La granja del monestir

(Continua)

El monestir, a més de la clínica oftalmològica i l’escola d’oficis, té una granja de dimensions considerables. Molt de terreny de plantació, i també bestiar: porcs, vaques i cabres. La granja dona feina a força gent (cosa habitual en monestirs benedictins) i a més ajuda a sostenir la comunitat. 

I com és que hem impulsat una granja de l’escola si el monestir ja té animals? D’una banda, perquè el monestir necessita la seva pròpia granja per poder viure. Però de l’altra, perquè no hi ha la cultura en relació a joves i infants que hi ha en altres parts del món. A veure si ho sabré explicar.

A Occident sovint ara diem que els nens són els reis de la casa, i probablement s’ha anat a un extrem. Doncs aquí hi ha l’altre extrem: els nens i joves no compten gaire en comparació a altres zones del món. Quan vaig saber que els estudiants menjaven SEMPRE el mateix (excepte un àpat al mes), vaig proposar treballar per aconseguir una dieta més equilibrada, i em van dir que no calia. Que ja estava bé així, i que moltes escoles feien el mateix: “posho” i mongetes cada dia pels estudiants. Però em van deixar fer.

Per tant, ara us adonareu encara més de la importància del projecte de la granja de l’escola. No era només qüestió d’aconseguir els diners, sinó també de crear la consciència que l’alimentació dels joves és important. I que mereixen una alimentació variada. 

El més bonic és que ara tothom ho valora. Evidentment, els estudiants i mestres que se’n beneficien. Però també altres persones que s’ho miren des de fora, i pensen que ha estat un progrés per l’escola. 

Dit això, no pensem pas que nosaltres ho fem bé tot, i ells no. No seria cert. És interessant, per exemple, el valor que aquí l’Àfrica donen a la paraula dels ancians (en contrast amb el valor que s'hi dona a Occident). Com he comentat altres vegades, penso que l’ideal seria una síntesi de les dues cultures: totes tenen coses bones de les quals podem aprendre.