dimecres, 8 de juny del 2022

Dies a l’hospital


Des d’ahir fins demà estic a Entebbe, acompanyant l’Okumu i el seu pare a l’hospital. Avui l’han operat.  

El seu pare m’ha explicat amb detall tot el procés des que, tenint 3 anys, un dia va quedar paralitzat a l’escola. Diverses operacions, i una cama que s’ha pogut arreglar. M’explica que anteriorment un greu problema va ser que no van poder anar a fer les revisions quan tocava (per treure els claus que li havien posat, per exemple) perquè no tenien diners. Les dues ONG que els havien atès els van dir que no els pagaven el transport per les revisions. Quanta impotència que ha viscut el pare durant aquests anys!

La doctora m’ha fet bona impressió per com ha anat responent a les preguntes que li he fet. Les perspectives són bones, sobretot per quan acabi l’etapa de creixement. Però podria ser que encara abans d’acabar-la s’hagi de tornar a operar. 

El pare està agraïdíssim als donants que feu possible que, ara sí, l’operin i es pugui seguir el tema fins al final amb les revisions incloses. Altrament seria impossible, perquè són molt pobres.

Pel que fa l’hospital CoRSU, m’ha agradat. Evidentment està lluny del que seria un hospital occidental. Per exemple, hi ha un munt de pacients en la mateixa habitació, amb uns compartiments a mitja alçada cada 4 llits. Però cuiden la netedat, el clima general, i l’atenció mèdica, administrativa i psicològica. Aquest hospital rep ajudes d’ONG, i això ha permès que des de Catalunya paguem una part del cost i l’altra part la paguin ells. He pogut parlar amb els canadencs de l’ONG que ajuden en aquesta operació de l’Okumu, i també m’han fet bona impressió. 

La foto que us poso a sota és de l’hospital de Mbale, on vaig anar a visitar una treballadora de l’escola que hi estava hospitalitzada fa pocs dies. Les condicions eren força pitjors, tot i que l’estil d’habitacions era semblant.

La foto de l’Okumu, he aprofitat que l’ONG canadenca li estava fent un vídeo per explicar la feina que fan i ha estat una estona simpàtica.


10 comentaris:

  1. És esperançador veure aquesta col·laboració -una ONG canadenca / Catalunya- per ajudar en la curació d'un noi que no te mitjans i en un lloc pobre. Donem gràcies a Déu de què hi ha persones, com tu, Sergi, que treballen per aconseguir-ho. Desitgem i demanem a Déu que la operació sigui satisfactòria i que l'Okumu pugui tenir unes cames normals i créixer amb elles. Ja ens aniràs informant

    ResponElimina
  2. Molt bé, Sergi, això està molt bé.
    Et vam recordar a una estada a EL MIRACLE!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser és la de L'Areòpag? No sabia que hi havies anat! Me n'alegro

      Elimina
  3. Molt contenta de veure com l'Okumu, està hospitalitzat! Fent pregaria, perquè tot vagui b.

    ResponElimina
  4. Des d'ahir a la tarda fins avui al matí ha passat molt de dolor. Ara ja està millor. Al matí, després de la visita del metge, els he deixat per tornar a Tororo. Ens hem fet una abraçada amb el pare, amb qui s'ha creat una confiança bonica. I d'aquí unes sis setmanes comptem tenir la primera revisió.

    ResponElimina
  5. Sembla que la recuperació segueix el seu curs. És una alegria escoltar bones notícies! Esperem que continuï sent així. Gràcies per mantenir-nos informats.

    ResponElimina
  6. Això si és una molt bona notícia! Segur que l'Okumu i la seva família t'estan i t'estaran agraïts tota la vida.

    ResponElimina
  7. No he arribat a temps, ja has fet una altra entrada!
    És una gran notícia i segur que només en pensar en els beneficis que tindrà gràcies a l'operació o operacions el dolor és més lleu...
    Preguem per ell!!!
    Moltes gràcies, Sergi!!!

    ResponElimina
  8. Ànims per aquest nen que ha patit tant.

    ResponElimina
  9. Gràcies pels vostres comentaris! El nen va millorant, ja a casa seva. Cada dia ha d'anar al centre de salut, durant 21 dies

    ResponElimina