebre l’ajuda del nostre Programa Social, i fa poc l’ha acabat de pagar. Era un projecte de criar galls dindi. Els beneficis no han estat massa grans, però en un moment determinat li van permetre continuar pagant els estudis universitaris. La mala sort és que fa pocs dies li van robar els galls dindi. I em va desconcertar una resiliència davant del robatori de la qual jo no seria capaç. Diu: “Pots pujar un fill fins a la universitat, i després es mor. Però la vida ha de continuar, això no pot ser el final de tot. Has de lluitar fort, i tirar endavant”. Quina lluitadora!
Per al primer projecte va rebre 1.000.000 de xílings ugandesos. Després d’haver estat tan seriosa amb el primer, ara rebrà 3.000.000 de xílings per al següent projecte. Mereix que tot li vagi bé!!
És fantàstic saber quin és el perfil i la història d'algunes persones del Programa Social per adonar-nos-en de quin gran profit en treuen de les nostres ajudes!
ResponEliminaA la vegada, són un exemple de vida increible i amb la seva actitud ens demostren, dia a dia, com se les mereixen!
Molt contenta de poder ajudar entre totes i tots a persones com Madame Florence. El seu cas és un exemple de superació i resiliència en majúscules. Mereix tot el suport econòmic possible.
ResponEliminaImpressiona la història !! Aquí a Europa tenim altes taxes de suïcidi entre la gent jove, molta gent gran ha de viure sola i adoptem més gosets que no pas nens pobres. Em corprèn només d'intentar imaginar què deuen pensar de nosaltres des d'aquests llocs del món on tu vius Sergi.
ResponEliminaHe rebut dos comentaris sense nom. Si m'envieu el nom, els publicaré
ResponEliminaSens dubte un exemple de resiliència i tosuderia en sentit positiu. Tant de bo tots tinguèssim l'actitud de Madame Florence en les dificultats (grans o petites) que hem d'afrontar en el nostre dia a dia. Caure i tornar-se aixecar una i altra vegada amb la mateixa energia que el primer dia. Gràcies per compartir aquesta reflexió!
ResponEliminaUna gran referent la Madame Florence! Moltes gràcies per compartir i explicar aquests exemples a seguir i per poder explicar als del nostre voltant . Amb imatge inclosa!
ResponEliminaÉs admirable la Madame Florence, té tota la raó quan diu que sigui com sigui s'ha de tirar endvant, i sí la vida continua malgrat les desgràcies que puguin passar, ho hauríem de pensar més sovint i no encallar-nos en els problemes, siguin del nivell que siguin!
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi pel testimoni que ens ha compartit!!!
Si entenem la vida com un regal immerescut, l'agraïment sincer és donar-la: només així rebem la fortalesa imprescindible per viure amb dignitat i coherència. Gràcies per la lliçó de la Florence.
ResponEliminaJosep Bofarull
A MADAME NYABURU FLORENCE
ResponEliminaBenvolguda Florence:
Només tú, coneixes, en la teva intimitat,
l ' il.lusió, la convicció, la tenacitat,
que comporta la teva situacio familiar,
per tirar endavant, els teus 8 fills,
I donar-los-hi, Escolaritat, una Cultura el més complerta
possible i una especialitat Universitaria.
.
Mai et sentis afalagada per l' admiració que puguis causar.
L ' heroicitat , atrau molts aplaudiments, peró a la curta, o bé a la llarga, passa factura, en la salut física o psíquica a la persona que s'hi sotmet voluntariament, o bé per circunstàncies de la vida, s' hi veu obligada.
Procura , sempre que puguis ,
i comprenc que en la teva situació és dificil ,
CAMINAR I ACTUAR PER UN " CAMÍ MITJA",
perqué alló de:
El "MES ALT", el "MES FORT" el "MES LLUNY",
deshumanitza a aquells que en fan el seu ideal de vida,
tot i que sé , que aquest, no és el teu cas.
VIURE AL LÍMIT, JUGAR-SE-LA CONSTANTMENT,
NO FA FELIÇ.
Coneixent la teva vida familiar, estic segura que,
LA TEVA FELICITAT, SOBREPASSA TOTS ELS ELOGIS
VINGUT DE L ' EXTERIOR.
Cuide't tot el que puguis,
Fes-te ajudar pels teus fills,
a mesura que en vagin tenint l 'edat,
aquest, també es un procés educatiu.
I, mentres tant, reb de mi, tot el respecte i afecte
que la teva generositat de vida es mereix
Una abraçada
Pilar
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina