Fa anys vaig tenir l'ocurrència de fer uns vídeos en castellà. I hi va haver algú que, a partir d'aquests vídeos, des de ben lluny em va mirar de contactar per correu, per carta... i d'aquí en va sortir una molt bonica amistat! Era en José, metge d'Atlanta, reconegut epidemiòleg. Americà amb el cor porto-riqueny.
A partir de la relació amb ell va venir la relació amb l'Escolania i la coneixença amb la seva dona. Ella, la Rosa Belén, va aprendre català amb les cançons d'en Serrat (literal!). I ella és qui li tradueix els meus escrits a La Font de Greccio.
Van visitar l'Escolania quan n'era prefecte, i van fer una xerrada als escolans. I posteriorment un escolà que no podia recordar el nom d'ella em va demanar per "en José i la María". Això els va fer molta gràcia, i aquest és l'origen que la primera vaca a Tororo es digués "María" a petició d'en José. Una anècdota amb humor. Ells van ser dels qui ens van ajudar més en el projecte de les vaques.
Tinc diverses fotos d'en José, però he volgut triar aquesta perquè penso que expressa una part d'ell. És una persona molt profunda, espiritual, intel·lectual, i al mateix temps jocós, amb sentit de l'humor i amb un do per l'amistat. Fa tan sols uns dies es va disfressar de Santa Claus per als seus nets.
Ell és qui he consultat diverses vegades per temes de salut des que estic a Uganda. I ell és qui m'ha ajudat a desencallar en més d'una ocasió algun tema mèdic que no estava clar. En recordo una d'especial. Fa uns anys em trobava força malament, vaig anar al dispensari i em van dir que treballava massa i que per això estava cansat. M'ho vaig creure, perquè era cert que treballava molt. Em van donar vitamines. Una amiga em va dir: "per què no ho consultes a aquell amic teu americà?". En José va descobrir que hi havia alguna altra causa, i em va posar en contacte amb una doctora especialista en malalties tropicals que em va diagnosticar la infecció d'una paparra. De seguida que em vaig prendre l'antibiòtic corresponent, vaig millorar.
L'amistat és un do. Apareix quan apareix. I és per donar-ne gràcies sempre, als amics i a Déu qui ho fa possible! Gràcies José!!!
Tens tota la raó, Sergi, l'amistat és un do per donar-ne sempre gràcies, els amics són un regal que no es pot quantificar!
ResponEliminaM'agrada que posis rostre als teus amics dels que n'has fet alguna vegada referència que no ens coneixem i possiblement no farem mai. El José aquí sembla tret d'una pel·lícula americana de Nadal, se'l veu feliç!!!
Moltes gràcies per tot els que ens ofereixes també tu a través del do de la teva amistat!!!
He rebut un comentari d'un osonenc sense nom. Si em dones el nom, el publico. Gràcies!
ResponEliminaL'amistat per mi es un regal ,una mà estesa ,una mirada
ResponEliminaque et compren ,una llàgrima que s'uneix al teu dolor un somriure que t'anima i el mes important unes paraules per dir.....aquí estic.Aixo es el que pensó que comparteix el José amb tu.
Gracias por cuidarlo i apreciarlo José. Para nosotros es un regalo saber que su salud está en buenas manos.
Com la Marta jo tambe et donó les gracies per el que desde la llunyania ens regales "el do de l'amistat ".
Una abraçada forta i el meu " cuida't molt".
Que en n'és de bonic el comentari que fas de la teva amistat amb el José i la Maria; I l'agraeixo molt perque em fa veure i comprovar, és a dir sentir, com n'és d'important tenir amics. Jo sóc una pobre dona de 92 anys... solament pots comptar amb la meva pregaria ... cada dia et tincs present davant Déu, Nostre Senyor.
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris! I a l'àvia de 92 anys: fas molt si pregues per mi!! Moltes gràcies!!
ResponEliminaL' Amistat, un tema importantíssim,
ResponEliminaen la formació de la persona,
especialment a l' entrar a l 'adolescència.
DE LA SAVIESA, L' AMISTAT I ELS AMICS...
"...La Saviesa és un esperit, amic de l ' home...
"... l' Amistat, s' inicia amb l ' amor, la compenetracio,
peró la controla la virtut..."
" no abandonis el teu amic ni l' amic del teu pare..."
" ... l ' amistat, s' acaba, quan desapareix la vurtut..."
"...Les paraules gentils i afables, afavoreixen
les bones relacions, peró sàpigues distingir,
un bon amic..."
L' ESCRIPTURA, i els millors FILÓSOFS,
així, com els PARES de L' ESGLESIA,
tenen profondes reflexions, sobre l' AMISTAT.
DE REIS, SANT NICOLAU I PAPÀ NOÉL:
Una senyora alemanya, de Frankfurt am Main,
Departament de Hesse, em deia que ,
Per preservar d' una manera ben definida,
les seves tradicions Nadalenques,
constantment han d' anar explicant,
d' una menera catequetica,
Quí son els REIS,
Qui es SANT NICOLAU
Qui es el Pare NOEL
I quina familia celebra, quin d' aquests personatges:
De l' Evangeli...
Del Santoral...
O de LA MITOLOGIA NORDICA...
El Comerç, li interessa que tot estigui ben barrejat !!
Ella em deia, som David, contra Goliat...
Vosaltres heu tingut una sola Religió,
Nosaltres, tenim quatre o cinc Religions, catolucs, Luterans, Anglicans, Jueus, Ortodoxes...
Hem de tenir LES CATEQUESSIS, MOLT CLARES
DES DE SEMPRE !!
Em comentava també, La CORONA D'ADVENT.
provinent de la Catequessi LUTERANA.
Mentres nosaltres, segles i segles,
l ' hem feta igual :
A l ' entrar al Mediterrani, cada Parróquia,
posa les espelmes del color que vol !!
Sort, que ens coneixiem...
Peró comprenc, la seva sorpresa...
La conversa va anar derivant cap a la manera
de ser de la gent del Mediterrani !!
Salutacions !!
Content de saber que tens un amic metge amb qui pots confiar les teves consultes.
ResponElimina