dilluns, 3 de maig del 2021

Professions solemnes


Aquest cap de setmana vaig assistir a la Professió Solemne de tres monges benedictines de Jinja, en aquell convent que vam visitar fa quatre anys amb els antics escolans. La superiora ja no és Sister Rosann, aquella monja tan inspiradora, que torna a ser a Amèrica. Ara la superiora és una sud-coreana, amb qui vaig poder dinar i compartir. Semblava una persona molt maca (la podeu veure en la foto del pastís). Aquesta comunitat continua portant el centre de salut i l’escola en un lloc amb molta pobresa. Crec que fan una gran feina.

Coses que em van sorprendre de la festa:

- es referien molt sovint a les “bride”: és a dir, a les “esposes” (de Crist). En anglès és la mateixa paraula amb la qual es parla de les núvies.

- un moment important de la festa va ser el pastís i el moment del tall del pastís entre les noves professes, les seves famílies, l’Abat de Kènia que va presidir la celebració, i la superiora. Era igualet que un pastís de casament.


- hi havia un cor (del qual us poso una foto), i nens i nenes de l’escola van ballar en diferents ocasions durant la Missa. Us poso una foto de la processó de l’Evangeli: van arribar ballant, i una nena vestida d’àngel va acollir sobre les espatlles una caixa penjada davant de l’altar, que contenia el llibre dels Evangelis. Una posada en escena molt original i creativa.



- la cerimònia va durar 4 hores. Van dir pel micròfon que la feien més curta pel tema del virus. Els encanten les coses llargues (bé, això des de la meva perspectiva occidental!).

- em va agradar molt veure l’alegria amb què algunes monges ballaven. En una foto, podeu veure com alguna es va afegir als nens de l’escola durant la festa. 


8 comentaris:

  1. Pare Sergi, Bon dia. Així que he mirat les teves fotografies, m'he dit: -PERÓ QUÉ ÉS AQUEST BÉ DE DÉU DE COLORS ?? El pastís de casament i els balls,molt bona idea, igual com tota la resta de coses que ens expliques...ells ho expressen així.Nosaltres, quan més important i solemne es l' acte litúrgic o ceremonia, més present és fa la quietud...el ritme pausat...el cant reposat...peró més enllà de tot aixó, els uns i els altres ens retrobem en alló que és l' essencial del cristianisme:LA PERSONA DE JESUCRIST QUE ENS PORTA CAP A DÉU !! Que tinguis un dia ben fructifer!!

    ResponElimina
  2. Fa gràcia el que expliques, les fotos que has posat i el tíol de l'entrada, per mi molt solemne no sembla tot plegat...
    Una vegada més moltes gràcies, Sergi, pel fantàstic reportatge i per deixar-nos comparitr tota l'alegria que tranpua.

    ResponElimina
  3. Entenc el que dieu, Marta i Pilar. Per ells, la solemnitat es viu d'aquesta manera. I quan hi ets, la notes en l'ambient!

    ResponElimina
  4. Això si se'n diu viure la fe amb el cor i amb el cos. La gent d'Europa hem perdut (per bé o per mal) les celebracions amb el "cos": no fem ceremonies tan vistoses i tan viscudes com les que tu ens expliques. Segurament l'aspecte exterior ajuda a arrelar més en el cor. Moltes gràcies Sergi per compartir aquesta nova experiència de la teva estada per Uganda.

    ResponElimina
  5. Val la pena de fer una repassada a tots els treballs que s'ha fet a Europa respecte de " LA RAÓ DEL GEST " al llarc de la cultura Occidental. Ja des de Grecia i Roma, el nostre gest ha sigut més "CONTINGUT" , ja en aquell temps, ho era en la VIDA DIARIA...en les sessions del SENAT...en les seves LITURGIES...en la FORMACIÓ DE NENS I ADOLESCENTS...Parlar del GEST, ha sigut i és parlar del COS. El GEST, és necesari per la comunicació, peró la MORAL i L'ESTÉTICA, com a persones que sóm, sempre han d' estar presents.Aquest és el SENTIT CÍVIC DEL GEST...Per aixó, el meu agraiment al Pare Sergi D' Assis, que ens va explicant el sentit de tots els actes en la vida del CONTINENT AFRICÀ. PERÓ, sincerament crec que " VIURE LA FE AMB TOT ELECOR I AMB TOT EL COS" HO fa igualment un monestir Benedictí UGANDÉS, que un Monestir Benedictí CATALÀ, (en el cas que ara tractem).Una altre cosa, és que, des de els anys, 60...en les catequesi, no s'educa d' una manera sistemàtica, EN quins són els gestos i el sentit litúrgic que contenen al llarc de la MISSA, o de qualsevol acte de PREGÀRIA, com hem d'entrar a una Església i com COMPORTAR-NOS, petits....i GRANS...Una vegada vaig sentir dir a un Rector: - Els nens a missa, que és posin com vulguin, si volen que és posin cap per avall, peró que vinguin a missa !!! ESTIMAT SR. RECTOR; Aixó és molt cómode, peró és una gran EQUIVOCACIÓ, pedagógica i catequética !!! He de dir, que pel demés era un bon prevere !! PERÓ des de aquells moment, vaig pensar que als SEMINARIS, és faria un gran servei a la societat, si s'ensenyes HISTÓRIA DE LA PEDAGOGIA,junt amb L'ANTROPOLOGIA. En difinitiva solament hi ha un camí: EL CONEIXEMENT DELS COSTUMS, I EL RESPECTE I ESTIMA A LES DIFERENTS CULTURES, peró que Àfrica visqui més la fe, penso que no !!! Que aquesta fe, és expressada d'una manera més visual, aixó sí !!Aixó és com BALLAR unes bones "SEVILLANES " o unes bones SARDANES, que per cert els bons sardanistes, quan més bons són, mentres és mouen...
    - QUINS SÓN MILLORS BALLADORS ?? TOTS DOS A LA SEVA MANERA !!Dons amb la Litúrgia passa igual!!
    FELIÇ CINQUENTENA PASQUAL !!

    ResponElimina
  6. M'agrada aquest estil tan jovial i festiu de viure les celebracions. Pel que ens escrius, sigui el que sigui el que celebren, la música festiva, el ball i els colors hi són sempre presents! Segons les fotos, no diria que sigui res més senzill que el d'aquí: perquè es veu que s'han esmerat en la preparació dels actes i que tot està ben guarnit i van ben elegants. Senzillament em sembla una solemnitat viscuda d'una manera diferent: més desinhibida i natural, més acolorida, més relaxada, menys cerimoniosa, expressant i mostrant obertament la joia i l'alegria, deixant-se anar...en definitiva, tota una forma diferent d'arribar al mateix fons!

    ResponElimina
  7. Molt bonica la celebració de la Festa.Suposo que de sorpreses ens trobes sempre ,ja que les costums són tant diferents,no obstant la alegria i tot el que han montat per la celebració és ,la mostra per mi ,que arriben al mateix lloc.... encara que sigui sense la seriositat amb que es viu aquí ,la mateixa cerimònia.gracies Sergi ?!!!

    ResponElimina