dimecres, 21 de juny del 2017

Els pèls del nas


Per fi la meva mare se'n va sortir. Feia temps que m'havia dit que a vegades alguns pèls blancs del meu nas semblaven mocs secs. I finalment, se'n va sortir que fes servir una maquineta per eliminar-los i no fer aquest mal efecte.

Ja ens ve de família tenir el nas gros (el meu pare i algun tiet em guanyen, tot s'ha de dir). No sé si ve de la meva àvia, que es podia tocar el nas amb la punta de la llengua (val a dir que quan ho feia acabàvem tots rient!).

Però no escric això per parlar de nassos, sinó perquè em va fer pensar en la confiança que hi ha per dir tantes coses de la vida quan hi ha proximitat i estimació. A una persona que t'estima, i que saps que allò que et diu és perquè t'estima, li consenteixes que es posi amb els pèls del nas i amb moltes altres coses (més importants, certament). I el mateix que passa amb els familiars, també amb els amics més propers.

És bonic que algú es pugui posar "amb els pèls del nas" i no passi res. Penso que és lògic que la gent no s'ho prengui igual en funció de qui l'hi digui. I és que hi ha persones que t'estimen, altres que potser no, i altres que ho volen fer creure però els seus fets ho desmenteixen. Aquests darrers són els pitjors.

La gràcia, tal vegada, seria arribar a saber escoltar el missatge i la seva validesa independentment de l'honestedat del missatger. Però penso que els qui solen encertar més són els qui t'estimen i també et coneixen més.

7 comentaris:

  1. Estàs segur que aquests són els pitjors?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic segur si són pitjors els qui no estimen directament, o els qui ho fan veure però acaben fent el mateix. Es fa difícil fer categories de Mal. Però penso que si Jesús en parlava com de "sepulcres emblanquinats", per alguna cosa devia ser també.

      Elimina
  2. Certamnent, el que et pugui dir algú t'ho pendràs més bé o més malament, depenent del grau de confiança, però el que és cert és que si és algú que t'estima, et té confiança i tu t'ho creus, el que et pugui dir et farà mal, però li ho agrairàs.
    Bon estiu a tots.

    ResponElimina
  3. Bo el canvi de registre que dius Sergi!!! Ja saps al que t'arrisques explicant aquestes intimitats? si algun dia ens veiem no sé si podrem controlar que la mirada vagi directa al teu nas...
    Penso que no és el mateix que una cosa així te la digui la mare, que te la digui algú altre, ni per molta confiança que hi hagi. Em fas pensar en la bragueta dels pantalons, quan algú la té oberta i ningú és capaç de dir-li-ho... són situacions difícils que porten al ridícul.
    Divertit, Sergi!!! Moltes gràcies per fer-nos somriure!!!

    ResponElimina
  4. Si es bonic que algú es pugui posar “amb el pels del nas “ “ o amb el pentinat “ d’una altre persona sense que aquesta es pugui ofendre .
    Hi ha paraules que dites per una persona u altre, ens poden sonar ben diferents Si saps que son dites amb estima i amb l’ intenció d’ajudar ,cal que que s’entenguin correctament . Algunes fan reaccionar,altres et fan veure algun error, que un mateix no es capaç de veure .Jo estic ben convençuda que una veritable amistat només pot tenir lloc a través del respecte mutu i dins de la sinceritat.
    La confiança i l’amistat crec que venen donades per com podem arribar a compartir moments i,paraules que no sempre venen de gust escoltar.
    Be,deixem dir-te que...sempre m'ha semblat que la teva fisonomia estava compensada.......a més puc dir-te que avui no m'ho ha semblat gens :)

    ResponElimina
  5. És veritat que hi ha coses que només "tolerem" a aquells amb qui tenim més confiança. Algunes persones s'ho prenen millor, d'altres pitjor. Però és bo tenir algú que t'ho pugui dir, i que sàpiga que t'ho pot dir amb tota tranquil·litat, ja que, si no, podem arribar a pensar que tot ho fem bé. I és evident que no és així. Tots, absolutament tots, tenim "luces y sombras", i és bonic que sigui així. Però és important conèixer quines són les pròpies.
    I, per acabar, jo també crec que aquells que ens volen fer creure que ens aprecien però no ens ho demostren són els pitjors. És natural que hi hagi gent que t'apreciï, amb major o menor grau, i d'altra que, simplement, no. Però fer-ho veure és realment lleig, sobretot quan se'n té coneixement. Fa mal. I no hi ha cap necessitat.

    ResponElimina
  6. Gràcies pels comentaris! El millor moment després d'haver escrit això va ser quan una lectora, en trobar-nos cara a cara, em va dir que no creia que jo tingués el nas gros. Em va preguntar si ho entenia, i és clar que ho entenia... Ella el tenia força més gros!!

    ResponElimina