dissabte, 7 de maig del 2016

Quan el temps no és teu

I digué el deixeble:
- A vegades sembla que el temps ja no sigui meu, em sento estirat per totes bandes. Però no puc dir que no quan em demanen.

I respongué el mestre:
- Exactament. No pots dir que no, perquè et trairies a tu mateix, i negaries l'opció que vas fer pels altres ben lliurement. Recordes allò de "Ningú no em pren la vida, sóc jo qui la dono lliurement"? (Jn 10,18). Doncs és això. No és que els altres et prenguin res, sinó que prèviament (ni que faci anys) tu has optat pels altres. Ara bé: una cosa és deixar que els altres se serveixin de tu, cosa de la qual t'has de sentir content perquè vol dir que els pots fer servei. I una cosa ben diferent és que aquest tràfec que portes afecti la teva vida interior. No sé si sabies que la Mare Teresa de Calcuta passava unes hores diàries fent pregària. La gent sap que era una dona de fe, és clar, i que es donava molt als més pobres. Però en el seu dia a dia, hi havia unes hores sagrades, que eren com l'aliment que la portava a fer tot el que feia. No descuidis aquest aliment interior, perquè el necessitaràs per no quedar esgotat tant per fora com per dintre. Busca espais, ni que siguin petits, per tenir-ne cura. No és egoisme: ho fas també pels altres, perquè en la mesura que tu estiguis bé, els podràs servir millor.

6 comentaris:

  1. Quin bon consell! Tant de bo el sapiguessim aplicar en les nostres vides. Quantes vegades ens sentim desbordats amb el dia a dia.

    ResponElimina
  2. Cert, el temps no és nostre, no podem dir que no, perquè "ens traïriem a nosaltres mateixos, negariem l'opció que vam fer lliurament" però en aquesta donació ens cal saber guardar "un temps per a Déu". D'altra manera la nostra entrega ens deixa buits i esdevé purament humana.
    Gràcies, Sergi, per recordar-nos-ho.

    ResponElimina
  3. Cal respectar aquests espais personals de silenci, de meditació, de pregària... Els necessitem.

    ResponElimina
  4. Dins del vostre Montserrat "pregueu i treballeu" amb devoció i humilitat. L'Esperit de Déu bufa de vegades suau, altres com la tramuntana al voltant del Crist Encarnat;dins d'aquest espai sagrat: l’oració.
    El pobrissó de Assis, "va fer el seu niu en les esquerdes de les turons" (1Cel 71a) de Greccio meditant aquesta PAU als Homes de Bona Voluntat. Gràcies, Germà Sergi ¡Lloats sigueu!

    ...d´una oreneta qualsevol.

    ResponElimina
  5. Tota acció exterior ha de tenir un suport interior. Els cristians trobem aquest suport en Déu i en Jesucrist. A través de la pregària, rebem la força que ens permet de tirar endavant, d'entregar-nos als altres d'una forma completa, sense que així suposi un cansament important. Tot el que es fa amb amor, és senzill. "El alma que anda en amor, ni cansa ni se cansa" (Sant Joan de la Creu)

    ResponElimina