L’objectiu principal de l’estada a Nairobi era visitar els slums. I concretament, un projecte per a nens del carrer. He anat dos dies al “Saint Benedict Children Centre” situat a Mathare, un dels grans slums de Nairobi, i ha estat una experiència impactant. Encara diria més: ha estat l’oportunitat de presenciar un miracle!
En aquest centre, es dediquen a rehabilitar (així ho anomenen ells) bastants nens del carrer. M’ha sorprès la gran professionalitat dels qui hi treballen: com s’aproximen als nens quan els troben malvivint al carrer, i tot el protocol que fan fins a poder-los treure del carrer.
Tenen establert que poden estar en el centre no més d’un any. Allà se’ls dona educació no formal (i menjar), però intentant que vagin adquirint uns hàbits i un mínim de coneixements que els permeti anar a l’escola el curs següent. Un cop passen a l’escola, se’ls fa un seguiment acadèmic, intentant implicar la família, i també se’ls continua becant fins que convingui. En aquesta foto podeu veure el plafó amb imatges dels joves que havien passat pel centre, i que després han arribat a fer mòduls superiors o fins carreres universitàries!! Química, Emprenedoria, Criminologia, Estadística… Quina passada!!!
El primer dia em van demanar que saludés els nens, i em va xocar que aixecaven la mà abans de preguntar i molt educats! Els vaig preguntar què era el millor del centre. Un va dir que aprendre a llegir, i un altre que aprendre a comportar-se bé. Se’ls veia molt contents. I un altre moment sorprenent és quan em van preguntar el nom, i us asseguro que són els africans que millor han pronunciat el meu nom en català!!! El carrer els deu haver fet llestos.
En podria explicar moltes més coses, però només un detall que em sembla significatiu. Vaig preguntar quina és la implicació dels monjos benedictins. I em van dir que no és només financera (amb donatius provinents d’Alemanya) sinó que el superior de la casa depenent i el mateix P. Abat de Tigoni ho segueixen molt freqüentment. El P. Abat personalment hi va un o dos cops al mes, amb molt d’interès, i té una reunió mensual a Tigoni amb el responsable del centre. Això m’ha edificat molt: que l’Abat d’aquell monestir tan contemplatiu vagi als slums sovint, quin do de Déu!
Pare Sergi d' Assis, bona tarda:
ResponEliminaSé, que arribo tard, per participar al teu comunicat, amb data, 1 de Setem. de 2023.
Es degut a un treball urgent que tinc entre mans,
I que no he acabat encara.
Si no faig nosa, contesto des d'aquí:
Sota el meu punt de vista, el moment més significatiu del teu comunicat, és aquesta frase:
"...EL PUNT D' ORGULL..."
No solament a l ' Africa , és un tema de PESTIGI
i de PROMOCIÓ SOCIAL !!
També, a la PENINSULA IBERICA, diem-ho així,
després de la Tragedia del 36, nois que estaven
allunyats de les grans ciutats, varen utilitzar,
els Seminaris i Monestirs, per poder promocionar-se
i adquirir una bona Cultura Humanista,
sense tenir gaire o gens definida la seva vocació
Sacerdotal o Monàstica.
Aixó, ho he sentit explicar moltes vegades !!
Peró, reflexionant amb calma, jo no culpabilitzaria aquells nois.
Els responsables d' aquestes decisions,
eren els Governs, per tenir desatesa la població,
en la cultura i tantes altres coses vitals per la dignitat
de la persona.
Si bé, no els culpabilitzo, tampoc els justifico,
perque hi ha una cosa que es diu
RECTITUT D' INTENCIÓ, i potser , alguns d' ells,
no la tenien, peró , tot plegat, m' en faig el càrrec !!
Ells van mirar d' accedir a la Cultura, d' aquesta manera:
A LA DESESPERADA !!
Segur que en la nostre situacio d' ara, no ho haguessin fet !!
Pregunto:
Aquest analisi i reflexió, seria també, vàlid
per Àfrica, en aquest moment ??
Penso que aquest ha sigut, el núcli de la teva comunicacio.
Miraré de finalitzar el treball urgent que tinc entre mans
i contesto el teu últim comunicat...
Fins a no trigar !!
Pare Sergi :
ResponEliminaSolament et puc dir dues coses, per tot el treball
que esteu fent:
MOLTES FELICITATS I MOLTES GRÀCIES !!
Referent als slums, el Papa Francesc, aquestst dies, ens explicava que , fa anys, llegint un filósof,
no va dir quin, li va quedar gravat d' ell, aquesta frase :
"LA REALITAT DELS PAISSOS I DE LES CIUTATS,
ES PERCEBEIX, VISITANT LES PERIFERIES."
És veritat, alla està reflectit, tot l ' interés o desinterés
d' un gover, pels seus ciutadans.
Desitjo un gran futur, per tots aquests alumnes,
començant pels més petits, en els seus treballs,
en l ' EDUCACIÓ DELS SENTITS...EN L ' APRENENTSTGE DE LA LECTURA I L ' ESCRIPTURA,
I EN L ' ADQUISICIÓ DE LES BONES MANERES .
A tots ells, una abraçada,
I a vosaltres, la meva salutació .
"...PAÏSOS..."
ResponEliminaUna gran feina i un gran compromís tot el que expliques i un gran regal per tú, Sergi!!!
ResponEliminaMolt contenta de veure't en la foto i amb cara de felicitat, moltes gràcies 😊
Quin projecte tan potent i tan bonic! La realitat dels slums em sembla d'una duresa tan brutal que em colpeix i veure una llum d'esperança em sembla admirable. Moltes gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaAquesta és l'Esglèsia de veritat, aquella que Jesús va establir abans de marxar d'entre nosaltres. Una Església oberta a la societat, ajudant als meus vulnerables apartir dels recursos que altra gent dona de forma generosa, ... en fi, hi ha gent que només veu les coses negatives de l'Església, jo crec que aquests són les accions que et fan sentir orgullós de formar part d'aquest col·lectiu. Gràcies per compartir-ho Sergi!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina