La reaparició de l'Ochwo

Fa uns dos anys vaig conèixer l'Ochwo i la seva història impactant. D'aquí en va sorgir l'ajuda que va rebre per poder-se pagar els estudis de secundària. Amb l'escrit "El gol de l'Ochwo" celebràvem que ho havia aconseguit, i també us deia que li havien ofert una feina a Kampala. Va resultar ser un engany, i va tornar a Tororo.

Amb l'Olga vam intentar animar-lo (i a la seva mare) que fes un nou projecte per poder-se pagar un curs de mecànica a l'escola d'oficis (era el seu somni). Però finalment ell va considerar que la seva obligació era ja treballar per poder pagar l'educació dels seus germans. Li van oferir una altra feina a Kampala, i al cap d'unes setmanes de ser-hi, va desaparèixer.

No n'hem sabut res durant molt de temps. I la setmana passada em va trucar: li havien robat el mòbil, però té una feina estable en una mena d'hotel on fa una mica de tot al restaurant. I envia quasi tots els diners a casa per ajudar els germans. M'anunciava que vindria el cap de setmana i que em volia veure.

L'he vist més gran i madur. A vegades s'ha sentit força sol allà, però s'ha espavilat. 

Va aparèixer al meu despatx amb una samarreta (pirata) del Barça. Se l'havia comprat pensant en tots els amics catalans que ha anat fent amb les visites que he anat rebent a Tororo. I n'hi vaig donar una d'autèntica, la que porta a la foto (on està saludant l'Olga). En rebre-la, em diu: "Ara podré donar aquesta que em vaig comprar". I jo: "Però quanta roba tens?". I ell: "Quan reps una cosa vol dir que en pots donar una altra". Em sobrepassa tanta generositat d'un noi que viu amb tanta precarietat.

Amb l'Olga vam valorar que, tot i que no va aprofitar la segona oportunitat que li oferíem, ha emprès un altre camí i s'ha anat espavilant. Ell està molt agraït per tota l'ajuda que va rebre, i sobretot agraeix saber que el recordem i apreciem.