I digué el deixeble:
- Sovint em trobo amb reaccions molt contràries a la fe, com si tinguessin al·lèrgia a qualsevol cosa que dic o faig com a creient.
I respongué el mestre:
- No sé si el que et diré sonarà contradictori amb el que diu l'Evangeli, que ens envia a proclamar la nostra fe per tot arreu. Però penso que a vegades no ens aniria malament tenir més el do de l'oportunitat, i saber quan toca parlar i quan millor callar. Molta gent no vol tenir la sensació que se'ls va a convèncer de res, o a intentar "captar-los". Ells respectaran el que tu creguis, però si se senten envaïts per tu, aleshores pot ser que la reacció no sigui la que esperaries. Jo diria que el més important en aquesta cultura tan plural que vivim (i que cada vegada ho serà més) és que siguem el màxim de respectuosos amb tothom. Si un és d'una altra religió, doncs el respectem. Si és agnòstic, també. I si no és creient, doncs també.
Vol dir que ens hem d'amagar de la nostra fe? No m'ho sembla pas, al contrari. M'agrada molt la gent que viu la fe de manera desacomplexada, igual de desacomplexats com ho estan els culers, els afeccionats a les motos o els castellers. Si a ells no els fa res manifestar aquests sentiments, per què ens hauria de paralitzar expressar la nostra fe? Però no cal anar amb actitud de superioritat, com aquell qui sap molt més que l'altre. Tots tenim a aprendre de tots.
Una bona reflexió. Crec que avui en dia hem de saber arribar als altres sense imposar sino mostrant les actituds del mateix Jesús.
ResponEliminaAixxx,Sergi, com m'agradaria que aquest pensament el tinguessin alguns dels pares, per sort són la minoria, que no confien amb els mestres. Aquest escrit m'ha fet reflexionar, no en la meva fe, que no m'importa mostrar-la! Sino en allò que dius, que som poc tolerants amb els altres, i el pitjor és aquell o aquella que es creu superior, o que fins i tot busca fer mal als altres.Una setmana dura a la feina per gestionar conflictes. Hauríem d'aprendre més de la naturalesa dels infants, són purs i sense malícia!
ResponEliminaCrec que, més que mai, ens cal respecte a totes les opcions de vida, siguin religioses o no, però tampoc no ens ha de fer por mostrar la nostra la nostra vivència de fe amb goig i entusiasme, fins i tot entre les persones més properes. A vegades penso que alguns cristians no donem un exenple gaire encomanadís.
ResponEliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaSembla que a vegades els cristians no volguem que la gent sàpiga que ho som... Què pensaran, què diran? Sovint perquè, com en tot, les persones tendim a generalitzar, i aquells que no siguin cristians ens engloben a tots en un mateix sac.
ResponEliminaPer altra banda, estic totalment d'acord que la fe no és una cosa que es pot imposar, tot el contrari. I més amb un missatge tan clar i bonic com el missatge cristià. Crec que el desconeixement tan gran d'aquest missatge és el que fa que cada cop els cristians siguem menys, i que ens faci més vergonya de mostrar-nos com a tals. Als cristians no ens cal d'imposar res! Si realment vivim la nostra fe amb passió, i ho convertim en l'eix vertebrador de la nostra vida, l'exemple que poguem produir en els altres serà molt més gran que si pretenem imposar la nostra manera de pensar. Ara bé, com ja he dit, tenim una gran avantatge: un missatge tan bonic com el cristià no cal imposar-lo, ràpidament sedueix aquells que s'atreveixen a intentar descobrir-lo.