diumenge, 22 de març del 2015

El menjar a la Xina

D'una manera o altra, el tema del menjar va ser present durant els dies del viatge a la Xina. En una ocasió, perquè vaig haver d'anar dues vegades seguides al lavabo (i amb urgència) quan, acabats de dinar, vam passejar per un carreró amb menjars poc habituals per nosaltres: escorpins, serps, aranyes, llangardaixos oberts per la meitat (fregidets i enganxats a un pal) etc... He estat benèvol amb la foto que he triat, no fos cas que a algú també li agafés mal de panxa.

El concepte de l'alimentació allà era diferent al que estem acostumats: una taula rodona on tots els comensals es veuen les cares i així es fomenta el diàleg. Aquesta taula, amb un cercle de vidre giratori al mig que conté tots els plats per compartir entre els qui seuen a taula. I amb l'arròs fent les funcions del nostre pa. A més, amb els bastonets ("palillos") en lloc de coberts. Amb els seus bastonets inofensius, com deuen veure ells la nostra forquilla i els nostres ganivets "assassins"? És un altre concepte de coberts.

I ja em perdonareu per l'associació d'idees... però també em va sorprendre molt que donessin el menjar a les serps tot i haver-hi visitants al zoo. Això significa que hi havia ratolinets intentant escapolir-se de les serps davant de tothom. Vaig marxar. Algú ha dit que simplement mostren allò que passa a la realitat: serps que mengen ratolins. Sí, és cert, però què voleu que us hi digui... Bé, això en el cas que hi hagi d'haver animals en segons quines condicions de captivitat...

Ens movem en cultures diferents. I els conills que a alguns els agraden tant al nostre país (a mi no) a altres (britànics, per exemple) se'ls fa molt estrany perquè els tenen per animals de companyia.

Tot plegat em va fer pensar en què és bo que mengem i què no, si hi ha animals o productes més adients o menys, i en funció de què. I també vaig pensar en fins a quin punt som purs animals (com aquelles serps) o bé l'element cultural ha de tenir alguna cosa a dir en tot això... Són més preguntes que respostes. Però les comparteixo aquí, perquè el sol fet de pensar-hi penso que ja val la pena.


9 comentaris:

  1. Però què tal era el menjar que us donaven allà? Us donaven tots aquests animalets tan gustosos? jajaja

    ResponElimina
  2. Si des de petits haguéssim crescut amb aquests costums i menjars, no ens serien estranys. Però nosaltres hem nascut en una cultura diferent, que no vol dir ni millor ni pitjor. Per això a l'hora d'analitzar costums d'altres països no podem basar-nos en la nostra cultura, perquè tot és relatiu, i sobretot els aspectes culturals.

    ResponElimina
  3. Reconec que soc una mica especial ,en veure vius ,segons quina espècie d'animal ,especialment si es tracta d' escorpins, serps, aranyes ,llangardaixos .. i pensar que son cuits per menjar com una llaminadura !! i que els orientals els consideren una delicadesa !! em costa una mica.
    Jo com el Sergi,no podria resistir sense tenir una forta indisposició, tot el ventall
    de cuques a punt per posar-se’ls a la boca. No obstant a part d’aquestes experiències en les parades del carrer ,tinc entès que hi ha plats molt ben elaborats i molt diferents de la cuina xinesa ,que coneixem a través dels restaurants xinesos ,que s’han implantat des de fa anys en el nostre país.

    En quant a la poca sensibilitat cap als visitants del zoo.....ostres !!! .....si ja sabem que les serps mengen ratolins..però no cal fer-ne ostentació del patiment d’uns pobres animalons, que no tenen cap oportunitat de lluitar per la seva vida....Cosa que si tenen en el seu habitat natural.
    Per tant crec que l'element cultural te molt a dir ,no nomes per els elements externs (les formes de vestir, el menjar, determinats costums…), sinó també per altres aspectes com la manera de pensar: què trobem “normal” o no, què considerem correcte o incorrecte, què ens agrada o ens desagrada…

    Namaste !! Núria

    ResponElimina
  4. Això sí que ha de ser un patiment... Només d'imaginar-m'ho ja m'agafa mareig.

    ResponElimina
  5. Quan vaig saber que anàveu a la Xina en el primer que vaig pensar va ser això i després llegint algunes de les cròniques dels escolans encara més!! Jo crec que m'hagués passat el dia al lavabo, la veritat és que només de pensar-ho m'agafa mal de panxa ja!!!

    ResponElimina
  6. Per el que veig si mai ens perdem ,la M.Teresa ,la Marta i jo mateixa ,que no ens busquin en països gaire exòtics..on sia fàcil trobar aranyes ,llagostos,serps, ,dragons etcccc . Jo com la Marta quant vaig saber que anaven cap a la Xina.... nomes vaig pensar en les hores d'avió i el menjar...principalment en veure segons que ,molt fàcilment per el carrer..... No obstant penso que ,aquesta experiència farà entendre i respectar molt mes les diferents cultures ,a tots els qui vareu fer el viatge...tot i les males estones que segur vareu patir. .

    ResponElimina
  7. Gràcies pels comentaris! No, no vam provar cap d'aquests animalets. El menjar que ens donaven al restaurant era típic xinès... però arròs, pollastre i coses per l'estil. Per sort! :)

    ResponElimina