Darrerament m'he trobat relacionant-me amb una persona generosa que, al mateix temps, et tracta des de la superioritat i com si no sabessis res. Una persona, a més, bastant religiosa però que no escolta. I m'ha fet reflexionar. Com pot ser que una persona tan generosa sigui al mateix temps tan orgullosa? L'antropòleg Lluís Duch deia que tota realitat humana és ambigua. I certament tots estem fets d'una mateixa pasta, i cap de nosaltres no pot escapar d'aquesta ambigüitat. La consciència d'aquest fet és una crida a la humilitat.
En un llibre d'una monja benedictina que estic llegint hi he trobat una perla que m'ha fet bé: "Per ser profundament espirituals, plenament compassius, hem de recordar que el necessitat és senzillament una altra versió de nosaltres mateixos". Tot meditant-lo, he pensat que també aquesta persona desagradable està necessitada i que totes les actituds negatives estan presents potencialment en el nostre interior. El proïsme és una altra versió de nosaltres mateixos, allò que potencialment podríem arribar a ser per bé o per mal. I per tant, ens cal aprendre a mirar l'altre amb ulls compassius i empàtics.
I en qualsevol destret, m'agradaria poder-lo viure segons la saviesa d'aquest text.

Saber escoltar, ser húmil, parlar amb demés amb respecte, ser generós... qualitats que tots hauríem de cultivar. Com ve dius malauradament hi ha gent que està mancada d'alguna d'aquestes (o totes) qualitats.
ResponEliminaAmb aquesta dualitat m'has fet pensar en el cas que una mateixa persona per uns pot ser amable, simpàtica, atenta, generosa... i per d'altres la més antipàtica, prepotent, superior, arrogant...
ResponEliminaEm sembla que tot depèn de l'entorn en el que t'hi relacionis. Però sí que és cert que a vegades la majoria coincideixen en qualificar de simpàtic o antipàtic a algú.
M'agrada això que dius: "El proïsme és una altra versió de nosaltres mateixos", necessitem saber-nos-ho proposar abans de qualificar a algú.
Moltes gràcies. Sergi, per l'entrada a l'atri tan suggerent!!!
És ben veritat que les persones som complexes, ambigües a vegades. Tots tenim llums i ombres. I és el nostre repte aconseguir que siguem capaços de portar aquesta llum al nostre voltant. "El proïsme és una altra versió de nosaltres mateixos" - no ho havia pensat mai. Caldrà recordar-ho. Gràcies per compartir aquesta perla, Sergi!
ResponEliminaQuant als dotze anys, varem començar ,
ResponEliminala nostre formació, de cara a la vida adulta,
diguem-ho així, el Conciliari de l' escola,
de tant en tant, ens deia, ens feia veure,
que tots, dins nostre portem els Sets Pecats
Capitals, I que tota la vida, uns més, uns menys ,
a temporades, uns més, uns menys,
hi haurem d' estar vigilant sempre !!
Per experiència, sabem que és així...
Però, també per experiència sabem que
hi ha la gràcia i el perdó.
Salutacions
PAX
La religiositat de les persones no és cap garantia de maduresa humana. A mi això també m'ha costat uns quants anys i unes quantes experiències xocants per arribar a entendre-ho.
ResponEliminaAvui dilluns 16 l'evangeli de la litúrgia inclou aquell fragment de sant Lluc sobre el cec que demanava caritat i que exclamava "«Jesús, fill de David, compadiu-vos de mi» tan propi de la tradició monàstica de la pregària de Jesus. Tots estem necessitats de compassió tan si som religiosos o no, com si som més o menys generosos o qualsevol altre característica personal.
Pare Sergi d' Assis, bona nit.
ResponEliminaAhir vaig tenir un dia familiar de molta feina.
Avui, més tranquila, voldria acabar d' exposar la meva opinió sobre el tema.
Penso que aquesta AMBIGÜITAT HIMANA,
no és altre cosa, que els IMPULSOS NATURALS,
que ens empenyen a sentir, pensar, actuar...
I que per sí sols, són FORCES NATURALS,
NI BONES , NI DOLENTES, peró, que sí és desfermen
per ACCÉS o per DEFECTE,
ens allunyen i ofenen al pròxim,
ens allunyen i ofenen a Déu.
Al llsrc de la Historia,
L' Escriptura, la Teologia, els Filòsofs,
els Científics, el Dret Romà, la Medecina,
han tractat sobre aquest tema.
Voldria posar tres exemples
de grans persones, en la Historia de la Humanitat,
I totes tres ben diferents.
1. MARC AURELI: Emperador de L'IMPERI ROMÀ.
En les seves MEMÓRIES, és fa per a sí mateix
aquesta reflexió al llevar-se :
" AVUI, AL LLEVAR-ME, DIGUES-TE A TÚ MATEUX:
EM TROBARÉ AMB GENT TAFANERA, INGRATA, MENTIDERA, INSOLENT, ..."
I continua la llista de DEFECTES ...
El JUDICI QUE FA S' AQUESTA GENT,
és que SÓN IGNORANTS...
NO CONEIXEN EL BÉ DEL MAL.
2. GREGORI EL MAGNE: Monjo - Papa -Sant
Volent, solament ser monjo, és va trobar
essent Papa de tota la Cristiandat a Roma,
i tenint que fer de Ministre, I altres afers polítics.
" Europa" estava a l' Edat Mitjana...
En aquesta situació, ell, fa aquest mateux pensament,
però utilitzant una llarga reflexió de tipus cristià,
dins la seva REGLA PASTORAL.
3. SENECA : En la seva obra " DE LA IRA "
Ell, ens ofereix aquesta reflexió,:
" Per no irritar-se amb ningú, en particular,
CAL PERDONAR A TOTHOM EN BLOC..."
I, continua la seva reflexió.
ÉS A DIR:
CAL QUE COMPRENGUEM, QUE EL GENERE HUMÀ,
A VOLTES, ACTUEM AIXÍ...
Tots som a estones, un incordi...vanitós,
xerraires , imprudents...queixosos...
criticables sense raó...
ARA BÉ :
Aquests SET "IMPULSOS DESFERMATS"
reben DIFERENTS NONS, segons la
reben DIFERENTS NOMS
segons quina és la CIENCIA QUE ELS ANALITZA.
1. PER LA GENT DEL CARRER:
Vici, Defecte, Mal Caràcter,Antipatia,
Autoritari, Manipulador...
2. PER LA PSICOLIGIA: Impulsos Primitius,
Falta d' adaptació,
Mecanismes de Defensa...
3. PER LA PSIQUIATRIA: Transtorns
Alteracions Neurològiques,
Alteracions Patològiques
4. PEL CRISTISNISME-
Falta de formació del Caràcter.
Falta de MORAL.
Els 7 Pecats Capitals
Així, és com al llarc dels segles , les Ciències ens expliquen com actuen ELS INSTINS NATURALS
QUAN ES DESFERMEN , PER ACCÉS o PER DEFECTE
Feliç descans !
PAX