La Judith no em va tractar bé a l’hospital. Tot i ser infermera, no em va mostrar gens de compassió, ans al contrari. I va fer les coses més difícils del que ja eren. Una pregunta encara em ressona: per què es va fer infermera?
Tanmateix, aquesta pregunta té moltes aplicacions:
Quin sentit té anomenar-se monjo, si un no viu plenament com a monjo?
Quin sentit té anomenar-se pare o mare, si un no es dona en cos i ànima als fills?
Quin sentit té anomenar-se mestre, si un no té passió per ensenyar?
Quin sentit té anomenar-se polític, si un no treballa abnegadament per al bé dels ciutadans?
Quin sentit té anomenar-se etc etc etc, si un no viu segons el nom que se li atribueix?
Quin sentit té anomenar-se cristià, si un no malda per ser-ne amb totes les conseqüències?
Podem viure tan lluny de la Veritat!!
I què és la Veritat?
Isaïes ens ho recorda al principi de la Quaresma: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds… No els defugis, que són germans teus”!
Quaresma: temps per revisar. Per anar a l’essencial. Per corregir, si cal. Per perdonar. I per a mi, també per estimar la Judith.
Bona Quaresma!
Llegir aquesta reflexió que ens has compartit, ha estat com si escoltes una homilia teva . Gràcies Sergi per tot el que ens regales desde la llunyania.
ResponEliminaCom es troben a faltar les homilies del Sergi eh, Núria!!! Ahir, dimecres de cendra, hi vaig pensar concretament, tot i que crec que aquest dia no n'havia fet cap :-)
EliminaSí, en el món hi ha gent com la Judith però també hi ha persones que gaudeixen de la seva professió i transmeten amor i alegria en tot allò que fan. Forma part de la naturalesa humana. Cadascú escull un model de vida.
ResponEliminaGracias Sergi por estos puntos de reflexión para poderlos revisar con más profundidad en este tiempo de cuaresma que justo hemos comenzado
ResponEliminaSí, Sergi, la veritat és que sovint et trobes persones que et preguntes perquè han escollit el que estan fent ;-(
ResponEliminaBona Quaresma a tu també!!!
Gràcies per la reflexió i sens dubte tinc molt a corregir, a mi em costa estimar la Judith.....
ResponEliminaMolt bona reflexió, Sergi, és ben veritat tot el que dius i que cal reflexionar-hi. Moltes vegades les circumstàncies que vivim ens fan oblidar el que sóm i no actuem com a tals, per això cal parar-se a pensar-hi i ara en Quaresma és un bon moment. M'has recordat un mossèn molt amic de la familia que el meu marit i jo mig tutelavem i que va morir just avui fa un més a la residència de capellans Sant Josep Oriol de Barcelona, als 94 anys, que ultimament feia moltes entrades i sortides de l'hospital, normalment el Clinic però una de les vegades el passat estiu, el van enviar a un altre hospital, concretament al Sagrat Cor, hospital que malauradament ja conec a diverses persones que hi han estat i totes n'estan queixoses. Doncs be, ell estava molt enfadat, sobre tot amb una enfermera i em va dir "és que li he dit vostè es va equivocar de professió en comptes de ser enfermera havia de haver sigut guardia civil". Jo li vaig dir com vols que et tracti be si li dius això. Be, és una anécdota que me la has recordat en parlar de la enfermera amb la que vas tenir problemes.
ResponEliminaPare Sergi d' Assis, gràcies per la teva reflexio
ResponEliminatant directe de cara a aprofitar aquest temps
que l ' Esglesia i els textos liturgics, ens ofereixen
i ajuden a fer aquesta reflexió i millora en la nostre vida
No és un temps trist, ni aborrit !!
Com diu Sant Agustí, ens hem de "Catequitzar amb alegria !!
Com qui fa obres per millorar la casa, que si be, es pasen incomoditats, després ( la Pasquua), tot llueix i brilla !!
Repetixo , gràcies !!
Ara, et voldria plantejar, el cas de la Judith,
peró, sota un punt de vista molt diferent,
no gens quaresmal, ni espiritual, sinó profesional:
Podria ser, que la Judith, acumules dintre seu un seguit d' insetisfaccions, i ho descarregues, sobre els malalts, potser també amb nens i ancians...
Pel que dius, sembla que n' és conscient !!
Valdria la pena de fer-ne un comentari amb la Direccio de l ' Hospital, d' una manera objectiva, discreta i humana, peró fer-la .
Aquest típus de personalitat, no poden estar cuidadant
a persones desvalgudes, i més encara, en un psís com Àfrica, on els drets dels mes desfavorits m ' imagino que són nuls !!
Se que aquest analisi del comportament de la Judith, no és per res QUARESMAL, peró he cregut necesari fer-lo.
Et deixo, ara molt contenta, vaig a fer la maleta !!
Demà de bon matí, ja estaré a Montserrat !!
Vols algun encàrrec per LÀ MARE DE DÉU ,
AL FER-LI EL PETÓ ??
No ens despedim, ens retrobem a la Pregaria.
Pilar, m’ha agradat molt aquesta imatge de la casa en obres durant la Quaresma!!
EliminaTens raó amb això que dius de la Judith. Sí, penso que ella n’era conscient. Per això, en fer el traspàs amb una infermera d’una altra planta, li va dir que ens havíem fet amics. Crec que tenia por que la reportés a “Atenció al client” que passaven de tant en tant per les habitacions.
Adesiara els humans podem errar de comptes a l'hora de triar camins de vida o de prendre decisions o de preferir certes opcions, que posteriorment esdevenen equivocades: esser metge, monjo, mestre, pare, polític, cristià, creient, catòlic, etc. Tot i amb això, si ens n'adonam a temps, disposats a esmenar-ho, amb l'ajuda del Senyor, no serà irremeiable. La quaresma pot ser l'espai de temps ben adient per posar-hi remei i engrescar-nos-hi amb més força, mitjançant la solidaritat, la pregària, l'austeritat... Que Déu ens hi ajudi, Sergi!
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris!
ResponEliminaPare Sergi:
ResponEliminaBon dia des de Montserrat
Gràcies !!
Des de adolescent, varem tenir uns Conciliaris a l '''Escola Vedruna del meu barri, que tot i que faltaven,
deu anys o més pel Concili VATICA II, ens varen fer viure i comprendre que la QUARESME, ere un TEMPS POSITIU, de tal manera, que fins i tot, a la nostre manera d' adolescents, ho esperavem.
Eren uns Conciliaris, molt en la linia de
"CATEQUITZAR AMB ALEGRIA" de SANT AGUSTI, editat per, PUBLICACIONS ABADIA DE MONTSERRAT-PAM
Pare Miquel Estradé, osb, Montserrat.
Jo, l ' he fet servir molt, i el faigg servir !!
Desitjo, que pel bé dels malalts i de la Judith, la seva
actitut millori i si és que té problemes emocionals, els solucioni i pugui trobar la Pau , que tot a persona necesita per viure.
Et deixo !!
Entro al mejedor.
Salutacions !!
Molt bona reflecció per aquesta Quaresma
ResponElimina