dijous, 15 de setembre del 2022

La reina com a servidora


Probablement alguns ja esteu tips de notícies sobre la mort de la reina d’Anglaterra. I ho entendré. El que està passant aquests dies és un fenomen digne d’observació. Se’n poden dir moltes coses, però deixeu-me’n subratllar dues que se m’acudeixen veient com ho viuen molts britànics:
- a la reina la veuen majoritàriament com algú que va servir el país. No com algú que s’havia servit de la seva condició, sinó que abnegadament havia dedicat tota la vida a la seva missió, conseqüent amb allò que s’havia compromès a fer des de jove. Tenen una sensació de solidesa que contrasta amb la societat líquida actual, per això aquests dubtes d’alguns sobre la possibilitat que això es torni a donar de la mateixa manera en el futur. Crec que el respecte no és només pel fet de ser reina, sinó més aviat i sobretot per com va exercir el seu rol.
- la sessió de la Cambra dels Comuns commemorant la reina és per ser envejada per molts països (entre ells, el nostre). Polítics de colors ben diversos glossaven la figura de la reina en un ambient familiar i de reconeixement públic general. Em va recordar el vespre en el qual, durant la recreació de la comunitat, a Montserrat commemorem un monjo difunt: a banda de fer un repàs d’alguns fets de la seva vida, qualsevol de la comunitat pot intervenir recordant anècdotes o vivències. El clima és molt familiar, pot incloure aspectes emotius i també simpàtics. És un dels moments que sempre m’han semblat especials de la vida de la comunitat. Aquí us poso la intervenció de l’exprimera ministra Theresa May (de qui desconeixia el seu do humorístic per explicar una senzilla història). A mesura que avança la intervenció, trobo que es torna més deliciosa:


Si algú no entén algun moment en el qual la gent riu i em diu quin minut i segons, el puc traduir o explicar en els comentaris.

9 comentaris:

  1. L'altra cara: https://www.vilaweb.cat/noticies/deu-salvi-reina-regim-feixista-mail-obert-gemma-pasqual/

    ResponElimina
  2. Una reina estimada per tots els anglesos i més enllà; han estat molt els anys servint al seu país, un exemple a seguir per altres monarquies.

    ResponElimina
  3. Respecte a les visions crítiques us copio un fragment de l'article del Quim Aranda que va aparèixer al diari "Ara" d'ahir dimecres 14. No us enllaço l'article sencer ja que si no sou suscriptors no hi tindreu accés:
    "Un acudit flota sobre Londres.

    Un acudit que pot semblar més aviat irreverent i contra la tradició democràtica britànica flota sobre Londres aquests dies. "El país viu l'enterrament de Queen Jong-un", joc de paraules amb el nom del president de Corea del Nord, Kim Jong-un i l'esmentada nord-coreanització, no només de la cadena pública de referència (BBC, aclariment meu i no del Quim Aranda) sinó de tota la vida del país. Perquè la veu crítica, la dissensió, la broma, no està permesa. I cal mostrar-se com un autòmat i parar compte amb segons quins comentaris es fan en veu alta. I cal embolcallar-se en el miratge del dolor obligatori i profund per la pèrdua d'Elisabet II, l'àvia de tots els britànics, de tot el món."

    ResponElimina
  4. Discrepo força dels vostres comentaris: Aquest "servir el seu país", com es traduïa , per exemple a Xipre l'any 1956? Quan es penjaven nois de 18 anys i a la seva mà hi havia la possibilitat de l'indult. No m'agraden gens aquestes hagiografies pot mortem. Demano disculpes, però aqurests dies estic fart d'aquests ensucraments monàrquics.

    ResponElimina
  5. Pare Sergi d' Assis,
    I Ramon Caralt :

    Contesto en l ' ordre en que han arribat
    les dues primeres comunicacions.

    1. Pare Sergi :

    Com tot els mon, mai tant ben dit, estic seguins
    aquests dies, i a estones, els moments
    més significatius, del traspas d' Elisabeth II ,
    com per exemple, l' arribada de les seves despulles Londres, fa dos dies.

    He vist el teu video.

    L' anecdota que he trobat mes divertida
    de les que explica la Theresa May,
    és la del Range Rover.
    Dóna gust de veure els Parlamentaris
    de la Cambra dels Comuns, riure com
    a nens de parvulari, l ' anecdota s' ho mareix.

    Peró...no tots riuen !!

    Si ens hi fixem, i " anem una mica mes enlla"
    del que veiem d' inmediat, veurem com,
    el Parlamentari, que just darrera la Theresa May,
    en prou feines dibuixa un lleuger somriure amb els llavis.

    Per qué serà ?
    Qué deu pensar?
    Quins records li deuen venir a la memória ?
    Com ho deu viure , ell tot aixó ?

    Un altre cosa a observar aquests dies,
    són els comentaristes.

    Mentre els comentaristes Europeus, comenten amb naturalutat, la puntalitat dels actes, l a sobrietat,
    en el comportament, vestimenta de les senyores, manifestacions de sentiments, etc.etc.
    Hi ha comentaristes Sud-Americans que aixó, ho troben admirable i molt dificil d' aconseguir en els seus paíssos, alguns d' ells, al parlar de la puntualitat o de la sobrietat en el vestit, en certa manera ho trobaven
    com exagerat , igual com la manca de manifestacions que deixesin veure els sentiments.

    Peró, el comentari més xocant que vaig sentir, diguem-ho així, va ser quan una comentarista va dir
    que a Europa ens comportem aixi,
    perque desde petits ens eduquen
    amb "Tactiques", "Técniques", i " Estrategies",
    per aconseguir aquests resultats de comportament..

    Que ens eduquen de molt petits, SÍ, TÉ TOTA LA RAÓ,
    almenys, en la nostre época,
    peró no, en tactiques , téniques, ni estratégies,
    sinó amb PRINCIPIS, VALORS I CONDUCTES
    TRETES DELS CLÀSICS GRES I ROMANS,
    I DE LA MATEIXA BÍBLIA, que aixó és molt diferent.

    Les tactiques, tecniques, i estrategies, són quatre sol.lucions ràpides, sortides dels EE.UU.
    a mitjans del segle XlX.

    Pare Sergi:

    D' aquí a poca estona contestaré a En Ramon Caralt

    Gracies

    ResponElimina
  6. No sóc gens monàrquica d'enlloc, Sergi! Entenc la glossa que fa d'Isabel II, però no m'agraden gens les exaltacions que es fan dels reis de qualsevol lloc del món, són els hereus d'un altre moment de la història, i els anglesos també.

    ResponElimina
  7. Benvolgut Ramon Caralt:

    He llegit amb molta atenció, l' artcle
    que ens recomanes, de la Gemma Pasqual.

    Desgraciadament, no ens diu res de nou.
    Els Inperis, sempre han estat constituits
    pertota mena d' injusticies usant la força,
    robatoris sistemàtics, durant anys o segles...

    Ningú com els Anglesos, coneixen
    la seva propia história, pot ser que ells,
    els seus pares o antepassats, ho hagin patit
    en primera persona.

    Ells també varen ser esclavitzats
    per la Imperi Romà.

    He parlat amb la meva familia de Londres.

    Ell, no són ni aristócretes, ni polítics, ni monàrquics,
    ni romàntic que somniin amb princeses, res de tot aixó,
    res més lluny que aixó.
    Són uns joves de una certa edat i republicans,
    per tant estan fora de tota sospita,
    peró, m' han explicat el seguent:

    Fa quarante-vuit hores, la popularitat d'Elisabet II,
    estava a un 86% de popularitat,
    que és moltissim.

    Aquest 86 % , es deu a que, el poble, la gent del carrer,
    confirma, amb aquest vot, que la Reina,
    HA REPRESENTAT EL SEU "PAPER INSTITUCIONAL",
    MOLT BÉ, RES MÉS !

    Com totes les coses, d' aquesta vida,
    el temps i la possibilitat de consultar els seus arxius pels historiadors, posaran la gestio del seu regnat ,
    en el lloc just de la História..

    Aquest és " l' aire" que en aquest moment es respira a Anglaterra, i que per descomptat i ha un grup sabretot de joves que prefereix la República, com a forma de govern.

    Un president Sud- America, molt lluny de tota sospita monarquica, deia al seu entrevistador:

    - La gent del carrer, es pensa que un rei , un president de govern, poden fer el que volen, peró aixó,
    no és així ni de lluny, i exposava varis exemples...

    El que sí, hem de defensar, és la llibertat d' expresar
    les opinions, sense que parilli la nostre vid

    Ramon Caralt: Aquesta ha sigut l'opinio
    que he fet arribar des de Londres, ahir mateix

    Gracies .


    ResponElimina
  8. These days,I have thought about ways of government. I don't like the idea of monarchy but regarding Queen Elizabeth II I think she really tried to do the best she could in the circonstances life put her in.

    ResponElimina
  9. Gràcies per tots els vostres comentaris, tots ben enriquidors! És un tema que dona per molt, i em sembla ben compatible analitzar com ho viuen els anglesos amb qüestionar actuacions de la reina. Com tota realitat humana, està sotmesa a l'ambigüitat. Us agraeixo el diàleg franc i obert.

    ResponElimina