dissabte, 24 de gener del 2026

Ndanda: més enllà del normal


El darrer monestir que volíem visitar és Ndanda Abbey, relativament a prop de l'Oceà Índic i de Moçambic. Un lloc on fa molta calor, però impressionant pel número i volum dels projectes que duen a terme. Mai no m'havia trobat un monestir que fabriquin el seu propi asfalt i facin les seves pròpies carreteres en l'àmbit del monestir! Hi ha tallers de tota mena: un taller de marbre per fer estàtues i mobiliari eclesiàstic, una gran sastreria, una gran impremta on publiquen els seus llibres i altres encàrrecs, una gran fusteria (ja no poso més la paraula "gran" però la podeu afegir vosaltres mateixos), granja amb molts porcs i vaques i altres animals, una fàbrica embotelladora d'aigua que extreuen en un bosc del monestir i que es ven a diversos indrets de Tanzània, producció de salsitxes amb molt bones vendes en diferents llocs, un hospital de referència a tota la regió on fan tota mena de proves i amb la presència de molts especialistes, 4 escoles (una d'infantil i primària, una de secundària a Ndanda i una altra a la capital Dodoma, una escola d'oficis a Ndanda on ofereixen molts oficis amb bona maquinària), taller de construcció, taller mecànic, planta d'electricitat on combinen l'energia solar i una gran generador quan convé, un alberg per a la gent que va a l'hospital, molts lloguers en el poblat, un petit supermercat... i segur que em deixo coses!










Tot això és producte de l'empenta majúscula dels fundadors alemanys (encara hi queden tres monjos alemanys, ja ancians), però també els africans que ho han sabut continuar i ho estan fent créixer de manera espectacular! Actualment són uns 90 monjos i uns 600 treballadors.


A nivell personal, aquests dies m'ha resultat molt estimulant poder comprovar que algunes intuïcions que tinc en relació a la vida monàstica africana, aquí les estan aplicant de manera molt reeixida des de fa temps. I això em confirma en el camí que segueixo en diferents aspectes perquè aquesta vida monàstica estigui adaptada a la realitat africana.

El mestre de novicis em va oferir fer una sessió llarga amb els candidats i novicis que tenen, i tots vam poder fer-nos moltes preguntes. M'agrada molt com enfoca la formació, i penso que d'alguna manera el contacte continuarà. 

I aquí acabem el nostre periple per monestirs benedictins de Tanzània.

Fotos per ordre: Església del monestir (que és també parròquia) / lloc on es fa l'asfalt / altar del taller de marbre que un dia hauria d'anar a Tororo / granja de porcs / impremta / productes de la fusteria / escola de secundària / hospital / lloc on extreuen l'aigua / planta embotelladora de l'Abbey Springs / monestir.

6 comentaris:

  1. Tant per coneixer, tant per aprendre! Espero que t’hagi servit molt pel teu monestir! Bona tornada.

    ResponElimina
  2. I per acabar d'arrodonir-ho a la seva página Web diuen que canten en gregorià la litúrgia de les hores.

    https://abbey.ndanda.org/community/our-liturgy/

    ResponElimina
  3. Només se m'acudeix dir...QUINA PASSADA !!!
    I com diu en Josep Clotet: tant per conèixer, tant per aprendre...! Bona tornada a Kampala, amb la motxilla plena de bones i enriquidores experiències, Sergi!

    ResponElimina
  4. Que bé Sergi aquesta gran experiència per acabar aquest fantàstic viatge amb tants intercanvis aconseguits!!!
    Bon retorn a Uganga!! 😊

    ResponElimina
  5. Pare Sergi d' Assis, bona nit !!

    Que estiguem a l' Àfrica,
    tú en dónes fe, per les teves explicacions.

    Peró, si ens fixem, en unes poques fotografies,
    del grup, que avui ens envies,
    parlo de la 1a., la 5a. I la 6a.
    jo diria que, en lloc d' estar a l' Africa,
    " estem a Europa ".

    La construcció de l' edifici...
    El jardí...
    La maquinària...
    El mobles amb motllures ...

    Aquests mobles, que semblen de fusta de cirerer, i
    que per cert, a Alemanya, està molt valorada
    la fusta d' aquest arbre fruiter.

    Ho sé, pel següent article que un dia em va venir a les mans, inesperadament:

    Quan estaven renovant tot el Bundestag, a Berlín,
    i és construïa, a la vegada , el que els Berlinesos,
    en varen dir després, " EL Barri de les Rentadores"
    pel seu aspecte tant quadrat , tant blanc, I tant vidre ,
    que transparenta els seus despatxos gubernamentals ,
    una revista , en comentar els detalls de decoració ,
    deia que ,
    una part del mobles del Bindestag, està feta amb fusta de cirerer, per la calidesa que dóna el seu color,
    ja que està lluny, de la formalitat
    del moble de fusta de color marron fosc,
    i també , està lluny del color de fusta natural,
    més adient per infants, Adolescents, etc.etc...
    Els decoradors consideren que la fusta de cirerer, queda en un punt mig, i dóna a les estances, aquest punt de formalitat i calidesa i proximitat a la vegada .

    Per aixó he pensat, si aquests mobles eren fabricats
    a aquest Monestir, imitant aquest estil centre-europeu ?

    Tot plegat, em sembla que en aquestes tres fotografies, " hi ha molt d' Europa," , en benefici dels habitants del país, que també els veiem en les demés fotografies,
    cada un, ocupant-sr de la seva responsabilitat !!

    Es el que parlaven l ' altre dia :

    La Planificació,
    L' Exactitut,
    La constància,

    En definitiva, LA BONA DIRECCIÓ I ADMINISTRACIÓ
    de tot plegat, tant en les intencions,
    com en les realitzacions del dia a dia,
    fa que un Monestir Benedictí, en el mostre cas
    arribi als mil anys.

    Ara, estic pensant amb la REGLA de SANT BENET !!

    PARE ABAT: Capítols 2 i 64
    MAJORDOM: Capítol 31
    TREBALL : 48
    LES EINES I ELS OBJECTES DEL MONESTIR: CAP. 32

    Llegim-los amb calma !!

    I a tu, Pare Sergi i als teus companys,
    un bon retorn a casa, ple d' idees i reflexions !!

    PAX !!
    ..



    ResponElimina
  6. Més que un monestir sembla una empresa multinacional! Està clar que això els hi permet generar recursos propis (sense necessitat de massa donatius) i a la vegada poder ocupar/formar tanta gent que viu en la zona. La petja dels primers monjos alemanys segurament hi té molt a veure en aquest èxit. Moltes gràcies Sergi per tot allò que hem après del teu viatge per Tanzània amb les teves publicacions/reflexions en aquest blog.

    ResponElimina