dijous, 28 d’abril del 2022

Visita d’en Joan i l’Eloi


Com us vaig comentar fa uns dies, hem tingut aquí Uganda el meu padrí Joan i el meu cosí Eloi. Han estat uns dies fantàstics! Algú em va fer notar que és el primer cop que em visita algú de la família, i és cert. Ha estat especial. 

En Joan s’acaba de jubilar de pastisser, i ha fet un taller de pastisseria per als novicis de Tororo i un altre per als treballadors de l’hostatgeria. O sigui que, si voleu tastar pastissos de “La Granja” de Malgrat, haureu de venir a Uganda a menjar-ne dels seus ara deixebles. Espero que alguna vegada s’atreveixin a aplicar els coneixements que han rebut del mestre pastisser (jo ho agrairia, que m’agrada molt el dolç!). 




Ells destacaven l’alegria i acollida dels africans. I tenen raó. Però és igualment veritat que, des del minut zero, tots dos han transmès alegria i un tracte molt proper amb tothom! I un sentit còmic en molts moments. Va ser molt bonic el dia que van convidar 4 mestres joves de l’escola a anar amb barca pel Llac Victòria fins a les fonts del Nil. Es va crear un ambient com si es coneguessin des de sempre, i és un dia que aquests joves recordaran molts anys.

Hem rigut molt. I veient les bromes que feia el meu padrí, he recordat els dinars de Nadal amb els tiets i cosins de La Granja (que els recordo com dies que rèiem molt). I he pensat que potser de petit vaig aprendre un estil de fer broma també d’ell (i de la meva mare), perquè m’he sentit molt identificat amb el tipus de bromes que feia.


Com tots els que han vingut a compartir amb els africans, han estat uns dies de donar molt i de rebre molt. Un enriquiment per totes bandes. Els estic molt agraït! Gràcies Eloi!! Gràcies Joan!!


PD: No he parlat ni de la meitat d’activitats que han fet, han estat dies intensos. Ells podrien parlar llargament de què els ha impactat, sorprès, interrogat. Però m’ha sortit remarcar aquests aspectes.

8 comentaris:

  1. M,alegro que hagueu pogut tenir aquesta experiència familiar i que la gent de Tororo pogués compartir-ho. Gràcies també per compartir-ho amb nosaltres.

    ResponElimina
  2. Que bonic això que ens expliques, Sergi!!! I no podeu negar que sou família ;-)
    Jo també recordo aquells dinars de Nadal amb els tiets, cosins i la iaia. Sovint eren a casa meva i és la feinada que tenien els meus pares amb els canelons i perquè tothom se sentis molt acollit...
    Ahir era el sant de la meva germana, normalment per felicitar a qui sigui de la família, li envio una foto per whatsapp. Em va semblar posar-la al grup dels cosins, hi sortíem amb 4-5 anys, la meva germana, el meu cosí i jo, és una foto bonica perquè estem els tres rient molt i mig ballant, jo no tenia ni idea d'on i de quan era. De seguida va escriure el meu cosí explicant la foto, ho recordava tot!!! Així que entre tots podem recomposar la nostra història de família. És molt important no perdre aquests lligams familiars. Com tu ho expliques, és evident que no els has perdut!!! Moltes felicitats a tots per aquests dies tan compartits.
    Ja comença a ser un clàssic la foto al saltant d'aigua, qui no se la faci és que no ha estat a Uganda!!!
    Molt xules totes les fotos!!! La dels pastissets fa venir ganes d'anar a buscar-ne un :)
    Moltes gràcies per tot, Sergi!!!

    ResponElimina
  3. Que feliç se't veu en les fotos que has enviat! La del Zodok no té preu, està preciós. També les altres, transmeten l'alegria que has tingut amb el teus parents; hi ha moments i vivències irrepetibles! Us assembleu molt. Me n'alegro que les coses tirin endevant.
    A tots i totes ens ha entristit la mort del Pare Masot. Ha passat suaument, portant Pau i bé i molta cultura al nostre País . A. C. S.

    Fina Múrria.

    ResponElimina
  4. Això sí que ha estat una dolça visita. Quantes vivències i quantes rialles compartides! Gràcies, Sergi, per explicar-nos-ho.

    ResponElimina
  5. Quin goig de visita¡¡¡ i que ben aprofitada. Un bon gaudi per a tu, que has tingut la companyia del teu padrí i el teu cosí, per ells que t'han vist i han compartit aquests dies amb tu i el be que han fet a aquesta gent d'aquí. Uns dies inoblidables, ben segur, per tots,. Aquests pastissos diuen... (en castellà) "comeme". M'estic animant a venir a testar-los.

    ResponElimina
  6. Realment tenir la família aprop ajuda a poder reafirmar la feina que estàs fent. Segur que s'ho van passar d'allò més bé i per a ells els hi servirà com una experiència enrequidora.

    ResponElimina
  7. Un regal meravellós poder gaudir de la companyia de tiet i cosí per uns dies! Se'ls veu molt divertits tant a la cuina com a les excursions. I perquè no dir-ho, meravellós també gaudir dels dolços que heu fet!! Tan de bo aquestes receptes perdurin i els dolços es repeteixin de tant en tant!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies pels vostres comentaris! Algú m'ha dit que ens assemblem. De fet, el "padrí" és padrí de baptisme, però no és el meu avi ni tiet, sinó el meu cosí germà

    ResponElimina