dijous, 26 de juny del 2025

Crida a l'autenticitat


Fa setmanes vaig sentir un religiós com parlava de la seva vida. I em va impactar, perquè jo el coneixia i sabia que moltes coses que deia no eren certes. No puc afirmar que conscientment estigués mentint, perquè probablement intentava ser sincer. No ho sé. Però em va fer pensar en com de fàcil és que ens enganyem a nosaltres mateixos, i ens construïm una imatge pròpia que difereixi de la realitat.

No es tracta de jutjar els altres, i val la pena tenir present aquell consell magnífic de Sant Pau: "Qui es pensi estar dret, que miri de no caure" (1Co, 10,12). Perquè tots estem sotmesos a l'ambigüitat humana.

Tanmateix, va ressonar en mi com una crida a l'autenticitat, a intentar que allò que dic i allò que faig concordi. És un repte que no s'aconsegueix d'un dia per l'altre, sinó que requereix un treball constant de tota la vida. 


Foto: Philippe Petit creuant les Torres Bessones, de Nova York (AP Photo / Alan Welner).

6 comentaris:

  1. Els avis deien que el millor negoci es comprar un home pel que val i vendre'l pel que ell es pensa que val. No es.del tot cert, pero com be avises en aquesta entrada, el perill de la vanitat, de voler ser acceptats, de sobresortir... ens pot.portar a enganyar-nos. Avui estare atent al teu advertiment.

    ResponElimina
  2. Ser coherent és un repte gran que requereix esforç, aprenentatge i és un camí ple d'obstacles, les pròpies ambigüetats. És un caure i tornar-se a aixecar. Ara bé, emmirallar-te en persones que ho són o ho han sigut, en vida és un bon estímul i un gran mestratge. Revisar les pròpies actuacions també és un bon exercici. I quan en un determinat moment prens una decisió important en coherència amb el que penses la satisfacció compensa la renúncia o la incomprensió que pot generar. Gràcies per compartir aquest fet, Sergi.

    ResponElimina
  3. Pare Sergi d' Assis , bon vespre.

    "... TOTS ESTEM SOTMESOS
    A LA AMBIGÜITAT HUMANA..."

    Avui, el tema que planteges
    se'm fa molt difícil, donat que parles
    d' una persona religiosa.

    Traspasso, el mateix tema,
    al món del laic.

    I, tant, ja ho pots ben dir !!
    La millor persona del mon,
    està per naturalesa, sotmesa
    a tot tipus d' ambigüitats !!

    Ara bé,
    hi ha una gran diferéncia, d' ara,
    comparat, amb els adolescents dels anys
    1940...1950....⁹

    Aquesta diferència era l ' educació que reviem .
    Una educació, ja madura...seriosa, pero molt important.
    i també, no cal dir-ho,
    amb els nostres catorze quinze anys,
    calia i demanava per part nostre, posar -hi
    tota la nostre atenció...comprensió...acceptació


    Tant per la formació filosófica,
    com per la formació Cristiana,
    estàvem comprenent ,
    que la persona estava al llarc de la vida
    sotmesa a un dilema i ho estaria fins a la mort !!

    Peró, nosaltres rebíem l ' ajuda d' una formació,
    que lluny d' ensorrar-nos, ens donava
    les eines per anar-ho superant,
    no d' una vegada per totes, peró sí, dia a dia,
    si hi estem atents !!

    Quines són aquestes eines ?

    LES NOSTRES FACULTATS:
    Enteniment ...
    Memòria...
    Voluntat..

    LES TRES VIRTUTS CARDINALS:
    Prudencia...
    Justícia...
    Fortalesa...
    Temperada...

    Els Deures i els Drets...
    El sentit positiu del " LIMIT"
    El sentit de generositat ben entesa,
    especialment , els " Voluntariats"
    que moltes vegades es poden utilitzar
    com a tapadora per fugir d' estudi,
    davant de " Deures" no tant bonics...'

    Si estàvem en una escola Cristiana,
    Els Manaments...
    Primer, com un manament, el nen comprèn
    Després, com una " Invitacio"

    Els DONS DE L ' ESPERI SANT..
    L' ESCRIPTURA...LA LITÚRGIA...
    L ' EXAMEN DE CONSCIENCIS,
    DELS PITAGORICS, per dir-ho d' alguna
    manera, no per xafar...sinó una revisió,
    una correcció, per millorar, durant
    el llarc camí de la vida...
    Els Sacgraments...etc..etc.

    Tot aixó, va ajudar a la nostre generació,
    a que si ens notarem sota una ambigüitat,
    no ens espantéssim

    Les FACULTSTS HUMANES
    i la VIDA CRISTIANA ,
    t' ajuden a superar-ho, sempre
    que un estigui vigilant I hi posi els medis.

    Ajudes en tenim , utilitzem-les !!
    Les Ciencies, també hi han ajudat.
    Deixar-se arrossegar per un RELATIVISME,
    NO PORTA A RES !!

    Vull, creuré també, que aquest religiós
    ha tingut un petit moment d' ambigüitats,
    i res més .

    I , com el Filósof , podem dir :
    " ...una oreneta, no fa estiu..."

    Quan , per aquelles casualitats de la vida,
    hen parlat amb algun semineriste,
    s' han quedat parats , de la formació
    tant complerta que varem rebre.

    I, els diem :
    Formar, no és fer cartells, el dissabte
    a la tarde...
    Ni, parlar de Voluntariats...
    Formar, és parlar de les Idees
    que han guiat a la humanitat des de sempre,
    i també, avisar-los, ajudar-los a estar atents,
    als Sofistes, que continuen tant vigents,
    com en segles passats, l ' engany,
    no perd actualització !!

    Les Parròquies, haurien de donar, una formació filosófica, Escripturistica i Litúrgica a partir
    dels 12 -13 anys !!
    Han de desemmascarar els error filosòfics!!
    Aquesta és la veritable formació .
    OBRI-LOS ELS ULLS AL " RELATIVISME !!
    Llavors ,tindran més defensa davant les ambigüitats
    de la vida "

    Ens preguntem si ara hi han Catequistes
    Clergues i Seglars, que sàpiguen formar així,
    Als adolescents cal parlar-los -hi clar !!
    Es la manera de coapejar les ambigüitats,
    el més possible !

    Un bon descans.
    PAX !!


    ResponElimina
  4. A mi em sembla que és una cosa que passa una mica sense voler, exagerar la realitat per fer-ho més bonic o més important... Sí que és cert que hi ha persones que simplement menteixen arribant a creure's les seves pròpies mentides, això ja no té cap gràcia!
    Molt xula la foto que has posat, recordo la imatge de quan va aconseguir-ho i que no es podrà repetir mai més!!!
    Moltes gràcies Sergi per aquestes entrades tan interessants!!!

    ResponElimina
  5. Ser una persona coherent entre allò que pensem, allò que diem i allò que fem. Tot un repte.

    ResponElimina
  6. Benvolgut :

    I que, aquesta disposició
    COHERENT nostre
    entre alló que PENSEM,
    alló que DIEM,
    i alló que FEM,
    estigui al servei de la VERITAT i el BÉ.

    Aquesta segona part,
    és la que dóna tot el sentit,
    a la nostre coherència.

    Volem ser coherents, perque volem ser servidors
    de la VERITAT I EL BÉ.

    Podríem ser molt coherents
    entre el PENSAR, EL DIR i EL FER,
    Peró, per IGNORÀNCIA, per NEGLIGÈNCIA
    o per MALDAT,
    doar suport a L' ERROR o AL MAL.

    La HISTÓRIA DEL FET HUMANS,
    ens en dóna fe, tot sovint.

    Cordialment

    ResponElimina