"Si la nota deia: una nota no fa música, no hi hauria simfonia.
Si la paraula deia: una paraula no fa una pàgina, no hi hauria llibre.
Si la pedra deia: una pedra no puja pas una paret, no hi hauria casa.
Si la gota d'aigua deia: una gota d'aigua no fa un riu, no hi hauria oceà.
Si el gra de blat deia: un gra de blat no pot pas sembrar un camp, no hi hauria collita.
Si la persona deia: un gest d'amor no salvarà pas la humanitat, no hi hauria mai ni justícia, ni pau, ni dignitat, ni felicitat damunt la terra.
Talment la simfonia necessita cada nota,
talment el llibre necessita cada paraula,
talment la casa necessita cada pedra,
talment l'oceà necessita cada gota d'aigua,
talment la collita necessita cada gra de blat,
la humanitat sencera et necessita a tu,
onsevulla que siguis, únic, val a dir: insubstituïble."
(Michel Quoist)
Grans paraules. Moltes vegades creiem que els nostres petits actes no serviran per canviar el món però no per això hem de deixar de fer-los.
ResponEliminaUn text molt bonic i encoratjador que descriu una realitat que no posem prou en relleu. Gràcies.
ResponEliminaMichel Quoist! Quants anys sense recordar aquest autor que havíem llegit tant!
Sergi .Estic de cor amb la defensa que fas dels drets humans i em sap greu que això et reportes amenaces .Sento els moments difícils que has passat
EliminaSergi, rep el meu suport i el meu agraïment
dolors
Moltes vegades entenem que el nivell d'excel·lència està limitat a uns ambients productius, empresarials, competitius...i no parem compte que el saber gaudir dels dons de Déu enmig nostre és agraïr l'excel·lència de la seva mà en aquells aspectes en els quals nosaltres mateixos ens adonem de la providència creativa i creadora d'un bon Déu i Pare, Gràcies Senyor. Una abraçada a tots i gaudiu-ne en el vostre quotidià...i transformem-lo, passet a passet. Ell hi és, amb la Mare Assumpta, avui, per exemple. Bona Festa!
ResponEliminaSí, Michel Quoist també va ésser un referent de la meva adolescencia. El seu "Reeixir", Pregàries", o "Estimar, diari de Dani". Gràcies pel record.
ResponEliminaQue bonic Sergi!!
ResponEliminaNo fa gaire vaig llençar el llibre que tenia del Michel Quoist, vaig tenir una petita inundació a casa i es va fer malbé. Em va fer llàstima perquè havia estat un referent quan era jove, el dia que vagi a la Claret miraré si el trobo.
Moltes gràcies per evocar-nos a moments bonics!!!
Un text preciós. Em recorda a una frase atribuïda a Teresa de Calcuta: "A veces sentimos que lo que hacemos es tan solo una gota en el mar, pero el mar sería menos si le faltara una gota". Gràcies per compartir-lo!
ResponEliminaGràcies Benet, a més a més... aquesta gota denota la sensibilitat per aquelles coses "petites" que no "Grandotas" (E. Galeano) gràcies per la frase de Teresa de Calcuta
EliminaLa vida està feta de coses petites.
ResponEliminaLes petites coses de cada dia, fetes amb amor, són les que fan la vida agradable i harmoniosa.
Santa Tereseta del Nen Jesús ho va viure tan bé!!!
Tant de bo aprenguem a fer com ella.
Gràcies Sergi
tots els éssers humans portem gravats en el fons del nostre ésser la imatge de Déu A.G.
ResponEliminaEts un do de Déu. Gràcies Lucy
EliminaMoltes gràcies pels comentaris!
ResponEliminaGràcies per donar les gràcies... saps, vaig escriure quelcom... i ara, sembla que ho necessiti jo... això del cap i del cor va com va. Gràcies doncs Sergi per promoure-ho...Gràcies Amic.
ResponEliminaMercés.Per primera vegada entro en aquest blog i m´ensisat la sabiduría d´aquest Post.
ResponEliminaHola Montserrat LL. recordo les teves ratlles al blog de l'Anacoreta. algún matí llegdes. Gràcies .
Elimina