dimecres, 29 d’agost del 2018

Diàleg interreligiós a Taizé


Els darrers dies he pogut escoltar el camí que està fent la comunitat de Taizé (França) en el camp del diàleg interreligiós. El mes passat a Taizé van celebrar un cap de setmana d’amistat islamo-cristiana, amb l’assistència de nombrosos musulmans. I, en relació al budisme, hi han hagut germans de la comunitat que han visitat un monestir budista de Corea, i alguns monjos budistes els han visitat a Taizé.

Un vespre d’aquesta setmana passada, el Prior de Taizé es va prestar a respondre les preguntes dels joves. Una jove musulmana li va preguntar sobre la relació entre les dues religions. Una de les coses boniques que li va respondre és que, quan entrem en contacte amb una altra religió, és bo mirar què en podem aprendre. I va posar l’exemple de l’actitud d’adoració dels musulmans en la pregària.

Una altra noia li va preguntar per la relació que tenen amb el budisme. I va comentar que, d’una banda, havien constatat valors comuns que compartien: la recerca de la pau interior, la importància de la compassió... Però que, al mateix temps, havien experimentat que en alguns aspectes rellevants eren també diferents: per exemple, en relació a la fe en un Déu personal. I posava l’accent en el fet que, més enllà de les diferències, l’objectiu és conèixer-nos i fer una amistat autèntica. No es tracta que un deixi de ser allò que és, però sí que s’obri a compartir amb l’altre.

En relació als cristians, va expressar que la fe en Jesús ens ha de portar a treballar per la unitat de la família humana. I que aquesta pot ser una aportació molt vàlida dels cristians en el món: treballar per la unitat de la família humana.

Aire fresc. Inspirador. Encoratjador.

6 comentaris:

  1. El diàleg interreligiós és una de les grans assignatures pendents que tenim la humanitat en general, a mi sempre m’ha semblat que hi ha més punts en comú que diferències.
    Crec però que una de les grans vergonyes que arrosseguem els cristians és l’ecumenisme. Com poden ser les rivalitats religioses que encara hi ha entre nosaltres? El meu rector és un dels impulsors de l’ecumenisme, m’agrada molt quan en parla en diu el diàleg entre germans.
    Només he estat una vegada a Taizé, i em va impressionar força. El germà Roger ho va crear amb la idea que no hi haguessin fractures entre els cristians, recordo la missa a la que vam assistir, molt especial.
    Moltes gràcies, Sergi, per aquest apunt que ens fas! Tant de bo entre tots aconseguíssim insistir en aquest diàleg positiu!!!

    ResponElimina
  2. A Terrassa celebrem anualment la trobada interreligiosa entre les diferents confessions que formen part del Consell Interreligiós de Terrassa. Sempre en treiem una experiència molt positiva.

    Si voleu mirar-lo, aquí teniu el vídeo de la que es va fer l'any 2013

    https://www.youtube.com/watch?v=V04hpuJkLB4

    ResponElimina
  3. GRACIES !!!!! per compartir-nos aquesta bonica e interessant experiència!!!!!
    Que bonic que el jovent pugui gaudir de paraules dites amb saviesa .
    Aprendre dels altres ,em sembla un bon consell.

    ResponElimina
  4. No puc aportar cap experiència personal relacionada amb el diàleg intereligiós però si que me sembla que és molt positiu que hi hagin encontres entre persones amb religions i creences ben diferents. Compartir la nostra manera de fer i pensar per enriquir-nos mútuament. I per fer-ho crec que és necessàri també un exercici important d'humilitat per acceptar que en alguns aspectes l'altre pot tenir més raó que nosaltres.

    ResponElimina
  5. Crec que és molt necessari un diàleg interreligiós sincer, que no es quedi només en meres paraules, sinó en una voluntat sincera de conèixer l'altre, d'entendre'l. És quelcom de molt positiu!

    ResponElimina