dimecres, 6 de maig del 2020

Classes de música


Un dia, un dels monjos joves em va dir: - Tu saps música?
- ... sí.
- Me’n podries ensenyar?
Jo havia sentit que deien que ell tocava molt bé l’orgue (un teclat) i per això li vaig contestar:
- Home, trobem-nos primer i veurem.
El cas és que, tot i que acompanya els cants en les celebracions, no sabia llegir música. Ho feia tot d’oïda! Això té molt de mèrit. I el mateix un altre dels monjos joves.

Bé, vam començar una classe diària de lectura i de cant, i ràpidament s’hi van afegir altres monjos. El resultat és que ara fem dos grups que han començat pràcticament de zero. Amb tres setmanes, els qui han avançat més estan llegint en clau de sol i clau de fa, i fan cants a quatre veus. És fantàstic veure la motivació que tenen, i la facilitat amb què capten molts aspectes!

A banda d’això, vaig fent classes de teclat als dos monjos que acompanyen els cants perquè puguin llegir partitures. Són tots molt agraïts.

Els materials que fem servir són els que ja tenen, en anglès. A vegades fan cants en suahili, però no massa (el suahili tampoc no és la seva llengua pròpia, sinó que cada tribu té una llengua pròpia i aquí conviu gent de tribus molt diverses).

Després de molts anys de no haver ensenyat música, no m’hauria imaginat fer classes de llenguatge musical, cant i teclat. Però em va fer feliç quan els primers dies em van dir que portava la música a la sang.

A ells també els agrada molt i molt la música. La viuen. I sobretot, els dies de festa, acompanyen els cants amb tambors i altres instruments de percussió. Espero que l’aprenentatge d’aquests dies els ajudi a fer un pas endavant. Sovint acabem un cant a veus, i quedem meravellats tots plegats de com sona. Altres vegades no, i riem força. Alguns cops els suggereixo deixar aparcat per un altre dia algun cant que els costa més, i sempre m’insisteixen perquè hi tornem fins que els surti bé.

A algun cant que han après de nou hi hem posat tambors perquè un d’ells els toca de meravella i té una noció del ritme bestial. I aleshores tots en gaudim.

A la foto veieu un dels alumnes de teclat. Ens van fer la foto a la petita sagristia del monestir, perquè em va tocar presidir la Missa tota la setmana en anglès. Era un repte perquè no ho havia fet mai, però he sobreviscut.


17 comentaris:

  1. Montserrat de França6 de maig del 2020, a les 22:37

    Sembla que això no t´ho esperaves. I fa que sigui encara més fantàstic! M´imagino que els colors i timbres de les veus deuen ser esplèndids i diferents. Molt bonic de compartir la passió per la música allà on ets ara.

    ResponElimina
  2. Per el que expliques podem entendre """""que seria el món sense la música""""".
    GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES.per acompanyar.la desde la llunyania.

    ResponElimina
  3. Ostres Sergi, això sí que són bones notícies. Un Muzungu ensenyat música en plena Uganda! Això sí que deu ser tota una experiència per tu i sobretot pels teus alumnes. La part de percussió segur que ells te l'ensenyaran millor ells que ningú. Ja veig que la motxilla comença a estar ben plena d'experiències. Moltes gràcies per compartir-ho amb tots nosaltres. Fins la propera crònica.

    ResponElimina
  4. M’agrada molt el que expliques, Sergi! Però encara m’agrada més la foto!!! Fantàstica!!!!!
    Moltes gràcies per deixar-nos entrar un mica al teu nou món i la teva nova vida!!!!

    ResponElimina
  5. What a beautiful experience of sharing

    ResponElimina
  6. Que xulo això que ens expliques! És evident que la música és un llenguatge universal, imprescindible per la cultura africana i per tant una eina d'immersió enorme! Segueix gaudint de la teva experiència tant com sembla! Ah, i a veure si fas un intercanvi i tu també tornes amb alguna classe de percussió!

    ResponElimina
  7. Fantàstic tot el que expliques.Quines experiències!!!Moltes gràcies per compartir.ho.Per cert la foto molt maca.

    ResponElimina
  8. Gràcies, Sergi, per fer-nos arribar tan bones notícies. Quines vivències més maques. I la foto, guapíssima.

    ResponElimina
  9. Una experiència enriquidora poder compartir els coneixements gratuïtament. Necessàriament s'ha de notar el teu pas per l'Escolania!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant! Als antics escolans ens passa molt sovint que per una raó o altra acabem fent música allà on som

      Elimina
  10. Quina anècdota tan xula i quina foto tan divertida!! Se't veu feliç!!!

    ResponElimina
  11. Pare Sergi, gràcies per compartir aquestes experiències tan enriquidores. Que el Senyor us beneeixi a tots!

    ResponElimina
  12. Quines vivències tant maques...
    La música, junt amb el cant, aquest llenguatge universal que ens acompanya sempre al llarg de tota la nostra vida.
    Moltes gràcies per compartir.ho.
    Cuida’t molt.

    ResponElimina
  13. Sergi. Realment se't veu feliç. La foto és preciosa, la ornamentació que portes (perdona la meva ignorància però no se com es diu) és bonica de veritat. I el que expliques...... quin goig. Segur que els fas molt de be als teus alumnes i et fas molt be tu, és una experiència que no oblidaràs mai.

    ResponElimina
  14. Moltíssimes gràcies per tots els comentaris!

    ResponElimina
  15. Qui prega, canta i riu, prega tres vegades.

    ResponElimina
  16. Què bonic, tanta por que tenies quan havies de fer aquest viatge i mira quantes coses estàs aportant. M'encanta llegir tot el que escrius. Esteu molt guapos els dos. Una abraçada des de Barcelona. Pilar i Víctor

    ResponElimina