La setmana passada una persona em va faltar al respecte per telèfon. Va ser força inesperat perquè era per una cosa sense més importància. Vaig entendre que no era res personal, perquè tenim bona relació i a més va fer el mateix amb un altre monjo al cap de no res (i ell li va penjar la trucada). Ens veiem sovint per Tororo i vaig pensar que potser els següents dies es disculparia, però no va ser així.
Li vaig fer un correu per evitar cap malentès. Entre altres coses, li expressava com m'havia sentit en tractar-me d'aquella manera. Li deia que podem tenir opinions diferents i que això no és cap problema, però que no ens hauríem de faltar al respecte. Era un escrit amb desig de reconciliar-nos, i el va rebre bé: em va enviar una disculpa per whatsapp que em va semblar ben sincera.
Quan algú perd els papers, si em falta al respecte m'afecta. Però veig que la meva reacció no és també la de perdre els papers. Crec que és perquè penso que no m'he de posar a aquest nivell i m'he de mantenir serè. De fet, em sembla que penso que no vull fer el ridícul.
A vegades he pensat que quan una persona perd els papers perd també l'autoritat i a vegades fins la credibilitat.
Tanmateix, qui no té un all té una ceba. I tots tenim coses per millorar.
Quina bona reflexió.
ResponElimina