dijous, 29 de gener del 2015

Un part i un dol

14 comentaris:

  1. Sergi, avui no és fàcil el que planteges.
    Jo he parit i no diria mai que sigui una experiència de dolor, no, és una altra cosa a part de la felicitat que et porta.
    El tema del dol em costa més perquè encara no m'hi he trobat directament. L'altre dia en parlava amb una amiga a partir a de la mort dels pares d'amics propers. Veient que tots tenim els pares ja grans i amb alguna dificultat per l'edat, jo li deia que em fa por passar per aquest camí, que venen temps difícils i que si encara hi sóc, que no sé com ho portaré. Com a cristians que som donem un sentit a la vida i a la mort, però com que sempre apareix l'inesperat em fa por ja només de pensar-hi.
    Dius que la felicitat és saber passar per aquests moments (i la vida en general) en plenitud, però fàcil no és. Gràcies per ajudar-nos a reflexionar sobre coses tan profundes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta,no pateixis per el que encara te de venir . .No tinguis por !
      Aquestes vivències que el Sergi ens comparteix,ens fan reflexionar i aprendre .Veure que algú ho ha aconseguit abans que nosaltres ens ajuda a seguir endavant malgrat la por.
      Salutacions Marta !

      Elimina
  2. Gràcies Marta! Sóc conscient que aquesta experiència que he plantejat d'un dol no és l'habitual, ni molt menys (per això l'he volgut compartir). Era una manera de donar-li la volta a un tema que no és fàcil. I era una manera, també, de dir que no reduïm només la "felicitat" a allò que pot semblar més lògic.

    ResponElimina
  3. A mi se’m fa molt difícil poder trobar una espurna de felicitat en les pèrdues. ...No obstant... Per poder superar el dolor que comporten hem de passar per un procés, el dol, que demana molt de nosaltres perquè s'ha d'afrontar un gran canvi i adaptar-se a la nova situació,que implica posar-nos en contacte i reconèixer el buit que deixa la pèrdua(parlo de tota classe de pèrdues). . Podem començar un dol sent una persona i acabem sent una altra quant ens adonem que pots arribar a pensar que aquell dolor s’ha convertit en ... trobar un sentit a la vida i com ja vaig dir, això per mi es ser feliç .

    Soc feliç per el que he aconseguit ..ser valenta afrontant pèrdues molt importants ?
    Soc feliç compartint aquest espai i vivències ?
    Soc feliç perquè he entès que la presencia esdevé absència però no oblit ?
    Soc feliç per créixer i aprendre a guarir-me ?
    Podem no ser conscients de les coses que ens fan feliç i ens oblidem de dirigir-nos cap la nostra felicitat .
    _____

    En quant el part físic ????
    He acceptat la realitat que m’ha tocat viure. Aprenc del que la vida m’ha fet aprendre amb l' experiència de no poder parir.
    Em sento orgullosa i molt feliç de ser mare ,perquè jo ara sé que el sentit de la meva vida era i es donar i rebre amor,sense compartir sang ni gens, ho vaig entendre la primera vegada que vaig sentir que em cridaven mare i després iaia !!

    Siguem feliços !!!

    ResponElimina
  4. Gràcies Sergi!
    És una experiència molt bonica el que has explicat, moltes gràcies per compartir-la!!!

    ResponElimina
  5. Avui aquest matí me’n he adonat que la felicitat es molt fàcil de relacionar amb tot el que ens he surt bé ..però a vegades la vida ens posa situacions amb les què no comptem , que no entenem i es quan pensem que res ja no tornarà a ser com abans i i apareixen els sentiments de por, ràbia, tristesa, … i desapareix el què fins llavors enteníem com a felicitat.
    Hi ha molts llibres d’auto ajuda ,sobre com trobar la felicitat i ningú sap exactament com aconseguir-la.Jo crec que la major dificultat la trobem en nosaltres mateixos ,en com ens afrontem a la realitat que ens toca viure.Si alguna il·lusió no es compleix ,si algun vincle es fràgil i es trenca ,a les hores te’n adones que estas ben lluny del que per tu era la felicitat.
    No obstant això, que impedeix ser feliç ? Doncs crec que no saber veure la situació des de un punt de vista diferent ,evolucionar i créixer i per d’amunt de tot pensar que “també aixo passara “. ..i tornaran a renéixer algunes il.lusions,i a sentir aquella felicitat que et fa humitejar els ulls i sentir un nuc a la gola....
    Sapiguem ser feliços i fer feliços als altres !!

    ResponElimina
  6. Personalment no he viscut cap experiència ni de part ni de dol, però m'agradaria també comentar segons la meva opinió aquest tema del qual ja n'hem escrit molts comentaris.
    En els comentaris totes les experiències de felicitat personals són diferents, depenent del que a cadascú li ha tocat viure. Llegint-los he vist que poden ser realment molt diverses, i fins i tot contradictòries com, per exemple, el títol d'aquest vídeo: un part i un dol. Però crec que la felicitat va més enllà d'allò que puguem viure, ja que si una persona pot ser feliç després d'un part i després d'un dol és perquè la felicitat no depèn tant del fet en sí, sinó d'allò que provoca en una persona. I segurament seran felicitats ben diferents, però aquestes portaran associades sentiments similars: de pau, d'amor, de plenitud...

    ResponElimina
  7. Sergi! Has posat el fragment de la pel·lícula que citaves diumenge a l'homilia, que bé!!! Moltes gràcies!!!

    ResponElimina
  8. Núria, no et vaig dir res del teu primer comentari. Però és evident que em va fer impressió per la sinceritat que desprèn. I també m'ha impactat la tranquil·litat amb què parles de les coses, sense vergonya de qui ho pugui llegir. Probablement les realitats de les quals parles les tens més integrades del que penses, no? Poder parlar de les coses ja és un pas endavant molt important, poder posar nom a allò que un viu.

    ResponElimina
  9. Les dues situacions exposades m’han portat a una llarga reflexió. Veig una marcada diferència entre l’angoixa o el dolor físic d’un part i el dolor d’un dol. Aquell dolor de la maternitat desapareix en un esclat d’amor en el moment d’abraçar el fill. En canvi, acompanyar una persona estimada en els seus últims batecs de vida i acceptar el dol de la separació és una vivència molt profunda. Tot i això, estic d’acord que els sentiments poden ser igualment de pau i plenitud perquè, com ja s’ha dit en altres comentaris, els matisos de la felicitat són molt diversos.

    ResponElimina
  10. Si Sergi d'Assís ben cert ,es una realitat i com a tal la comparteixo. Sense vergonya dius? si,sense ...amb orgull de mare i sinceritat.
    Hi ha moments, en el camí ,que cal preguntar-te… ja he perdonat?,ja he oblidat?a les hores si creus que el cor està llest per deixar-se portar....doncs endavant .Llavors es bonic regalar experiències ,ja que en la vida hi ha molt per donar i emocions per experimentar i aixo vaig fer.Gracies !!!

    ResponElimina
  11. Jo també he tingut experiències fortes de dolor. Et marquen per sempre! Però torne a fer referència a la meua intervenció sobre la felicitat, allò que Sergi també remarca: el sentit de la vida. El dolor, en qualsevol de les seues modalitats, sempre està present, forma part de la quotidianitat, però no és definitiu. Ens acompanya sense fer trontollar la nostra esperança.

    ResponElimina
  12. Viure amb sentit trobo que està molt bé, però jo posaria viure estimant.
    La definició em ve recordant, precisament, un acompanyament a la mort, d'una persona que de petita ho va ser quasi tot per a mi, la meva tieta. Doncs justament els darrers dies a l'hospital van ser... feliços. No tots, també va haver-hi molt de dolor en veure com es retardava aquest trànsit i ella ho vivia amb patiment, però sí els moments en que li vaig dir, precisament, quant l'estimava, o en que la vaig cuidar...
    Els dos parts tampoc van ser facilets. Els parts, com la mort, per cert, avui estan molt deshumanitzats; jo vaig tractar d'humanitzar-los al màxim però igualment, per motius diferents, no van ser fàcils ni físicament ni espiritual. Però, moments després, acariciar el cap calentó del teu nadó, besar-lo, parlar-li a la teva criatura i acompanyar-la amb amor, "presentar-li" amb amor la nova vida que ara emprendrà després de "l'ensurt" del part, no s'oblida mai. De vegades, no és immediat, segons com ha anat el part, però quan finalment el dolor deixa d'estar en primer pla (encara que no desaparegui) i t'entra la pau d'esperit... queda gravat al cor com una de les experiències més sublims de la vida.

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Sandra, benvinguda. Has compartit unes experiències ben boniques i profundes. Gràcies!!

    ResponElimina