Ha fet un any de la mort d'en Zadok. Havia pensat visitar la família en aquella data, però venint de Kènia no va ser possible. Vaig pensar fer-ho el dia després. Ells també havien pensat en mi, però el "lay reader" de la seva comunitat anglicana també els va comunicar que no podia el mateix dia, sinó l'endemà. Per tant, sense haver-nos-ho dit, vam coincidir en les peticions per fer una pregària pel nen el dia després de l'aniversari.
Com que són anglicans, em va semblar bonic que ens afegíssim a la seva pregària. La vam fer al pati de casa, a l'ombra dels arbres. El "lay reader" (una mena de catequista de la comunitat) els va predicar llargament. Va ser una celebració bonica, amb cants i en un ambient de fe.
El millor del dia va ser el somriure de la mare. Em va causar tant dolor l'any passat veure-la sumida en aquella profunda tristesa! En marxar, li vaig dir que estava tan content de veure-la somriure una altra vegada, i se li va escapar una rialla. Han acceptat que el seu fill ja no hi és. I suposo que viuen amb agraïment els anys que el van tenir, i sense amargor pel final.
Van agrair molt que hi haguéssim anat. I m'hi vaig trobar bé, justament perquè ja no hi havia cap objectiu per asollir: es tractava simplement d'acompanyar-los i estar amb ells en un dia especial.
La seva tomba en un racó del pati de casa és ara un lloc de Pau. Un record per aquest angelet, que no dubto que és al Cel.
Quan algú mort s'acostumen a posar posar frases fetes amb les inicials només, a mi m'agraden les ACS 🙏🏻 per ell Al Cel És.
ResponEliminaL'altre dia deia que és bonic les emocions que ens transmets, però que ens facis plorar ja és molt fort potser, no?
Estem amb tu, Sergi i amb la família d'en Zafok!!!
La marxa d'un esser estimat sempre es trist. Fa un mes va traspassar el pare de la meva dona, bon fill, nebot, germà, marit, tiet, cunyat, pare, sogre, avi, ...BON HOME, i també donem gràcies pel temps compartit amb ell. ACS.
ResponEliminaAl Cel sigui
EliminaPare Sergi :
ResponEliminaSí tota mort és dolorosa, la mort d' un infant
i d' un adolescent, aquest dolor,
encara ha de ser més viu.
Exacte :
Aquesta fotografia dóna pau.
Ara, està DORMINT EL SON DE LA PAU.
El meu parent africà, un dia em va fer aquesta reflexio:
Vosaltres, els europeus, feu tot el que podeu
per retenir els malalts, els ompliu de medecines,
d' operacions, etc.etc.etc...
DEIXEU-LOS QUE VOLIN CAP EL CEL !!
Jo, em vaig quedar garretivada!!
Com Europea, no savia que pensar davant de aquesta reflexió
- Es que potser tenía raó ?
O bé, en aquell moment, estava aplicant aquella dita:
-Si no hi ha cap més solució (malaurada i injustament) ,
" DE LES NECESITATS, FEM-NE VIRTUTS !!
Jo, sincerament penso que sí ell tingués
tota la seva familia a Europa, faria com nosaltres !!
Al cel sigui.
ResponEliminaJa ha passat un any? M'enrecordo de la primera vegada que ens vas comentar sobre la panxa inflada del Zadock i al cap d'un temps de l'operació que se li va fer i que li va permetre poder viure amb normalitat. I finalment ens vas explicar que havia mort. Ben cert que la seva família va passar per una tristesa gran, la pèrdua d'un fill sempre ho és, però també veig que la família s'ha anat refent mica en mica. Gràcies a vosaltres per fer-los-hi aquest acompanyament tant necessari en aquests casos.
ResponEliminaQue bonic el que expliques.Quina sort tenir l,acompanyament espiritual i personal .Un any ha passat ?
ResponElimina