Darrerament em trobo que em demanen escrits o entrevistes en diverses publicacions o mitjans, i en altres casos m'ofereixen aquesta possibilitat. Sempre ho agraeixo (i tant!), però en algunes ocasions declino aquest oferiment. Em podria passar el dia escrivint articles per diversos mitjans, però no he vingut a l'Àfrica amb aquesta finalitat i em sembla que ho he de fer de manera molt mesurada. A l'hora d'escriure, prioritzo La Font de Greccio com un espai accessible als qui hi teniu interès. I, en el dia a dia, dono prioritat al seguiment dels projectes i a passar hores escoltant ugandesos que em venen a veure per compartir el que viuen.
Una excepció ha estat un article que em van demanar des de l'IEME (Instituto Español de Misiones Extranjeras) per a la seva revista "Misiones Extranjeras" n. 309, i que vaig titular "Escucha y misión". Hi parlo de la importància de l'actitud d'escolta per al missioner, i de fet és l'aproximació d'un monjo benedictí al fet missioner. Penso que hi ha reflexions que van més enllà de la vida dels missioners, i per això us comparteixo la versió catalana d'aquest article aquí.
Ja sé que és una mica llarg i probablement bastants no el llegireu. Però segurament alguns sí que el voldreu llegir, i per això us el comparteixo.
Bona Quaresma a tothom!
Foto: Olga Llorensí, al Llac Victòria
Moltes gràcies, Sergi, per aquest text tan ric que ens ofereixes a l'inici d'aquesta Quaresma. Serà companyia durant els propers 40 dies perquè el que dius s'aplica a tothom i ens fa pensar, escoltar i pregar.
ResponEliminaEm sento molt privilegiada de formar part d'aquesta Font Greccio
Que bé Sergi!!! Ho acabo de veure però ara no el puc llegir, quan ho faci ja ho comentaré. Moltes gràcies 😊🙏🏻
ResponEliminaL'aniré llegint en petites "diòcesis", que deia aquell! Abraçada!
ResponEliminaT'agraeixo molt que ens hagis compartit el text i haver-lo pogut llegir precisament el dia que iniciem la Santa Quaresma del 2025. És una constaatció més de tots aquells cristians d'esperit missioner que quan van marxar cap a terres de missió van acabar ells sent els convertits enlloc dels convertidors. Per citar-ne només dos de diferent grau de celebritat: 1) Henri le Saux (benedictí com tu) i que va adoptar el nom de Swami Abhishiktananda (1910-73) tendint ponts de comunió entre l'Índia (amb tota la seva complexitat religiosa) i el cristianisme 2) Charles de Foucauld (1858-1916), canonitzat l'any passat que va ser militar i vescomte per tradició de noblesa i germà universal enmig dels tuaregs i amb tot un llinatge ric i variat de seguidors.
ResponEliminaMoltes gràcies, Sergi, per compartir-nos aquest teu article, que pinta molt i molt interessant. T'asseguro que el llegiré. Em permetrà conéixer-te una mica més i millor, descobrint les motivacions que t'han portat a canviar la vida monàstica a Montserrat per la de Tororo, en aquesta dimensió missionera.
ResponEliminaLA ESCUCHA Y LA MISION
ResponEliminaPare Sergi d'Assis, bon vespre.
No veient- me en cor de contestar la teva comunicacio de cop, ho aniré fent a trossets, cada dia una mica..
1. Es pot ser monjo i missioner a la vegada ?
Jo em vaig fer aquesta mateixa pregunta,
que aquest jove europeu, quan als anys 50...60..
estavem acabant l ' escolaritot.
Per a mí, els missioners eren : els Jesuites,
els Franciscans...les Vedrunes, les Filles de la Caritat...
2. La Vocació dels Infants i la Fascinacio pel Mon Missioner.
M' has fet pensar amb el Petit Samuel...
El Dr. Narcis Jubany, ell encara no Bisbe i nosaltres,
entre petits i adolescents, ens va explucar que ell,
als dotze anys, va tenir molt clara la seva vocació de sacerdot.
3. Cultures i costums diferents, en els teus intents de vincular Monestirs , d' origens, historia i mentalitats
tant dispars, encara que tots fills de Déu i Germans de Jesucrist.
Penso que ells, van arribant a lDéu, a la Veritat, al Bé,
a la Bellesa, per uns altres camins...
4. Les Migracions, jo ho veig com una necesitat desesperada de millorsr en la busqueda d' una vida més digne, peró barejat amb aixó, també ens avisen d' unes intencions no gens honestes, diguem-ho així
per part dels organitzadors.
5. Per tant, completam d' acord amb tú.
La millora de la vida d'un emigran, és no tenir que sortir del seu país, i junt amb aquesta solució, demanar que altres nacions, " No hi posin lesl mans"
6. Déu, dóna diferents " Carismes" perque entre tots,
ELL, ho pugui fer tot, a través nostre.
El noi i la noua que es casen, també surten del seu confort.
Quantes penalitats no passen uns pares, per portar
endavent una familua de quatre o cinc membbres ?...
Cassar-se, també es anar a les " Missions"
avui en dia.
Una veina del replà de casa, cada matí, a les 07:30
surt ella, una nena de tres anys i un nadó de 8 messos, al cotxet, tant si plou com si fa ventada o neva, cap a l' estacío a buscar el tren que la porta al treball, fora de Barcelona...
Aquestes, són les seves Matines i Laudes !!
I, contenta i sixerida !!
Jo me l ' estmo molt.
Quan conecto amb les laudes de Montserrat, sempre l ' encomano a Deu !!
7. Totalment d' acord amb la reflexio que fas
de Sant Benet, de Sant Francesc...
Davant dels pobres...dels petits...de persones que potser externament són poc valorades per la seva superficialitat, en un moment donat ,ens poden evangelitzar?
Jo, diria que tots ens n'hem emportat,
mes d' una soepresa !!
I penso que n' hem de donar moltes gracies a Deu !!
Pare Sergi d' Assis, he arribat fins aquí,
demà en rellegiré una mica mes,
i et comentaré.
Mentres tant, bon descans reparador !!
Pare Sergi d' Assis, bona nit .ç
ResponEliminaAquesta vegada, ens ho has possat molt dificil, eh !!
Em fa l ' efecte, com si estiguessim passant l' Abitur !!
Peró, adelantem una mica mes en la relectura.
8.
I DE QUINA MANERA...
Sí, és veritat.
Tot i que el pobre d' Europa no té res a veure
amb el pobre d' Africa, també aquí, hi han moltes penalitats, potser derrera d' una porteria i escale,
molt solemnes !!
Assistentes Socials de la meva edat, i ara jubilades,
explucaben els drames, que s' amaguen en barris
barris benestants.
Persones ancianes, pasant gana i fred , i que sort
en tenien de l' auxili de la Parróquia, que els portava una mica d' ajuda, i es sentien inmensament agrsídes .
9. REGLA DE SANT BENET...
ESCOLTA...
OBEDIENCIA...
Penso que aquests , són preceptes per a tots,
perque han sortit de l ' Escriptua, peró viscuts des de llocs i situacions molt diferents..
Jo , el que tinc molt clar, per a mí, és és una actitut molt
sencilla:
Alla on estiguis, fes el que puguis !!
I, en aquest aspecte, em sento molt a prop, tant d' un Bisbe, com d' un Monjo, com d' un Missioner, com d' un laic, el mes anónim del mon.
Així, de sencill i concret !!
Per que tambe es veritat que en el mon dels laucs, hi han hagut pares, que han volgut fer de " missioners"
i la familia ha estat un desastre, amb moltes mancances afectives, per part dels fills !!
10. LA PREGARIA, ...
LA LECTIO DIVINA....
LA LITURGIA DE LES HORES...
LA COMUNITAT...
Tens tota la raó, quan parles de l ' ACTIVISNE ,
de Laics...de Sacerdots....
Al final, almenys , externament ho sembla,
s' ha convertit en uns " Assistents Socials'
del Bisbat.
Saps on ho notem molt ?,
En les Homilies, encara que els laics, no duguem res !!
En segins quins laics i capellans, donen la sensació, com si els hagues desaparegut " EL SAGRAT"
No, ho se dir d' una altre manera !!
Com una falra de vida interior...
Com una falta d' espiritualutat...
Han estat tant capfIcats " A DINS DE LA MASSA"
que aquesta " MASSA" SENSE VIDA DE L ' ESPERIT,
ELS HA ENGOLIT, perque, la massa, que sembla molt
molt amorfe, en el fons manté una gran activitat.
Així, ho hem viscut, aquells adolescents que varem
presenciar, el trasbals del POST-CONCILI.
Els que varem tenir Gran Conciliaris, varem aprendre
a "DISTINGIR" el que podia modificar-se i el que no,
i, " LA ViDA DE L' ESPERIT, NO ES NEGOCIABLE,
per mes càrrecs Pastorals i Voluntariats, que t' hagin,
encomenat, o tu t' hagis buscat !!
Per aixó, per alguns de nosaltres, és tant impiortant,
pujar a Montserrat, participar de la seva Espiritualutat, Liturgia...
Amb uns quants, sempre que ens retrobem, ens diem:
Sóm uns privilegiats...som un privilegiats...privilegiats
Sense, mnys prear altres ambients d' Espiritualutat, per soposat!!
Peró nosaltres, hem conegut aquest, i ens hi sentim llugats i agraits, per tot el que rebem.
Pera Sergi, d' Assis :
No sé si tens preparat, una nova comunicacio,
si no és així, anire llegint, una mica més
i et vaig contestant, de muxa en mica,
Per tant, fins demà !!
He llegit amb interès el text on expliques com vius el fet de ser missioner. Gràcies per posar paraules a la teva experiència i gràcies per les cites bíbliques. Algun text el compartiré a casa perquè ens il·lumini aquesta Quaresma 2025.
Elimina
ResponElimina11. "...TOTS SABEM QUÈ DIU L ' ESCRIPTURA..."
" ...ÍSAÏES 58..."
"...LLEGIR ENTRE LÍNIES..."
Pare Sergi d' Assis, bon vespre !!
Em pregunto:
TOTS SABEN , QUÈ DIU L' ESCRIPTURA ?
JO DIRIA, QUE NO, NI DE LLUNY !!
Parlo de persones que cada diumenge
van a la seves Parroquies, Comunitats , etc..
Saber La Historia Sagrada sí !!
Saber els Textos de l ' Evangeli que toca, també,
Coneixer els Salms,,,, Coneixer les Cartes dels Apostols,
Coneixer els Profetes, ni pensar-ho !!
Coneixer l'Ordre i el Contingut de l ' ANTIC TESTAMENT,
ni en somnis...
Pel que he viscut en reunios, de cristians
que per altre part, han tingut la seva cultura, la seva carrera, l' ESCRIPTURA, ÉS LA GRAN DESCONEGUDA
L ' EDUCACIÓ I CONEIXEMENT DE L ' ESCRIPTURA,
TREBALLADA A PARTIR DE COM VAN APAREIXENTELS LLUBRES SAGRATS, ÉS UNA ASSIGNATURA PENDENT
DELS CRISTIANS CATOLICS, D' AQUESTES TERRES DEL MEDITERRANI !!
La nostre cultura biblica no ha estat ni de lluny,
la cultura del mon Centre Europeo , Luterà .
Les Escoles Católiques han tingut uns anys magnifics,
per donar-nos aquesta firmacio.
Ens varen PREDICAR, CATEQUITZAR, FORMAR, des de l ' ESCRIPTURA ?
En el meu cas , SÍ !!
ENS VAREN ENSENYAR A UTILITZAR, A CONEIXER L ' ORDRE DELS SEUS LLUBRES , ESPECIALMENT
L ' ANTIC TESTAMENT, COM COMEIXIEM, EL LLIBRE
DE HISTORIA UNIVERSAL, QUE SABIES EN QUINA PÀGINA ESTAVA L ' EDADT MITJANA I EN QUINA
ALTRE EL RENAIXEMENT, NÓ, AIXÓ, NO HO VAREM TENIR
.Ja era molt, que la tinguessis a casa, junt amb els missals de la família.
Aixi i tot, jo no em vaig posar a llegir , amb intecio
DE FER-ME MEVA LA L' ESCRIPTURA FINS ELS DISSET ANYS, , I HE DIR DIR QUE FINS 1a. DE REIS, POSANT ATENCIÓ I VOLUNTAT, HO ANAVA , DIEM QUE COMPRENENT...
A LA QUE VA ARRIBAR, 1a. I 2a. de REIS, alla em vaig començar a estaballar...
Penso : si les monges i els Conciliaris, ens haguesin,
acostumat a manejar l' Escriptura, aquest desconeixement, no hagues passat.
Els que com jo, no varem claudicar, varem veure que Ll' ESCRIPTURA, NO TE RES DIFICIL,
unaltre cosa, és el seu contingut.
Dic aixó, perque d' ISAÍES, 58, res de res !!
Ni sabrien ni on buscar-lo...
Aquests amics meus, coneixem molt bé el que passa
al VATICA, peró, el que passa dins de l ESCRIPTURA, que alguns la tenen a la Llibreria del Trisdillo, ni idea.
A mi, em diuen que sóc " biblista" , i com que ens coneixem del Parvulari, vivim a tocar,
hem estat Batejats, a la mateixa Parróquia deJossepets,, em fan riure...
Hem fan riure, pero no patim , que no obriran l ' Escriptura...A part d' aixó, boníssima gent.
Jo me'ls estimo molt...
Peró, de Coneixer l' Escriptura, res de res
Dic aixó, perque, parlar amb ells, encara que hagin anat, a Escola de Monges, amb uns Conciliaris Magnífics deixant de costat aquest aprenentatge , també es una pobresa, que si es pot millorar amb la nostre amistat, val la pena...
Aixó, es tot el que podem fer avui per avui ,
i els grans confluctes mundials, encomanar-los a Deu,
i encomanar-vos a vosaltres, els que heu estat cridats
a la Vocacio missionera.
EL CAPITOL 58 D'' ISAÏES, ES MOLT DUR,:
"...D' AIXÓ, EN DIEU UN DEJUNI...?
PERÓ TAMBE ENS DÓNA UN CAMÍ A SEGUIR...
CADA ÚN A SEGUIR DES DE EL SELLIC I SITUACIO :
" NO ELS DEFUGIS, QUE SÓN GERMANS TEUS
LLAVORS BRILLARÀ COM L ' ALBA LA TEVA LLUM...
Nosaltres no podem fer com tú, peró, si que podem fer des de les nostres situacions concretes...
Continuen rellegint Isaïes.
Bona nit i fins demà, una mica mes !!
'
I
.
.
Pilar, no ens coneixem però...potser ens haguem vist per Montserrat. Com tu, penso que el coneixement de la Bíblia (Antic i Nou Testament) és una assignatura pendent pels catòlics. En això i en altres coses, ens passen per davant els luterans i el protestantisme en general, que es va preocupar de seguida per la formació bíblica de les persones amb l'aposta de traduir la Bíblia a la pròpia llengua i facilitant que a cada casa hi hagués una Biblia. Aquí això va arribar mooolt més tard. Per fer la 1a comunió ens havíem d'aprendre de memòria un Catecisme que no enteníem de ben res què volia dir. Encara el conservo i me'n faig creus. Ens hem hagut d'espavilar força per aprendre a llegir, contextualitzar i interpretar els textos bíblics. La preocupació de l'església catòlica ha estat de sempre tenir fidels obedients, callats i atemorits... Han tardat molts anys a presentar un Déu d'Amor i molta gent s'hi ha anat desvinculant per això i per moltes altres coses. El/Les qui hem tingut la sort de conèixer una altra realitat d'Església podem entendre, disculpar i perdonar, però...hi ha molta feina pendent a fer.
EliminaMolt interessants les teves reflexions sobre com vius la teva crida missionera des de la teva opció de vida monàstica. Penso que anem creixent com a persones al llarg de tota la vida i que podem sentir-nos cridats en diferents moments a complementar la nostra opció primera de vida, fins i tot a canviar -la en alguns casos.
ResponEliminaComentar-te més coses de tot el que m'ha fet pensar del que expliques seria molt llarg. Gràcies, Sergi!
Hola Sergi. He estat llegint l'article que ens has passat ("La escucha y la missión"). Em quedo amb la idea que dius "jo soc evangelitzat cada dia" a través de les persones amb qui comparteixo vida a Uganda. Anar de missió per ser evangelitzat: quina gran reflexió! Estar a l'escolta de Déu que ens parla de múltiples maneres a través dels més pobres; els autèntics. I amb la pregària com a suport i àncora en l'acció missionera.
ResponEliminaM'he llegit amb deteniment el text i el tornaré i tornaré a llegir diverses vegades. M'ajudarà moltíssim. Quantes coses dius que són aplicables a tots els cristians, no solament als missioners, o al menys jo m'ho sento aplicable. El que dius sobre la Escolta , que la pregaria ens protegeix de molts mals, ens fa forts davant de moltes tempestes, ens encoratja davant dels reptes más difícils,. el capitol 58 d'Isaïes i altres coses. En fi, que m'ho he imprès i m'acompanyarà cada dia. Moltes gràcies.
ResponElimina