He sabut de persones que han passat un Nadal complicat: a l’hospital, alguna altra persona malalta a casa, o amb una situació familiar delicada, o amb nostàlgia pels que ja no hi són...
Penso que a vegades la gent s’equivoca quan pensa que quasi tothom passa un bon Nadal menys ells. No és veritat.
Les festes de Nadal s’han idealitzat tant en alguns aspectes que han acabat generant frustració en els qui no les viuen com se suposa que s’haurien de viure. Quina llàstima.
És evident que un Nadal viscut amb gent estimada és un tresor, això no ho nego pas.
Però per a mi l’enfocament de la qüestió seria un altre. No seria tant el de preguntar-se si les coses m’han anat bé aquest Nadal, sinó més aviat si he pogut fer costat a persones que no estan bé, si he pogut fer que el Nadal sigui més agradable per aquells que estan sols, o nostàlgics, o desanimats.
És cert que això cal fer-ho tot l’any. Però som humans, i ens va bé que hi hagi fites en el camí que ens recordin les coses importants. I el temps de Nadal (que dura encara uns quants dies més!) és un temps propici per fer-ho.
L’infant que neix a Betlem i que ens ensenyarà un camí-per-als-altres no ha nascut simplement perquè ho contemplem. Cal passar a l’acció, i fer que aquest Nadal sigui també avui real per als qui en tenen més necessitat.
Records des del Miracle, on tenim una petita comunitat de monjos de Montserrat que et reben amb els braços oberts. Des del fred hivernal del Solsonès i un paisatge sense preu, aquests dies faré un recés amb joves que estaran a les cel·les. Si no heu estat mai a les cel·les del Miracle, us les recomano! I si podeu participar de les activitats innovadores de la Casa d’Espiritualitat encara més! Aquí en podeu veure més informació, val la pena: El Miracle
PD: Acabo de tirar aquesta foto ara mateix
M’agrada molt com ho expliques, jo també penso que les festes de Nadal estan idealitzades, però que no per això han de deixar de ser boniques, estiguis en la situació que estiguis.
ResponEliminaAquests dies de fi d’any és a mi a qui han hagut de fer costat. He estat amb un virus d’aquells fantàstics que et deixen fet pols, avui sembla que estic una mica millor... I sí, no és una situació gens agradable...
Jo també recomano les cel•les del Miracle. Aquesta tardor passada hi vam estar amb una colla d’amics i ens va sorprendre el ben equipades i cuidades que estan. Fins i tot vam fer broma amb algunes coses, les neveres que a les de Montserrat que no són ben bé el millor o l’equipament general de les cuines que és molt complet. I clar, l’entorn també una meravella, ideal per als qui vulguin passar uns dies de tranquil•litat total.
Molt bon any nou!!!
Una bona reflexió sobre el Nadal idealitzat, consumista i, deixeu-m'ho dir, egoista, que predica aquest capitalisme sense ànima, que fins i tot expulsa a les persones de casa seva, sense importar-li ni l'edat ni la vida que pateixen. Tan de bo tothom pogués fer aquestes aturades en el dia a dia, gaudir del silenci i la contemplació tranquil·la, cercant en la pregonesa de cadascú aquell escalf de la Paraula, aquell camí-cap-els-altres de que parles avui.
ResponEliminaA vegades fins i tot hem de donar gràcies a la malaltia, i potser a una estada no desitjada en un hospital, per trobar el moment de deixar de mirar-nos el melic, per fer-ho cap endins. Però després caldrà actuar!
Gràcies Sergi.
Gràcies Pare Sergi.
ResponEliminaSi bé és veritat que les festes nadalenques poden ser tristes per qui viu sol, malalt, sense feina...; també pensem en les moltes iniciatives que es fan en aquests dies:
Convidar a la taula de Nadal a persones sense familia, repartir lots d'aliments als pobres, visitar malalts...
Mai s'arriba a tothom qui ho necessita.
Tanmateix, són petites guspires d'amor que poden encendre i il.luminar la vida de molts germans nostres.
Bones festes de Nadal a tots.
Llegint el teu comentari m'han vingut al pensament dues vivències viscudes a Càritas. Una mare en rebre el lot que li haviem preparat va dir-nos que gràcies a nosaltres seria el primer Nadal viscut amb alegria. Una altre mare ens explicava com van plorar d'emoció
ResponEliminaamb el seu marit al veure com els seus fillets destapaven els regals de reis que els havíem proporcionat; no n'havien tingut mai.
Us asseguro que també ens vam emocionar nosaltres. És ben cert que quan més dónes és quan més reps.
Jo he estat moltes vegades al Miracle, a la Casa d'Espiritualitat i també a les cel-les. És tota una vivència de pau enmig d'un paisatge que n'és ple, de pau, de silenci, de serenos... Asseguda en el banc de la fotografia t'hi passaries hores... Pels que no ho coneixeu us convido a fer-ne l'experiència.
Moltes gràcies als comentaris Marta, Xavier, Núria i Mercè!
ResponEliminaEl Nadal, per a mi la millor època de l'any. M'agrada l'enfocament que hi dones. Gràcies :)
ResponEliminaTot el que pugui dir del Miracle es poc.
ResponEliminaL,acolliment de la Comunitat,la Pau que si respira..per el paissátge,.
Es un lloc que estimo desde fa anys i que trobo molt a faltar ,quant estic temps sense poder.hi anar.
Bonica reflexio del Nadal,Sergi D,ASSÍS .