dissabte, 9 de maig del 2020

Situació actual


Amb aquestes ratlles intentaré respondre preguntes que molts m’heu fet aquestes setmanes. Aquí Uganda estem bé en relació amb el virus. Hi han hagut uns 100 casos en tot el país (de 40 milions d’habitants), i de moment cap mort. Això ha estat gràcies a una reacció ràpida del govern fa setmanes, amb mesures dràstiques. Han tancat fronteres del tot i per tots els mitjans. Deixen entrar camioners provinents d’altres països (crec que majoritàriament de Kènia) amb aliments i productes necessaris, però fan la prova a tots els camioners. De fet, dels 100 casos n’hi ha força de camioners. Quan en troben un, prenen totes les mesures possibles perquè el virus no s’escampi.

Això significa que fa setmanes que vivim una mena de confinament. Jo evito sortir del monestir (el recinte és molt gran perquè hi ha molts camps i els diferents projectes del monestir). La raó és sobretot de seguretat. Sé que a alguns llocs han relacionat els blancs amb els portadors del virus, i a Etiòpia per exemple han tirat pedres a ciutadans americans. Per què? Bé, pot ser una barreja de superstició, de por... i a vegades també de falta de formació. He sortit només per anar a recollir els diners dels donatius per la campanya de l’escola, però m’han portat amb cotxe i acompanyat per un monjo africà. No he notat res de dolent, però penso que no s’han de córrer riscos innecessaris.

El tancament de fronteres implica que em van cancel·lar el vol de tornada per final de maig. Estic en contacte amb l’ambaixada que, en coordinació amb la Unió Europea, ens informa amb eficiència de possibles solucions.

Una de les mesures del govern és que no hi poden haver més de 5 persones reunides. Per això, fem les pregàries i els àpats en 8 llocs diferents de la casa. A mi aquestes setmanes m’ha tocat una balconada amb força insectes voladors, sobretot a l’hora de Matines i de Completes (o sigui, quan és fosc). Però al mateix temps té una vista fenomenal (la foto que us poso) amb aquests dos mangos majestuosos sota dels quals a vegades algun monjo s’hi asseu per parlar o per meditar. Des d’aquesta balconada veiem sortir el sol, fer-se de nit, llamps i trons... tot el que vulgueu. Cada dia les Matines comencen que encara és de nit, i ho enllacem amb les Laudes i després la Missa, que acaba amb el sol ja força amunt.


17 comentaris:

  1. Hola Sergi. Celebro que estiguis bé i espero que el canvi forçat de plans no et representi especial problema. Ens mantenim tots plegats en la pregària. Aquesta situació ens porta a una pobresa, evangèlica, que hem d'aprofitar per a una nova i profunda conversió.
    Una forta abraçada des de Catalunya.

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Sergi!!! És esperançador saber que esteu bé i que tens previst de tornar tan aviat com et permetin. Seguiu així!!! Com sempre, magnífica foto!!!

    ResponElimina
  3. Algú s'ha oblidat de posar el nom a un comentari. Si me l'envies amb el teu nom, el publicaré. Gràcies

    ResponElimina
  4. Tota una lliçó de disciplina i responsabilitat! Ja fa setmanes que se sentien veus anunciant grans catàstrofes a l´Àfrica. La mirada de superioritat que sovint té l´occident envers el continent africà ?
    per contra, aquesta setmana llegim que hi ha casos de Covid-19 a la Casa Blanca, en l´entorn del mateix president...
    Una pregària de lluny estant perquè tot continuï per bon camí a Uganda i al monestir de Tororo que t´acull.

    ResponElimina
  5. Hola Sergi, no saps l'enveja sana que em fas en seguir la teva experiència. Cuida't i ens veiem aviat

    ResponElimina
  6. Potser compartir en aquest raco de la font, el dolor que sento en aquests dies, per la pèrdua de la mare,farà que sigui una mica més lleuger.
    Es bonic el paissatje que pots veure desde la finestra i moltes gràcies per compartir el que vius en un lloc tant diferent i allunyat.
    cuida,t molt estimat amic !!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Núria! T'acompanyo en el sentiment. Alguna vegada havies parlat aquí de la teva mare, i es notava l'estimació que tenies per ella i com la cuidaves. Gràcies per compartir-ho també amb els altres que visiten aquest espai. Una abraçada!

      Elimina
    2. Núria, quin greu!!! T'acompanyo en el sentiment. Un petó molt gran. Cuida't molt tu ara.

      Elimina
    3. Gracies,Sergi i Marta.Les vostres paraules són cònsol.La trobo molt a faltar !!! Un petó al cel!!

      Elimina
    4. Núria, encara que no ens coneixem, el meu condol per la pèrdua de la teva mare de la qual ens n'has parlat sovint en el blog. Descansi en pau.

      Elimina
    5. Núria, com deu haver estat de difícil dir adéu en aquesta situació actual que ens toca viure...
      Tu saps que sempre tindràs el record de tot el que us heu estimat i això no marxa mai, dura per sempre...
      Rep el meu condol amb una forta abraçada.

      Elimina
    6. Gràcies,Olga per les teves paraules de condol

      Elimina
    7. Gracies Marga ,també per les paraules de condol.Ha estat molt dur no poder.la acomiat com ella es merexia.

      Elimina
  7. Sergi, és bo saber de tu i molt interessant conèixer una mica més del teu dia a dia. Que Déu ajudi a tot el poble africà en la contenció d'aquesta pandèmia i a tu, que et faciliti una propera tornada a casa!

    ResponElimina
  8. Apreciada Núria, tot i que per l'edat sabíem que un dia o altre havia de passar, la mort sempre sorprèn i més la de la mare. T'acompanyo en el teu dol i pregaré pr ella i per tu. Una abraçada.

    ResponElimina
  9. Recodat Sergi, encara és pasqua. Gràcies per la teva felicitació puntual en el temps. Rep la meva, amb retard, per motius tècnics. Pasqua en confinament, ens alegra amb tanta freqüència rebre notícies teves a la font. Totes són portadores d'il·lusió per part teva i crec que rebudes amb entusiasme amb els que convius. La penúltima amb entusiasme musical. La última noticia, no ens ha sorprès, l'esperavem. Dona gràcies a déu que estàs en un lloc privilegiat.
    Cuida't i rep el meu record en la pregària.
    Fina Múrria

    ResponElimina