dimarts, 17 de maig del 2016

Quan la Història marca


Acabo de tornar d'un viatge a Hongria amb els escolans. I en molts aspectes diferents, he pogut constatar el pes que té la Història que han viscut com a poble. No és secundari que visquessin 40 anys de domini soviètic, ni la cristianització mil·lenària amb la posterior conquesta turca i la següent reconquesta, etc.

A vegades, quan presenciem revolucions, creiem que el passat pot quedar esborrat (perquè s'ha eliminat un poder concret, perquè comença un nou règim...). I penso que no és exactament així. En tot cas, jo diria que el futur pot ser diferent, però com a conseqüència d'un passat del qual es prové.

Aquest fet col·lectiu (és a dir, el fet que venim d'on venim) es pot viure amb negació (com els passa a alguns encara a Alemanya per la vergonya de la 2a Guerra Mundial, tot i que cada vegada menys) o bé assumint-ho com una realitat per ser tinguda en compte de cara a construir un futur millor.

I això valdria per tots els pobles del món, inclòs el nostre.

La biografia col·lectiva, sigui la que sigui (i també la personal) és un factor important per poder construir un futur de plenitud.

Foto: he posat una escultura impressionant que hi ha al costat del Danubi quan passa per Budapest, commemorant els qui hi van ser assassinats durant la 2a Guerra Mundial fent-los treure les sabates i disparant-los perquè caiguessin al riu i el riu se'ls endugués.

4 comentaris:

  1. No m'agrada generalitzar, però sí que és cert que la història influeix molt en les persones, ja sigui per bo o per dolent. Hi ha gent que pren mèrits històrics del seu país com a propis, altres intenten obviar les desgràcies. Particularment, crec que cadascú hauria d'analitzar la història i llavors emetre una opinió personal pròpia. El que ens fa millors o pitjors no és ni la història del nostre país ni la societat en què vivim, sinó la forma com nosaltres vivim.

    ResponElimina
  2. Sergi, quan parles de la biografia col·lectiva has dit molt de passada que també és important la personal per encarar el futur. I tant!

    ResponElimina
  3. D'acord, Benet.
    Gràcies, Sergi, per proposar-nos temes tant interessants, però que potser de tant "naturals" , ens passarien desapercebuts

    ResponElimina