Jesús i Joan Baptista

Jesús per als seus contemporanis

Jesús, profundament humà

Sento que el sol de la tarda afecti la qualitat de la imatge... és defecte del càmera! :)

El Jesús històric

Un cant a la bondat

Les notícies d'aquests darrers mesos a nivell internacional semblen un continu de violència, caos, odi, barbàrie, absurditat. Algunes realitats que ens presenten els mitjans de comunicació fan pensar molt, perquè realment hi ha molt de Mal.

Però també penso que ens equivocaríem si en la foto només hi veiéssim les persones que maten. N'hi ha moltes que volen un món millor, i que s'esforcen perquè sigui així. Però no fan soroll.

Aquest vídeo és una mostra de la bondat humana. Està en subtítols en castellà.

Expressions religioses

La darrera reflexió que volia compartir després del viatge a la Xina és a partir de les expressions religioses que vam veure.

Ja sabem que a la Xina hi ha molta gent que no és religiosa, però no tot és així. Allà, vam poder visitar un temple budista i un temple taoista. Ambdós amb molta gent pregant i fent ofrenes d’encens i altres productes.

Encara que les formes fossin una mica diferents a les nostres, en el fons eren persones que pregaven davant d’estàtues, s’agenollaven, estaven amb una actitud de respecte pel fet de ser un lloc sagrat per a ells...

I això ens va fer reflexionar a tots plegats. Algunes idees que em venien al cap:

- Certament l’ésser humà és un “homo religiosus”, que es formula les mateixes preguntes fonamentals que s’ha fet sempre sobre el sentit de la vida, sobre d’on venim i on anem, sobre com viure i ser feliç. I a través de la religió, vehicula tot aquest devessall d’inquietuds de la millor manera que sap.
- El risc de la idolatria quan es prega davant d’estàtues, si s’oblida que tan sols són finestres obertes al Misteri.
- La necessitat de donatius a les institucions religioses (evidentment, crec que sovint estan més que justificats, però tots sabem que al llarg de la història també hi han hagut ambigüitats sobre el tema). En els dos temples que vam visitar s’havia de pagar entrada.
- Figures de Budes somrients, en contrast amb els nostres crucifixos
- El respecte de les persones cap a espais sagrats, i la necessitat del silenci com una via per interioritzar.

El coneixement de l’altre ens fa reflexionar sobre nosaltres mateixos, i ens pot esperonar a tenir una mirada diferent sobre la nostra realitat.

El menjar a la Xina

D'una manera o altra, el tema del menjar va ser present durant els dies del viatge a la Xina. En una ocasió, perquè vaig haver d'anar dues vegades seguides al lavabo (i amb urgència) quan, acabats de dinar, vam passejar per un carreró amb menjars poc habituals per nosaltres: escorpins, serps, aranyes, llangardaixos oberts per la meitat (fregidets i enganxats a un pal) etc... He estat benèvol amb la foto que he triat, no fos cas que a algú també li agafés mal de panxa.

El concepte de l'alimentació allà era diferent al que estem acostumats: una taula rodona on tots els comensals es veuen les cares i així es fomenta el diàleg. Aquesta taula, amb un cercle de vidre giratori al mig que conté tots els plats per compartir entre els qui seuen a taula. I amb l'arròs fent les funcions del nostre pa. A més, amb els bastonets ("palillos") en lloc de coberts. Amb els seus bastonets inofensius, com deuen veure ells la nostra forquilla i els nostres ganivets "assassins"? És un altre concepte de coberts.

I ja em perdonareu per l'associació d'idees... però també em va sorprendre molt que donessin el menjar a les serps tot i haver-hi visitants al zoo. Això significa que hi havia ratolinets intentant escapolir-se de les serps davant de tothom. Vaig marxar. Algú ha dit que simplement mostren allò que passa a la realitat: serps que mengen ratolins. Sí, és cert, però què voleu que us hi digui... Bé, això en el cas que hi hagi d'haver animals en segons quines condicions de captivitat...

Ens movem en cultures diferents. I els conills que a alguns els agraden tant al nostre país (a mi no) a altres (britànics, per exemple) se'ls fa molt estrany perquè els tenen per animals de companyia.

Tot plegat em va fer pensar en què és bo que mengem i què no, si hi ha animals o productes més adients o menys, i en funció de què. I també vaig pensar en fins a quin punt som purs animals (com aquelles serps) o bé l'element cultural ha de tenir alguna cosa a dir en tot això... Són més preguntes que respostes. Però les comparteixo aquí, perquè el sol fet de pensar-hi penso que ja val la pena.