diumenge, 26 de juny de 2022

El Levític ahir i avui


Darrerament he estat fent Lectio amb el llibre bíblic del Levític. És una lectura que podria posar nerviós a més d’un. Però feta des d’una perspectiva creient i tenint ben present el Nou Testament, m’ha resultat molt interessant. 

S’hi parla molt de puresa i impuresa. Penso que, el fet que alguns animals siguin declarats impurs com a aliment, pot tenir un origen higiènic i de salut. I que posteriorment s’hi donà un significat religiós. Pel que fa als leprosos, totes les mesures de prudència o aïllament penso que també responen originalment a una voluntat de protecció dels sans (encara que, a la pràctica, això havia de ser molt bèstia si tenies la lepra).

En canvi, xoca llegir que són considerats impurs els qui han tingut una pol·lució o les dones que han tingut la regla. És una concepció arcaica d’alguns aspectes que ara estan plenament normalitzats. 

És bonic veure com Jesús va molt a fons, i parla de puresa o impuresa en relació a què portem al cor i a com ens comportem. La puresa ja no és quelcom depenent de rituals, sinó quelcom del cor i d’allò que en surt amb sinceritat. 

Val molt la pena llegir el Levític pensant en Jesús, i llegir el que diu Jesús tenint present el Levític, que ell coneixia molt bé.

5 comentaris:

  1. Un dels grans reptes per als cristians del segle XXI és fer-nos ben concients que Jesús va ser un profeta que no va sortir del buit o baixat directament del cel sinó que va néixer, viure i morir com un pietós jueu i arrelat a tota la tradició de l'Antic Testament (Levític inclòs, per descomptat). Algun catòlic tirant a tradicionalista s'ha posat una mica exaltat quan li he recordat aquesta aparent obvietat de la fe cristiana que a vegades ells obliden amb facilitat quan tenen una mirada més aviat suspecta i despectiva envers el judaïsme.

    Gràcies per compartir les teves vivències de pouar a les fonts de l'Antic Testament.

    ResponElimina
  2. Pare Sergi, bon vespre.
    Contesto aquí, les teves tres últimes comunicacions.

    1. Rebre una visita, sempre és una alegria.
    Peró rebre una visita de gent que estmes i que està
    disposada a col.laborar amb tú,
    llavors l' alegria es transforma en Providéncia de
    Déu.

    2. Les Beneurançes del Pare Lluís Juanós,
    al llegir-les i meditar-les, eixamplen el cor.
    M' han recordat aquelles paraules que ens diu
    l ' Apostol:
    " Viviu contents en el Senyor,
    que tohom us conegui com a gent de bon tracte"

    3.Recordo les primeres vegades que llegia el LEVITIC,
    i els NOMBRES, s' em feien molt pessats...
    peró, va ser a través de les Obres de Joan Cassià,
    que vaig entendre el significat de la PURESA DE
    COR !!

    4. I ara, una última cosa:
    Aquesta Portalada tant bonica, a quina Catedral
    o Basílica pertany ??

    Gràcies per tot i bon descans !!


    ResponElimina
  3. Intressant el que expliques, Sergi! A mi sempre se m'ha fet feixuc aquest llibre, com el dels Nombres, potser forma part de la meva incultura bíblica, algun dia m'hi posaré i l'intentaré llegir amb una actitud més positiva.
    Igualment moltes gràcies per l'intent d'actualitzar el llibre del Levític!!!

    ResponElimina
  4. Tot pensant en el LEVITIC, he recordat a un autor francés que diu:

    "...cal que tinguem present a MOĪSES.
    el últims actes de Moīses, varen ser de LEGISLADOR.
    Per una " MISTERIOSA DESOBEDIENCIA A DÉU ,
    Déu, no el deixerà entrar en cos, a LA TERRA PROMESA, peró sí que hi entrarà en esperit a través de les seves LLEIS.
    LLEIS CIVILS i LLEIS RELIGIOSES,
    per la CONSOLIDACIÓ DEL POBLE D' ISRAEL
    ja abans d ' entrar a la TERRA PROMESA.
    A dins de l' ARCA DE L ' ALIANÇA , hi posaran
    LES TAULES DE LA LLEI, a fora de l ' ARCA hi posaràn
    les NORMES JURIDIQUES, que interpreten
    les TAULES DE LA LLEI, i que periodicament,
    en unes dades concretes,
    es LLEGIRAN PUBLICAMENT... "

    La reflexio, sobre la persona de Moīses con a Legislador del Poble d' ISRAEL ,
    continua unes pàgines més.

    Feliç descans.

    ResponElimina
  5. Gràcies Jordi, Pilar i Marta pels vostres comentaris!

    ResponElimina