dissabte, 28 d’agost del 2021

Les queixes del marxant


9 comentaris:

  1. OOOH !!
    GRÀCIES !!
    A mí em sembla que quan més aprop estiguem de les arrels, millor...
    ESCRIPTURA...PARES DE L' ESGLESIA...RB...I ELS QUATRE O CINC PENSADORS DELS CLÀSSICS MÉS IMPORTANTS...
    Amb uns quants PRESTATGES és suficient !!
    MENYS ÉS MÉS !!
    A mí, m' agrada molt aquella frase que díu:
    " LLEGEIX MOLTES VEGADES, MOLTS POCS LLIBRES.
    I, a partir d' aquí, sí s' ens presenta l' ocasió,
    en les nostres vides diàries i concretes ens adonarem que podem :

    Ajudar...
    Aliviar...
    Mitigar...
    Acompanyar...
    Orientar...
    Afavorir...
    Acollir...
    Beneficiat...
    Ensenyar...
    Deixar...
    Orientar...
    Silenciar...
    Dissimular...
    Perdonar...
    Agrair...
    Animar...
    Encoratjar...
    Testimoniar...
    Escoltar...
    PREGAR...

    Aquests pocs " AUTORS I LLIBRES",
    en ajuden i ens animen, cada dia,
    a col.laborar en aquestes accions, en el dia a dia
    de les nostres sencilles i concretes vides.

    REPETEIXO:
    M' HA ENCANTAT EL CONTINGUT DEL CONTE.
    LA MANERA COM ESTÀ ESCRIT.
    I COM NÓ...LA MANERA EN QUE HO HAS LLEGIT...
    L' ESCOLTARÉ MÉS D' UNA VEGADA !!
    I TAMBÉ, EL DONARÉ A ESCOLTAR !!

    NO ENS ALLUNYEM DE LES ARRELS...
    AQUEDT ÉS EL SECRET !!!

    Us desitjo un bon dia a tota la Comunitat !!

    ResponElimina
  2. Molt bonic. No sempre és fàcil saber fer-ho i és bo veure com el marxant mai no es cansava de buscar i finalment va trobar ... Vai recordar Simone Weil: La plenitud de l'amor al proïsme és simplement preguntar-li: "Quin és el teu turment?"

    ResponElimina
  3. La frase complerta és:

    "...LLEGEIX MOLTES VEGADES,
    MOLT POCS,
    MOLTS BONS LLIBRES..."

    En aquest moment no recordo l' autor.
    Podria ser: TOMÁS HAEMERKEN ?

    ResponElimina
  4. Molt bonic, Sergi!!! No sé si cal afegir-hi res més... vosaltres els monjos en sabeu de mirar els altres veure'ls i escoltar-los les seves ferides.
    Molt bonica la foto, és teva?
    La idea dels audios també és molt encertada!!!
    Moltes gracies per tot!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies. La foto és del Mar de Galilea. Per tant, no és meva perquè no hi he estat mai

      Elimina
  5. Precios conte! Hauriem de pensar.hi mes perque probablement pensar en les ferides dels altres,es una actitut on gairebé tots hauriem de millorar, jo segur i m,hi has fet pensar.
    Del tot d,acord amb la Marta de que els audios son una molt bona idea! Gracies Sergi

    ResponElimina
  6. Molt bonic el conte,adient per tot el que estic vivint,veient tantes persones que els hi cal molta ajuda per tirar endavant.
    Et felicito per l,audio!!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies pels vostres comentaris!

    ResponElimina
  8. Senzillament magnífic i molt entenedor. Ara només falta ser capaços de posar-ho a la pràctica. Gràcies pel mestratge.

    Fina Múrria.

    ResponElimina