Durant l’estada a Nairobi em vaig allotjar a Ruaraka, un barri al costat dels slums de Mathare. Allà viu una comunitat benedictina, depenent del monestir de Tigoni del qual vaig parlar. 10 monjos que tenen la responsabilitat sobre una escola de Primària (amb molts nens provinents dels slums), una escola d’oficis, una escola especial (pels “disabled children”), el centre per a nens del carrer, i tot sota el paraigua d’una gran parròquia: Saint Benedict Catholic Parish (que té algunes subparròquies també amb activitat pastoral). Vaig poder visitar tots els projectes, i realment impressionant.
Em va agradar molt que la comunitat de Tigoni, de caire contemplatiu, tingui també aquest compromís social tan marcat en aquesta casa depenent a Nairobi. Tot és important.
Però l’estada en aquest monestir de la ciutat també em va generar interrogants. Com trobar l’equilibri entre vida espiritual i vida activa? Com cuidar la vida de comunitat en un context en el qual l’activitat et demana tant? Entenc que l’atenció als projectes socials requereix una adaptació dels altres aspectes més monàstics. I per exemple, puc entendre que no els sigui possible trobar-se per la pregària del migdia i dinar perquè quasi tots estan dispersos.
En vaig parlar amb alguns d’ells, i ja els semblava bé com va. Així com em trec el barret pel que fa al compromís social, m’hi va faltar més aquesta dimensió espiritual i comunitària. I em sembla que seria possible. Bé, tot són punts de vista.
En qualsevol cas, també això em va resultar molt interessant! Perquè són elements que et fan reflexionar sobre com combinar les diferents dimensions de la vida monàstica. I com vetllar perquè totes tinguin l’espai que crec que es mereixen.
Un vídeo que vaig filmar a la Missa de la parròquia de Saint Benedict, perquè us feu una idea de com són les celebracions:
Genial la missa, estil montserratí total!!!
ResponEliminaAmb el que dius de la vida de la comunitat, m'has fet pensar en els capellans del postconcili de l'obertura de l'Església al món, compromesos en ser persones com les altres, molts van ser obrers i d'altres feines més socials. No sé quants en queden d'aquells per edat però també perquè no van saber trobar l'equilibri entre les dues coses. Conec força capellans d'aquells que ho van deixar, sent molt vàlids com eren.
Que res, que potser la rigidesa de Montserrat no cal, però penso com tu, que la part espiritual s'ha de cuidar.
Moltes gràcies Sergi per seguir apropant-nos a la teva realitat!!!
anirem a la casa de Déu enmig de cants de joia i d'alegria
ResponEliminaPare Sergi , bon vespre.
ResponEliminaParlo des del món del Seglar :
Avui has plantejat , un tema, que per dir'ho
d' alguna manera, fa por, per la superficialitat
en que es pot tractar.
1. LA DEFINICIÓ
Totes les coses de la vida, entre elles,
les més importants, com l·la Vocació,
la FINALITAT de cada Ordre, ja siguin Religioses
o Monàstiques, Càrrecs de molta responsabilitat, etc.etc., quan més ben definits estuguin els seus
PRINCIPIS, OBJECTIUS, FINALITATS, LÍMITS, etc.etc.
millor que millor.
Més duren en el temps, i poden esdevenir una guia,
en temps de confusio i vicisituts .
con ho podem veure en la história dels esdeveniments
humans, sempre i quant estigui organitzat d' una manera raonable i d' acord amb el lloc on es viu
i la seva cultura
2. EXCEPCIONS:
Pot passar peró, que per fer un servei a l ' ESGLESIA ,
o bé per motius personals,
Una Comunitat Monastica o Religiosa,
enviï, els seus membres a realitzar un treball
de Pastoral, més propi de Sacerdots Diocesans o de Laics.
3. "DE RES MASSA"
Hi ha problemes de Pastoral, que numéricament
són tant grans i urgents, que la persona que s' hi acosta, , ja sigui, Sacerdot Diocess, Religios o Monàstic, corre el perill, per voler ajudar el més possible, de quedar absort, dins aquesta problematica, i mica en mica, convertir-se en un ASSISTENT SOCIAL
D' AJUNTAMENT , dit amb tot el respecte, pero,
que res té a veure amb la VOCACIÓ RELIGIOSA
o MONÀSTICA.
Penso que, un Cristià, NO POT FER EL VALENT,
i amb l ' excusa de que esta fent un treball urgent...
necessri... etc.etc. OBLIDAR-SE DE LA PREGARIA,
que és QUI DÓNA SENTIT A LA SEVA VIDA.
Les " EXPERIENCIES INNOVADORES, dels Anys 1960,
d' amics i coneguts nostres, tots les tenim presentd !!
4. RIGIDESA
Valdria molt la pena, si ens sentim Europeus,
i ens confesem Cristians, que ens proposesim llegir,
pausadament, "LA REGLA DE SANT BENET "
escrita per ell, quan ja tenia uns cinquante anys.
Benet neix al 480, encara que fos llegit
com el document més important de l ' Edat Mitjana.
En cap cas es una REGLA MONÀSTICA RÍGIDA,
al contrari , hi conté detalls de molta humanitst
El que sí hi ha es, una actitut de fidelitat i formalitat,
en els horaris...diligéncia en el treball...vetllar pels anciants del monestir...honorar-se entre els germans...
peró tot aixó, ajuda a que les coses, rodin amb més caritat, per tant, amb mes agilitat.
5. Referent a " MISSA ESTIL MONTSERRATÍ !!!"
La Missa, , no té cap ESTIL, perqué , NO ÉS UN ART.
Cada pas de la MIssa, té el seu origen , arrel o font,
en l' Escriptura...els Pares de l ' Església...
i últimament en el Document sobre LA LITURGIA,
que ens va entregar el CONCILI VATICA II
Fins aquí la meva opinió, referent al teu comunicat.
Vaig a fer la maleteta.
Demà pujo a Montserrat !!
Feliç Festvitat del Naixement de la Mare de Deu.
Veig per la llista, unes quantes "NÚRIES"
No sé qui són.
A elles també , Felicitsts !!
Trobar l'equilibri entre acció i oració; un gran dilema que sempre hem tingut com a persones. Ja en temps de Jesús tenim la famosa escena de Marta i Maria. Maria estava asseguda als peus de Jesús mentre que Marta no parava de fer mil activitats per servir al Senyor. Per cert, el video m'ha recordat una mica a una missa Gospel que vaig poder anar a Nova York.
ResponEliminaEl tema em recorda un lema de les Germanetes de l'Assumpcio, anys 50/60: "La Germaneta té l'ànima de carmelita i el cor de missionera".
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponElimina