dimarts, 3 d’agost del 2021

200.000 i un conte de Santa Teresa de Lisieux


Aprofitant que el comptador de “La Font de Greccio” arriba a 200.000, us dic un GRÀCIES ben gran a tots els qui hi passegeu, comenteu, compartiu.

La xifra és molt relativa, perquè és un comptador que falla sovint. Algunes setmanes que he rebut visites nombroses d’algun país no han quedat reflectides en aquest comptador (en canvi, sí en el comptador intern de la pàgina), per dir un exemple. Però tant se val. 

És una pàgina que ha anat rebent cada vegada més visites, i d’aquí ve aquest GRÀCIES! Animo als qui hi entreu i no dieu mai res, que pugueu fer un comentari almenys una vegada. Fa il·lusió veure que darrere el número de visites hi ha noms.

Amb l’avinentesa d’arribar a una xifra rodona, poso per primer cop un àudio adjunt. És un conte de Santa Teresa de Lisieux que trobo molt suggerent. A la foto la podeu veure a ella.


11 comentaris:

  1. Gràcies per recordar-nos aquestes disposicions interiors, aquestes intencions, aquestes accions.
    Santa Teresina, sempre tant actual...tant sencilla...tant profunda...Sempre em recorda a Joan XXIII
    GRÀCIES !! Que tingueu un bon descans !!

    ResponElimina
  2. quina gran veritat!!!! La meva tia era una fervent seguidora de Sta Teresa de Lisieux, moltes gracies per els teus escrits, es com l’aigua fresca del mati que els esperem amb ànsia , Sergi fas molt be a Uganda i aquí al teu blog. Endavant i de nou gracies

    ResponElimina
  3. Molt bonic el conte. Sí, sovint oblidem la importància tan gran que tenen les petites coses i que estan a la base de tantes obres
    És una alegria escoltar la teva veu a més de llegir l’escrit.

    ResponElimina
  4. Que bonic el conte Sergi!!! Tinc un amic que és molt devot d'ella i sempre que pot me n'explica coses, una de les que més el meravella és que amb la vida tan curta que va tenir arribés a una profunditat tan gran de la seva fe. I moltes felicitats també per aquest espai de diàleg i reflexió!!! Són poques les entrades on no he comentat, em sembla que és una manera d'agrair-te el temps que hi dediques i que nosaltres ens en benificiem. A mi també m'agrada quan hi ha comentaris de gent nova!!! Moltes gràcies per tot i que així segueixi!!! Ah! i molt bona idea amb això de l'audio!!!

    ResponElimina
  5. Aquest conte que ens has presentat té un paral·lisme amb l'ofrena de la viuda pobra de l'evangeli (sant Marc?). No és tant important el valor (un feix de fenc no en té gaire) sinó la voluntat. Gràcies Sergi i enhorabona per les 200.000 visites (aproximadament) del teu blog.

    ResponElimina
  6. LA HISTÒRIA DE LA PERRUQUERIA.
    EL PENTINAT " DE MONYO ",
    I, MARIE FRANÇOISE THÉRÈSE MARTIN.

    Pare Sergi D' Assis:
    Aquesta tarda llegint les respostes a la teva comunicació, he trobat la sol.lució a una pregunta que sempre m' havia fet, al mirar aquesta.fotografia de Santa Teresina:
    EL SEU PENTINAT...

    Una noia, tant humil...tant modesta...
    Tant espiritual...com podia anar amb aquest pentinat que té un punt d' arrogant ?
    La manera de ser de Santa Teresina i aquest pentinat, mai em varen " quadrar ".

    LA resposta, podria ser aquesta:


    1. LA HISTÓRIA DE LA PERRUQUERIA A OCCIDENT.
    El pentinat ".DE MONYO " està ja present en
    L' ANTIGA GRÉCIA, en escultures, ceràmiques, ...
    Era, un MONYO més o menys baix, fluix, i que cada
    dona, s' ornamentava al seu gust.

    2. LA HISTÓRIA " DEL MONYO " A ORIENT, ÉS TOT UNA ALTRE COSA.
    A ORIENT, l' home també porta " MONYO "
    L'home se'l recull amb el cabell molt tibant i se'l fa a dalt de tot del cap.
    El " MONYO" de dona, no variarà gaire del d' occident, peró, en públic, quedarà tapat pel vel.

    3. Aquests dos típus de "MONYOS" aniran seguint
    el seu camí, al llarc dels segles...

    4. Peró...al segle XIX, apareixen els PRIMERS MOVIMENTS QUE RECLAMEN LA IGUALTAT DE DRETS PER A LA DONA...LES SUFREGISTES...LES FEMINISTES....
    Són els anys 1850...molt propers, ja al naixement de TERESA...
    ÉS EN AQUESTS ANYS, en que les dones, adopten, com a PENTINAT DE LLUITA, per a la IGUALTAT DELS SEUS DRET, "EL MONYO" d' HOME";
    CAVELL TIVANT CAP A MUNT, RECULLIT A DALT DE TOT...
    i sense cap ornamentació, ni nínxols, ni trenes, ni
    flors...

    5. El que jo crec sobre el seu pentinat en aquesta fotografía:
    TTERESA, ADOPTA AQUEST " MONYO " ,perque ella està clarament al costat de la defensa dels DRETS DE LA DONA.

    6. Coneixem a SANTA TERESA DE LISIEU, peró no coneixem prou a THÉRÈSE MARTIN D' ALENÇON, que també seria molt bonic !!

    Pare Sergi D' Assis, tu que opines de tot aixó ??

    NOTA: Actualment, d' aquest " MONYO", es diu:
    " MONYO DE DONA EMPODERADA" !!
    És a dir una dona que busca l' atenció,i que està dient a la societat:
    - EP, QUE LES DONES ESTEM AQUÍ !!!
    Feliç descans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar B! No se m'havia acudit res sobre el monyo, i no sabia moltes de les coses que expliques sobre el tema. M'ha semblat ben interessant!

      Elimina
  7. bonic el conte i encara més escoltat per la teva veu.Ja tinc wifi per poder.me connectar.
    Una abraçada de Manresa a
    Toroto.

    ResponElimina
  8. Què bonic el conte Sergi.. i què bé sentir-te! :-)
    Enhorabona per la xifra!

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  10. Molt bonic aquest conte i sentit amb la teva veu i una lectura tant perfecte. M'ha encantat. Mira, tenia el dia podríem dir tonto, amb tristesa d'aquella que no saps per què i m'he animat. Gràcies Sergi

    ResponElimina