Seguint la indicació de Sant Benet a la Regla (capítol 42), després de Completes abans de les 21h fem absolut silenci fins l'endemà. Anem a Matines en silenci (a les 5.55), i en acabar Laudes caminem fins a la subparròquia també en silenci. És un moment molt especial. En acabar la Missa, ens quedem a l'església a fer Lectio. I en sortir ens diem el bon dia. Hem fet dues hores de silenci i pregària al principi del dia, enllaçant-ho amb la nit.
Des del primer dia vaig veure que els nois s'ho prenien seriosament i que, lluny de ser una norma forçada, n'havien captat el sentit: un temps per a Déu. És un regal poder-ho viure en comunitat també amb els dos joves que ara tenim acollits.
També, com apunta Sant Benet, trenquem el silenci sempre que convingui per caritat (per atenció a algú). Però s'esdevé poques vegades.
M'apassiona poder anar construint des de zero aquesta comunitat benedictina, mirant de ser fidels a la nostra espiritualitat i adaptant-nos al context on vivim.
En la foto, podeu veure el centre de la nostra capella. Molt simple i provisional. D'aquí pocs dies tindrem la mateixa icona de l'amistat amb mida gran, i presidirà el nostre espai de pregària. Cada matí, des d'allà veiem per les finestres com es va fent de dia. Al principi és tot completament fosc, i de mica en mica veiem les palmeres i les teulades del voltant. La contemplació de la natura m'ajuda a meditar i a començar el nou dia.
La simplicitat del lloc i de les formes. M'agrada aquest racó de pregària. Només hi afegiria unes flors, Sergi. Veig que hi has posat el quadre del Retorn del Fill pròdig, de Rembrandt. El recordo de la portada d'un llibre que vaig llegir fa anys de l'Henri Nowen, amb el títol del quadre, i que em agradar i em va fer pensar molt. El silenci a l'inici del dia en aquesta estona de pregària i en el camí que feu per anar a celebrar l'Eucaristia acompanyats dels dos joves acollits. Quina experiència tan interessant per a ells! Aquest entusiasme que explicites avui se't nota en moltes de les teus escrits al blog. Que no et manqui mai i que trobis sempre la força i el coratge en aquesta teva missió, complexa però engrescadora, portadora d'esperança en aquest racó del mon.
ResponEliminaCertament, Sergi, com diu la Ma Àngels, se't nota l'entusiasme sobretot quan escrius a la Comunitat BGS. M'agrada molt llegir com us organitzeu a nivell monàstic, moltes gracies per explicar-car-ho!!!
ResponEliminaI molt bonic aquesta senzilla capella amb les imatges que hi has posat com a centre!!! La Moreneta hi serà?
ResponEliminaM'encantaria que hi fos! (no massa gran, però sí). Ja ho he pensat, ja, però no puc clavar res a la paret perquè el propietari no ho vol. Veurem més endavant
EliminaJa trobaràs la manera... també hi pot ser sense haver-la de clavar a la paret, sobre una taula o algun tipus de repisa...
EliminaMolt content Sergi de veure com la llavor plantada va creixent. Podem veure els primers brots verds. Una forta abraçada i bona castanyada! No sé si a Uganda celebreu el Tots Sants com aquí.
ResponEliminaQuan , als 12 anys, en el RECÉS mensual de l ' escola,
ResponEliminaen vigílies de l ' inici de l' Advent,
el Mossèn, ens va explicar el SENTIT del SILÉNCI,
viscut com una BÚSQUEDA i una AJUDA VOLGUDA,
que ens facilitava el SER MÉS PERSONES ,
en tots els aspectes, ens va fer tanta impressió,
que encara ho recordem ara.
Descobrir la riquesa que conté el SILENCI,
com a part de la teva vida,
es entrar en un paisatge totalment desconegut
per a cada un de nosaltres.
Es com viure a la Vall d' Aran, I de cop, et trasllades
a la Tebaida...
Fins aquell Recés, el silenci, era per a nosaltres,
una MESURA DISCIPLINAR, que per la quantitat d' hores
al dia, a estones, era molt difícil d' observar...
A classe, és treballava en silenci, dia derrera dia,
fora de les dues estones d' esbarjo..
A partir d' aquell Recés. I a mesura que ens apropavem
a l ' adolescéncia, el "SILÉNCI" es va anar fent,
més, suportable, MÉS VOLGUT, ENS SENTIEM PERSONES " ADULTES"... GUARDAVEM SILENCI
PER "CONVICCIÓ"...EL VALOR DEL SILENCI, ESTAVA ENTRANT DIS NOSTRE...
I tot i que continuava sent igualment disciplinar,
cada una de nosaltres, hi varem anar donant ,
" UN ALTRE SENTIT"
Quant, al llarc de la vida, I ara també,
entres a una església, I veus,
" com dues senyores passen visita"
continuo pensant que fa,
molta falta "LA FORMACIÓ DEL SILÉNCI...
Cal dir, que aquesta situació, no s' observa en els senyors...
Un repàs, del tema del "SILÉNCI" ,
desde l ' Escriptura, la Filosofia Clàssica,
Els Pares de l ' Esglesia, etc...etc...és una educació
per treballar, especialment en el Mon Mediterràni,
tant donat a les xerradisses inacabables.
Cal que desde ben petits la persona aprengui a relacionar-se amb estones de silénci,
per trobar, LA PAU, LA PARAULA DE DÉU, LES IDEES
QUE REGIRAN LA TEVA VIDA...LA RESPOSTA ADEQUADA QUE CAL DONAR...
Es la DISPOCIÓ , que ens demana BENET.
Sense aquesta disposició, NO PODEN ESCOLTAR LA SEVA RB.
Salutacions.
Bon descans
PAX.
Gràcies pels comentaris! N'he rebut un sense nom que no publico per aquesta raó, però m'agradaria saber qui diu aquestes paraules boniques
ResponEliminaSergi: Anem seguint les teves aportacions al blog, gràcies per compartir-hi fets, vivències i reflexions.
ResponEliminaPreguem al Senyor que et continuï acompanyant en aquest camí del nou projecte.