divendres, 28 de maig del 2021

Dies a Bwera


Aprofitant que tenim l’escola de vacances, he anat uns dies a Bwera convidat per una família d’allà. És el darrer poble abans d’entrar al Congo. Això vol dir que m’he desplaçat de l’est d’Uganda (a la frontera amb Kènia) a l’extrem oest.


És un poble envoltat de paratges fantàstics: el Queen Elizabeth National Park, on es poden veure animals salvatges, les Rwenzori Mountains, grans llacs... Segur que són experiències fabuloses (a més de cares, perquè estan molt pensades de cara al turisme estranger). 

El que he fet és justament molt alternatiu amb l’habitual dels turistes occidentals: conviure amb la gent del poble. Per ells era totalment insòlit que un blanc estigués uns dies amb ells, i no només de passada cap al Congo. Els amics dels fills els trucaven perquè havien sentit a dir que hi havia un muzungu amb ells, i diversos parents ens van venir a visitar per aquest motiu.

A la família els feia molta il·lusió, però també una mica de respecte perquè tot el que em podien oferir és una habitació feta de fang. Els vaig dir que cap problema, només faltaria. De dins, veies ben bé el fang força tapat amb cartrons o papers de diari com a protectors, i també constataves que al sostre hi havia forats (ho he acabat de comprovar aquesta nit que ha plogut). Potser el més complicat era anar de ventre, però penso que ho he superat amb bona nota. 


Viuen envoltats de meravelles, però ells no tenen els recursos per fer les visites a aquests parcs tan meravellosos. Són per als estrangers o gent rica de la capital. La majoria de gent és molt pobra, com la família que m’ha acollit.

El fet de ser un poble fronterer fa que s’hi noti molt de moviment i de vida. M’imagino que a nivell de negoci és un bon lloc per alguns àmbits, tot i que en realitat no és fàcil enlloc del país. 


La mesquita és molt gran, i em van dir que potser hi ha més musulmans que cristians a Bwera, no saben quina és la raó. Pel que fa als cristians, un d’aquests dies a les 7h del matí vam assistir a una Missa on hi havia unes 200 persones. És la Missa diària, i per arribar-hi s’ha de caminar bastant i de pujada. 

Aquesta matinada, els 4 homes de la família m’han acompanyat fins a l’autocar. Ara estic de camí fins a la capital, i després fins a Tororo de nou.

16 comentaris:

  1. Gracies per compartir les teves vacances ¡¡una de les fotos m'ha cridat l,atenció ,es veuen blocs de pisos ja fets i altres en construcció .Dona l,impresió d'una ciutat mes moderna ,potser amb molta diferencia entre rics i pobres ,com a tants llocs.Ets ben acollit a molts llocs i suposo que es el caràcter dels ugandesos i l'agraïment de veure el que fas per els estudiants.
    Bo l'important es que tu tornis be cap el Monestir ,que hi ha molta distancia entre els dos llocs.El viatge, deu be estat descobrir quelcom de natura i de carreteres asfaltades a la seva manera :) .La meva curiositat ,servira per coneixer tots aquests llocs que esmentes .No obstant tinguis molta cura viatjant ,que no deus passar desapercebut .
    Una abraçada i gracies Sergi !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria, si t'hi fixes, en aquesta foto que comentes s'hi veuen unes barreres. És la barrera de la frontera amb Congo, i les cases que es veuen ja formen part de Congo. És curiós, però tot i la gran pobresa que hi ha, és cert que ben a prop de la frontera hi ha cases de gent amb diners... i en contrast amb la majoria de gent.

      Elimina
  2. Carai Sergi! No deixes de fer coses alternatives! Et recordaran com el muzungu que els deixava amb la boca oberta cada dos per tres! :-)
    Quina experiència més interessant. Així és com es coneix realment un país: sumergint-hi. Ja ens explicaràs més de com aquesta gent viu el seu dia a dia, completament diferent al nostre.
    Bon viatge de tornada! La distància no és poca i per carreteres africanes aquesta també deu ser també una altra experiència, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, tinc coses per explicar sobre aquests dies, i tant!
      El viatge ha estat una mica una epopeia, amb diversos canvis de transport...però finalment vaig arribar sa i estalvi.

      Elimina
  3. Pare Sergi d'Assis: T' agraeixo els mapes que ens envies. Ara mateix he sobrevolat per BWERA.
    He vis, fins on m'ha deixat Google Maps:
    1. BWERA CHURCH OF UGANDA (ALL SAINTS CHURCH)
    2. BWERA MAIN HOSPITAL.
    3. BWERA MAIN MOSQUE
    Més enllà de l'injusticia de tenir que viure sempre,sense les primeres necesitats cubertes, aquesta caseta i tot el que l'envolta, m' ha recordat, els diorames que l' ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE CATALUNYA, que en temps de Nadal,ens recrea d' UNA manera tant fidel, els poblets de Betlem. El NEIXAMENT DE JESÚS, debia ser així d'humil .
    Una cosa em crida L atenci
    I ara, una última cosa:
    Quin és el fet de que en una missa diària, a les set del matí, hi hagi unes dues centes persones ?
    Més enllà de la VIDA CRISTIANA, LA LITURGIA, etc.podria ser la falta de treball, o un horari de treball que ells és poden organitzar ??
    Gràcies i que tingué un bon dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar! La raó del que preguntes és que la majoria de gent no té un horari de feina: treballen tot el dia. Però es poden permetre (almenys alguns d'ells) anar a Missa.

      Elimina
  4. Molt impressionant. Com sabem tan poc de la vida dels altres i com de difícil i injusta és aquesta vida per a alguns. M'alegro que puguis ser-hi una presència d'amistat. Estic segur que és una experiència molt rica per a tothom

    ResponElimina
    Respostes
    1. "... una presència d'amistat": m'ha agradat molt com ho has expressat. Així és com ho visc. Gràcies Lucy!

      Elimina
  5. No sé què dir-te Sergi... Quan vaig a comprar-me roba amb la meva filla i em proposa alguna cosa una mica agoserada sempre em diu: has de sortir de la teva zona de confort, mama. La teva marxa a Uganda és evident que t'ha implicat sortir de la teva zona de confort, però segur que deus tenir uns mínims que et deuen haver-te prporcionat una altra zona de confort. Ara això que expliques és més que una sortida, pel que he entès ni vàter tenen...
    Que res, que moltes gràcies, Sergi, per explicar-nos-ho. Que tinguis un bon retorn a casa!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, hi havia un forat. Però era tot força complicat: sense llum, intentant deixar el mòbil en algun lloc estratègic, amb cuques grosses movent-se per allà... Tot i això, he de dir que tenien l'espai molt net i ben cuidat. Però és clar, és el que és.

      Elimina
    2. Quan t'he llegit, he pensat que t'hagués estat més fàcil anar al bosc, però clar, m'ha vingut la imatge de les serps, els micos i fauna variada, així que segurament no era bona idea... jejejeje!!!

      Elimina
  6. Sergi, mare meva quina aventura! Allà on eres tu heu tingut terratrèmols? Des del dissabte 22 que hi ha un volcà en erupció a la frontera entre Congo i Rwanda i terratrèmols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Montse Hirwa! Moltes gràcies per escriure en aquest espai! No hem tingut terratrèmols, i no van fer cap referència al volcà. Els ho vaig preguntar, i n'havien sentit a parlar, però no en sabien gran cosa. De fet, queda una mica lluny d'on era, encara que fos a tocar de la frontera del Congo. La ciutat de Goma d'on s'ha evacuat tanta gent és més propera a Rwanda, exacte, és més al sud.

      Elimina
  7. Quina experiència més maca conviure amb l’entorn d’aquesta família, amb quina generositat et van rebre, sense conèixer Sant Benet van aplicar la seva regla...

    Tots els forasters que es presenten han de ser acollits com el Crist...
    I que a tothom es tributi l’honor convenient...

    Segur que et van cedir la millor habitació que tenien i s’han esforçat al màxim per tal que estiguis bé, per ells també va ser una gran satisfacció poder-te rebre.

    De cami de tornada hauràs portat el cor encongit de tanta pobresa i l’esperit eixamplat de tanta generositat.
    Moltes gràcies per compartir aquest bocinets de vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel que dius, Marga! Sí, van ser molt generosos. La veritat és que no tinc el cor encongit, sinó més aviat idees de coses que hauríem de fer. Una abraçada

      Elimina
  8. "Conviure amb la gent del poble". Crec que aquest és un pas molt important per poder conèixer la gent, la cultura, la forma de pensar, les dificultats, i així poder adaptar millor el missatge de Jesús en aquesta regió del món. Els paissatges segurament que deuen ser espectaculars i possiblement la manera com viu la gent no ho és tant. Moltes gràcies per compartir-ho!

    ResponElimina