Aquests darrers dies hem tingut joves que han fet passos importants en la seva vida monàstica a Tororo: 1 ha fet avui la seva Professió Simple (els primers vots, després de viure 3 anys amb la comunitat), 4 van entrar ahir al noviciat (després de viure un any aquí), i 5 han entrat al postulantat (comencen a viure amb nosaltres, després d’haver estat aspirants).
Això fa que el número total de comunitat ja passi de 40. Una bona part de la comunitat són monjos joves en etapa de formació.
És un tòpic parlar des d’Occident de les motivacions que porten els joves en països pobres a entrar en la vida religiosa. Jo penso que, un cop els coneixes, són situacions molt més complexes i que no es poden simplificar amb algun tòpic. I són joves molt creients, l’ambient no té res a veure amb el d’Europa.
Una comunitat que creix. Un es podria preguntar quin sentit té ser-hi, si ja creix en número. Però l’aportació que hi faig és específica com a Occidental en els seus projectes socials. Aquest era un dels motius per ser-hi: captar si podia oferir alguna cosa específica com a Occidental que els pogués ser útil. I la resposta fins ara ha estat que sí.
Foto: és de l’any passat. Aquest any hi havia vària gent tirant fotos durant les celebracions, i no m’he volgut afegir al número que em semblava més que suficient.
Que bé Sergi que la comunitat vagi augmentant!!! No sé si ens ha de preocupar molt el perquè aquests nois joves volen entrar al monestir, nosaltres no som a aquí i no crec que siguem molt capaços d'entendre-ho.
ResponEliminaMoltes gràcies per explicar-nos-ho!!!
I és clar que fas una bona tasca aquí a Tororo. I en tot cas segur que estàs aprenent moltes coses que després podràs posar a la pràctica un cop tornis a casa. Estar obert a altres cultures i formes de pensar i fer és sempre un enriquiment.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis:
ResponEliminaEl Pare G. E. i G. ,
sempre em va dir que, el monjo,
és una persona que BUSCA DÉU.
Desitjo per aquests joves,
que al llarc de la seva vida,
duguin a bon terme el camí que han iniciat.
Els encomano a Déu.
Gràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaVaig rebre un comentari sense nom: si m'envies un nom, aleshores el publicaré. Gràcies
Hola! L'has tornat a enviar sense nom. Si em dius qui ets, puc ajudar-te
ResponEliminaAquesta notícia és esperançadora per un primer món encantat d'haver-se conegut. És cert que el monjo, com els cristians en general, som persones que busquem Déu. Però també Déu ens crida a cercar-lo i a deixar-se trobar. Una abraçada
ResponElimina