dilluns, 16 d’agost del 2021

Lectio


Cada matí tinc un moment molt especial: la Lectio. Em va costar trobar el moment i l’espai, però des que els he trobats són un petit paradís. El lloc és una balconada del monestir i el moment és a l’alba (de fet, just abans de sortir el sol). Llegeixo un petit fragment bíblic i deixo que em penetri i il·lumini allò que estic vivint. És un aliment que enyoro quan no el puc tenir (quan em toca presidir l’Eucaristia del matí). Em dona força pel dia que comença.

Els darrers mesos he estat fent Lectio molt tranquil·la amb el llibre del Gènesi. M’ha sorprès perquè, tot i que ja el conec d’haver-lo llegit, em resultava nou cada matí. M’han fascinat les històries d’Abraham, Isaac i Jacob. 

Crec que l’ambient en el qual visc també m’hi ha donat una altra perspectiva: les cabres, les ovelles i les vaques; les famílies polígames; la importància de la descendència i del tros de terra que et pertany; la vida rural en tants aspectes... He pensat que aquesta cultura on visc té encara molts punts en comú amb aquella civilització tan antiga.

Però el més apassionant d’aquests personatges és com enfoquen la vida, la seva relació amb els altres, amb ells mateixos i amb aquest Déu que van descobrint de mica en mica.
La Lectio és un tresor. 

16 comentaris:

  1. Avui sóc jo la que destaca la imatge que has triat. M'agrada perquè reflexa el que sento molts cops fent lectio (amb una freqüència infinitament menor a la teva!): reacció. La lluita amb un mateix , la similitud amb la lluita interior d'algun personatge amb el que t'identifiques en algun moment, l'esforç per superar-te, per canviar quelcom en el que saps que pots ser millor, algun tret amb el que sempre has de lluitar-hi perquè et defineix però saps que no en positiu... Al llegir se'm fa inevitable pensar en com reaccionaria jo en les situacions d'aquells personatges, cadascun amb el seu què i les seves cirscumstàncies i me n'adono que malgrat el moment històric, el que mou les persones continua sent el mateix: les ambicions, les passions, els somnis, la fe, l'amor...els sentiments d'inconformitat sobre el que tenen, els desitjos de canvi, la cerca de Déu... La majoria de vegades, el cor enfront el cervell que els hi fa fer coses inimaginables.

    ResponElimina
  2. Gracies Sergi per compartir, m'han entrat ganes de tornar a practicar la lectio, que com tan be expliques, t'exorta segons les teves circumstancies,... Llum que il•lumina el camí, amb la veu del que mai ens abandona... Bon estiu i fins aviat!!

    ResponElimina
  3. Gràcies, Sergi. He intentat fer-ne moltes vegades de lectio però no ho he aconseguit. No sóc constant, em distrec, no se que em passa. M'has fet venir ganes de tornar a intentar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per mi és important trobar el lloc i el moment. Sense elements externs que puguin distreure massa. I no cal que sigui una estona llarga, cadascú ha de trobar la seva. Si són 5 minuts, són 5 minuts. Si són 10, doncs 10. Si són 20, etc. Però ser-hi regular, això sí que em sembla interessant

      Elimina
  4. Crec que la Lectio és un tresor si estàs en disposició per endinsar t'hi i una gran ajuda per aprofundir en la pregària. A mi em dóna molta pau. És a la nit que tinc aquest moment per endinsar-me. Des del primer confinament que m'hi vaig posar seriosament i a poc a poc me'n vaig ensortint. El lloc és el costat d'una imatge de la Verge, heredada d'un amic difunt.
    Llibre d'Isaies, Salms, Apocalipci, Cartes Apostòliques... I això si, escolto cada nit el Salm 30 i 79 camtats per un monjo de Montserrat sempre recordat.

    Fina Múrria.

    ResponElimina
  5. Comparto este gran tesoro y deseo que a todos nos sea fecundo

    ResponElimina
  6. Pare Sergi d' Assis:
    Per fí !!
    T' escrit "AQUÍ BAIX",
    tot el que vaig anar pensant " ALLÀ DALT "
    LA meva relació amb la LECTIO, va començar MOLT aviat, tot just sortint de col.legi, gràcies al Conciliar que teniem les alumnes, que ens va cuidar molt la Litúrgia, etc
    Peró quan es comença a caminar per un mateix, llavors, tot és fa més lent i dificultós.
    Superar aquesta etapa em va ajudar molt a llegir,
    " HISTÓRIA D' ISRAEL" de G. RICCIOTTI.
    Allí, vaig comprendre tota la geografia i la HISTÓRIA DEL POBLE D'ISRAEL.
    A partir d' aquí, vaig poder començar a aprofundir la relació entre Déu i Israel.
    Un altre aspecte que m' ha servit sempre i molt, ÉS el Testimoni i acompanyament que ens fa la Comunita Benedictina de Montserrat, en la Lituŕgia...
    Una Parróquia, pot ajudar i oferir missa, sagrament, formació...
    Peró, si et vols acostar a la Litúrgia de les Hores,a la LECTIO, a l' ESCRIPTURA , aixó jo, en particular, ho he trobat a L' ABADIA Benedictina de Montserrat.
    Aquesta és la meva modesta experiència.

    I, finalment, unes paraules sobre ABRAHAM , ISAAC i JACOB,que al llegir-les em criden l ' atencio.

    1. L' Escriptura ens diu que ABRAM ( en aquest moment, era un home MOLT RIC...
    Tenia molts ramats, molta plata i or...
    Jo, sempre m' he preguntat :
    Nosaltres, haguessim escollit com PARE EN LA FE, un home ric ?
    O bé haguessim tingut por, de sentir-nos criticats , per una part de la societat ?

    2. Sempre ens han dit que ISSAC queda eclipsat per les dues grans figures de ABRAHAM i JACOB.
    Peró, també ens diuen, que ell va ser fidel a DÉU i sense ser tant destacat, va traspassar el llinatge.
    Caldria fer una millor catequesi del moment del SACRIFICI, i no feu-la oblidada, pel fet de que pedagógicament, ÉS una escena difícil d' explicar !!

    3.JACOB:
    JACOB, i l' espanta de trobar-se amb el seu germà ESSAÚ, és digne d' un estudi psicológic:
    - OMPLIRÉ EL MEU GERMÀ DE REGALS, I AIXÍ POTSER L' APLACARÉ...no sé si molt generós, PERÓ SÍ, MOLT DIPLOMÀTIC !!
    Pare Sergi D' Assis, fins a les VESPRES!!

    ResponElimina
  7. Bona tarda i bona salut a tothom.
    Suggeriria que a les Bíblies, com en els paquets de tabac, hi posessin: "COMPTE! CREA ADDICCIÓ!" La Lectio és un vici que, ai de tu!, si el tastes!
    Aquests dies em toca rellegir "El Càntic dels Càntics", amb la magnífica traducció i notes del Pare Pius Tragan.
    Acompanyat, a més, de la versió de Narcís Comadira i proposta de lectura de Joan Ferrer. Un gaudi, en més d'un sentit!
    Altament recomanable!
    Nota al marge: He deixat de banda la Bíblia Interconfessional i he tornat a la de Montserrat. Me la sento més propera! M'hi trobo més bé!
    (La foto del meu perfil és la Creu del Castell de Gurb, que des del 1900, presideix la Plana de Vic; les meves arrels)

    ResponElimina
  8. JACOB i el seu espant de trobar-se davant del seu germà...

    ResponElimina
  9. Fa temps, quan se’m va ensenyar a “fer Lectio” vaig comprovar, sorprès, que anys abans un professor d’arquitectura ja m’havia ensinistrat en un mètode que sensibilitzava i ajudava en el que hauria de ser la meva pràctica professional. Ens explicava: “agafa un edifici clàssic i llegeix-lo atentament. Després, prova de descobrir què et diuen les seves pedres (que parlen!) i entra en diàleg actiu amb ell. Finalment, posat davant d’un plànol en blanc i intenta dibuixar l’edifici de memòria donant-li la teva imprompta i actualitzant-lo al segle XX, com a fruit del procés reflexiu que has fet. Això em demanava un temps de dedicació, concentració (tot i que podíem escoltar música mentre dibuixàvem!), un lloc físic, uns mitjans i, sobretot, constància.
    Doncs bé: per mantenir existencialment oberta i creativa la meva vocació de persona i de cristià i la meva capacitat de servei, la Lectio m’és una necessitat indispensable. Em remet al fons d’eternitat que hi ha dintre meu, l’actualitza i el projecta enfora, a la meva vida quotidiana senzilla i anònima, però no menys valuosa que la dels grans clàssics que, com comentes Sergi d’Assís, han sigut, són i seran sempre referents Vius.
    Gràcies, germanet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, moltes gràcies per compartir-nos aquesta vivència tan original en el món de l'arquitectura! I com aquesta experiència et porta a comentar com vius la Lectio. Meravellós

      Elimina
    2. M'encanta veure com es poden extrapolar vivències i experiències d'un àmbit a un altre. Això em fa pensar que qualsevol realitat i qualsevol solució, per lluny que ens pugui semblar, està molt més pròxima del que ens pensem. Gràcies pel comentari!

      Elimina
  10. Em dirigeixo a la comunicació firmada per;

    " RAMON CARALT - Nota al Marge "

    Al llegir la seva comunicació, m' he sentit identificada amb el procés que vostè ha seguit en l' elecció de la BÍBLIA.
    Jo, també vaig tenir la BÍBLIA DE MONTSERRAT, així que va sortir editada.
    Amb el NOU TESTAMENT, no vaig tenir cap problema.
    Peró, amb l' ANTIC TESTAMENT, va ser una altre cosa.
    Tot va anar més lent...
    Sense saber explicar-m'ho a mí mateixa, tenia la sensació de que entrava en un "AMBIENT" de MISTERI, SOLEMNITAT, SERIOSITAT...

    Així, les coses...

    Quan va sortir la BIBLIA INTERCONFESIONAL, vaig començar a llegir l' ANTIC TESTAMENT amb més agilitat, i aixó , em va ajudar a millorar la LECTIO corresponent a l' ANTIC TESTAMENT.

    QUÉ HAVIA CANVIAT ?

    Per a mí, una sola paraula fonamental:
    En lloc de :
    JAHVÈ DÉU, estava llegint EL SENYOR DÉU...
    en lloc de llegir :
    JAHVÉ va dir a NOÉ, estava llegint: EL SEYOR va dir a NOÉ...
    En lloc de llegir :
    JO SÓC JAHVÉ EL TEU DÉU...podia llegir:
    JO SÓC EL SENYOR EL TEU DÉU QUE T'HA TRET D' EGIPTE...
    AQUESTA SOLA PARAULA, " EL SENYOR" , EM VA FER MILLORAR TOTA LA LECTIO.

    Ara bé, passat els anys, vaig tornar
    a la BÍBLIA DE MONTSERRAT.

    Aixó, no vol dir que continuo tenint la BCI
    molt a mà
    I, una última cosa voldria dir, més de típus catequétic :
    A partir d' Adolescents, Joves i Adults, els faria treballar tant el significat de "JAHVÉ", com el de " SENYOR".
    Moltes gràcies i FELIÇ LECTIO !!

    ResponElimina
  11. Em dirigeixo a la comunicació firmada per JOAN PUIG-PEY. 18 D'Agost de 2021 , les 9,37

    M' ha agradat molt el seu escrit, on relaciona la LECTIO i l' ARQUITECTURA, la segúent EXPERIÉNCIA que vaig tenir fa molts anys.
    Des de que vaig sortir de l ' Escola, he llegit els CLÀSSICS, d' una manera ordenada i pausada, des de Homer, Plató, Aristótil...
    PERÓ, un dia em vaig topar per casualitat amb un autor que per a mi, era desconegut: VITRUVI
    Ni la BERNAT METGE, NI LA GREDOS, tenien la seva obra, sí que vaig trobar un llibret petit que deia aixi:

    "COMPENDI DELS DEU LLIBRES DE L' OBRA DE VITRUVI : DE ARQUITECTURA"
    Escrit en francés per Claudi PERRAULT.
    ( germà de CHARLES PERRAULT, autor dels contes per a nens, i no tant nens)

    Al llevir-lo vaig quedar fascinada per aquest autor.
    Explica, des de el principi i d' una manera, clara , sencilla, filosófica, retórica que és l ' arquitectura, quina ha de ser la formació d' arquitecte, quin és aquest ART, i quina la seva TÉCNICA...
    En fí, comprenc que vostè relacioni les explicacions del seu mestre amb la LECCIO.
    ELS CLÀSSICS, SI ELS SABEM ESCOLLIR, TAL COM DIU DANT BASILI; TAMBÉ ENS PORTEN CAP A DÉU.
    Moltes Gràcies per compartir la seva experiència, que mi he sentit molt identificada.

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies a tots per les vostres vivències en relació a la Lectio

    ResponElimina
    Respostes
    1. Arribo l'última, però m'agradaria compartir que, de vegades, la meva lectio particular passa per Montserrat. Sempre en segueixo la retransmissió de Laudes i Vespres i en la capitula també trobo inspiració per escriure el que tu ja saps. I ja em veus a mi retenint la frase fins al final per buscar-ne el verset i donar dimensió bíblica, així, a la meva pregària. I quan això passa, és tot un regal :)

      Elimina