Alguna vegada que he sentit una música ben especial he pensat: "Com devia ser el món abans que es creés aquesta música tan inspirada?". I em sembla que al món li faltava alguna cosa, com si aquesta música perfeccionés la Creació.
Un exemple serien les obres de Tomás Luis de Victoria, compositor renaixentista d'obres polifòniques. I us n'ofereixo un tast: l'Ave Maria a 8 veus, escrita per la festa de l'Anunciació i publicada el 1572. La interpretació és del conjunt anglès "The Marian Consort". Excepte una entrada errònia de la soprano del 1r Cor, la interpretació d'aquesta Ave Maria em sembla sublim.
Vagi dedicada a en Joan Alsina, avui, en el 50è aniversari de la seva mort. El seu assassinat va ser el coronament d'una vida dedicada als altres. El seu testimoni m'acompanya. Gràcies, Joan.
Preciosa...!
ResponEliminaVaig llegir que al teu poble li havien fet un homenatge pel 50è aniversari del seu assassinat. Vaig pensar en tu i en el viatge que vas fer a Xile resseguint els passos de la seva vida i la seva mort, aquells preciosos escrits que vas fer en el teu bloc d'aleshores que ens vas fer posar la pell de gallina a tots els de casa.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per continuar sent-hi i continuar fent-nos esgarrifar, preciosa la música d'avui, Sergi!!!
De molt jove vaig llegir aquest llibre sobre Joan Alsina i em va impactar. Per casualitats de la vida jo havia coincidit amb l'autor del llibre que era sacerdot a la parròquia de Sant Andreu del Palomar a Barcelona.
ResponEliminahttps://www.vilaweb.cat/noticia/475679/20020307/vida-comiat-mort-joan-alsina/secure.html
Joan Alsina, un exemple de compromís amb el poble fins a l'últim alè. Gràcies per compartir aquesta bonica música de Tomás Luis de Vitoria.
ResponEliminaPare Sergi d ' Assis:
ResponEliminaPenso, que les gràcies, te les he de donar jo a tú,
per convidar-me a participar i opinar
en les teves comunicacions.
Sé prou bé, de les tragedies, del Contiment Africà,
a través dels mitjans de comunicació, peró,
quan hi tens familia, o amics, i en les tragedies,
hi pots posar cara i noms, els drames,
es fan més próxims.
Saps, quina de les teves comunicacions recordo més ?
La de " LA TASSA DE LLET "
No vull dir que hi pensi a cada esmorzar,
peró gairebé, sí !!
La fotografia, quina expressió de cara, tant afable !
A l' escoltar l' AVE MARIA, m 'he preguntat:
Quina devia ser la vida interior, d' aquestes dues
persones ?
Jo crec, que la mateixa:
Entusiastes, dedicades a Déu, i al servei al próxim,
Aixó sí, cada un, seguint el seu camí, i posant
els seus dons, al servei de tots.
Dues vides per aprofundir-les.
Gràcies i bon descans !!
La vida i mort de Joan Alsina figura en la memòria de vida de moltes que per edat visquérem els tràgics esdeveniments xilens. El testimoni de la seva vida i mort el fan mereixedor de la consideració de sant.
ResponEliminaGràcies a tots pels vostres comentaris!
ResponEliminaEn vaig rebre un sense nom, i per això no l'he publicat.