Impressions de Kènia

Ja havent tornat a Uganda, us comparteixo algunes impressions de Kènia. Molt parcials, perquè no hi he estat tants dies i a més m’he mogut en uns llocs molt determinats. Però sempre es capten detalls que poden ser significatius.

El primer de tots és just passada la frontera d’Uganda. Les carreteres de Kènia estan molt millor! A Uganda sovint trobes sots que s’han d’anar esquivant (o acceptant, perquè sovint no hi ha més remei). Les bones carreteres són un signe del nivell general, que fa l’efecte que és més alt que a Uganda. I la sensació a Nairobi és que és una ciutat molt més occidental que Kampala. 

El pagament en alguns llocs es fa amb moneda electrònica, a través del mòbil. Em va semblar sorprenent que fos quelcom tan estès.

Als slums de Mathare (a Nairobi) el monjo que m’hi va acompanyar m’explicava que han millorat molt els darrers 20 anys. S’hi han construït molts edificis de vàries plantes, en una zona on abans només hi havia barraques. Hi continuen havent zones de barraques i és obvi que encara hi ha molta pobresa, però tenia un aspecte diferent del que havia observat en slums de Kampala.

La llengua parlada a tot arreu és el Swahili. La gent coneix l’anglès, però la llengua natural és el Swahili. Em va sorprendre que caçava força paraules! Més del que m’hauria imaginat. I a l’escola promouen l’ús de l’anglès (podeu veure la foto). En una escola vaig veure que els divendres era el dia que s’hi permetia parlar el Swahili. Això és perquè el Swahili l’aprèn tothom a casa o al carrer, i en canvi el paper de l’escola amb l’anglès és fonamental. I ambdues són llengües oficials.

M’havien parlat repetidament de l’antipatia dels kenians, que eren gent molt seca i coses per l’estil. Potser els ugandesos ho diuen per contrast amb ells, perquè com a cultura són molt amables en el parlar (més que nosaltres). I per això no m’ha semblat res estrident a Kènia, eren educats i atents (almenys la majoria dels qui m’he trobat). Però amb un estil diferent d’Uganda. Potser els kenians són més directes, com nosaltres.

I finalment, vaig captar una preocupació força majoritària pel tema polític i per com pot evolucionar en el futur. Només un em va dir que creia en la força de la gent, sortint als carrers i protestant quan hi ha injustícies. Però l’opinió que vaig sentir més és un gran interrogant de cara als propers anys. 

Fotos: us n’he posat una de la Catedral de Nairobi, una de la Catholic Bookshop (una llibreria amb moltes similituds amb la Claret de Barcelona!), i una de l’ambaixada espanyola. A Uganda només hi ha consolat espanyol, i per això em vaig anar a registrar a l’ambaixada a Nairobi com a ciutadà resident a l’East Africa (necessari si hagués de votar).