Fa temps vaig conèixer la M. Pilar Rosanes a través de Twitter en llegir un escrit seu sobre la seva terrible experiència: un conductor va envestir el seu fill de 20 anys a la carretera, i el va matar. Em va deixar molt tocat veure com es pot sentir una mare després d'una tragèdia així, i li vaig fer un comentari. A partir d'aquí, ens vam anar escrivint fins a trobar-nos presencialment a Montserrat amb ella i el seu marit durant la meva convalescència l'any passat.
Ella ha denunciat tant com ha pogut un sistema absolutament tou i il·lògic (ho podeu veure en el seu compte a X). Però paral·lelament, en homenatge al seu fill em va començar a enviar ajudes per als joves ugandesos que en tenen necessitat. No el trobeu un gest impressionant?
Això s'ha concretat al cap d'un temps en la "Beca Josep Boan" en memòria del seu fill. Vol que aquesta memòria es converteixi en solidaritat. Personalment em sembla que hi deuen haver poques maneres més nobles i precioses per fer memòria d'algú.
Amb aquesta beca s'està fent possible que un nen ugandès (de nom Lurent) pugui estudiar. La fan possible entre la família de la M. Pilar i una família gironina. Ara està acabant la Primària, i fa uns dies va enviar un vídeo agraint aquesta ajuda tan especial.
Moltes gràcies!!!
Quina manera més bonica de fer memòria d'un fill que no podrà abraçar mai més. La reacció natural hagués estat un tancament en la indignació i la tristesa però aquesta mare ha volgut donar-li la volta. Molt bé per la mare!
ResponEliminaQuina bella acció Maria Pilar 😍!!!
ResponEliminaBeca Josep Boan forever i més enllà.
Una abraçada gran 🫂😘🫂
Lurent m'alegro molt per tu perquè et formis per al futur. Una abraçada 🫂 😘 🫂
Davant d' aquesta gran tragèdia,
ResponEliminaagraeixo a la M. Pilar,
el seu testimoni de generositat,
que de ben segur, s' ha convertit,
en un motiu de reflexió en front
les adversitats inesperades de la vida.
Vist desde un punt de vista Cristià ,
solament Déu, sap el per qué de les coses.
La meva salutació
És masa dura la situació de la Maria Pilar per dir-ne res. Però sí que és fantàstic que tot hagi desenbocat en la fundació per ajudar els joves necessitats d'Uganda.
ResponEliminaMoltes, moltes felicitats per aquesta gran inciativa sobretot a la Maria Pilar per haver-ho sabut reconduir d'una manera tan positiva!!!
Moltes gràcies Sergi!!!
Estimada Maria Pilar, un petó ben gran!
ResponEliminaEn Josep, en Pau i tantes altres víctimes innocents de sinistres de trànsit, ben cert que "estan" orgullosos de l'esforç i iniciatives de tota mena que pares, germans i amics fem per tenir sempre present la seva memòria. Amb força incomprensió i soledat moltes vegades. Aquest esforç sostingut, ens orienta i empeny, entre altres accions, vers l'horitzó "Víctimes Zero" i per assolir una Mobilitat Segura, tenint com a centre a la persona humana.
Gràcies, també, Sergi d'Assís per presentar aquesta bella iniciativa. Una abraçada.
Temps pasqual, Jesús ha ressuscitat!
"Els camins del Senyor són inescrutables" Gràcies, Maria Pilar, per aquest preciós gest de solidaritat.
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris
ResponElimina