diumenge, 5 de juny del 2016

Els coreans a Laudes


Des de fa temps, grups nombrosos de coreans assisteixen a les nostres celebracions. Fa impressió quan els veus a Laudes, a 2/4 de 8 del matí, ajuntant les mans en senyal de pregària i amb una actitud molt pietosa.

Què entenen? Fora de l’himne en llatí, tota la resta és en català. Però no tens la sensació que no entenguin res, al contrari. La seva actitud és d’una comunió total amb allò que estem fent.

Això a alguns ens porta a pensar que, més enllà de l’idioma, a vegades es pot produir una comunió forta per la consciència dels uns i els altres que estem compartint el mateix.

Està molt bé que puguem comprendre tots els textos de les celebracions. Però hi ha una dimensió espiritual que es pot comunicar també fortament a través de la música o dels gestos. Amb els coreans penso que s’estableix una comunió ben bonica.

4 comentaris:

  1. No hi puc estar mes d’acord Sergi !! amb aquesta frase “”hi ha una dimensió espiritual que es pot comunicar també fortament a través de la música o dels gestos “”.
    Com també el que ens has compartit referent als coreans,Alguna bonica anècdota he pogut viure ..la darrera aquest passat cap de setmana.
    En el nostre banc, de la Bassilica, en el de davant teníem un bon grup d’ells,tots amb molt recolliment i atenció, que et feia pensar si entenien quelcom. Una parella ja gran al girar-se per donar-nos la Pau ,va veure la meva emoció i va fer un gesto que em va sorprendre¡¡¡Van posar la seva ma a l’alçada del cor i amb l’altre ma em va agafar la meva i la va posar en el indret del meu cor .
    Com dius,una comunicació ben bonica. !!!!

    ResponElimina
  2. Quina vivència més maca! Sí, la comunió dels cors va més enllà de les paraules.

    ResponElimina
  3. Repassant aquesta darrer comentari que ens has compartit ,he recordat una vegada que vaig anar a veure a una amiga a Paris. A ella li feia molta gracia portar-nos a la seva Parròquia i cap allà varem anar,tinc de dir que l’aigua queia a “bots i barrals “.No obstant, l’i.lusió de totes quatre, ens hi va portar sens cap problema..be si amb els peus molls :) Oi Rosa ??
    Ho explico perquè , varem viure aquella Missa ,d’una manera especial que encara avui en parlem .Acollides com amigues de dues feligreses ,i nosaltres entenen poc el francès compartíem els cants,la pregaria, i la sorpresa de que al finalitzar la Missa, moltes persones ens varen venir a saludar i a donar-nos la Pau.
    Al llegir les teves paraules ,m’he adonat del perquè encara avui, en dia en parlem amb alegria

    ResponElimina
  4. La pregària, en ser universal, és un element d'unió entre tot tipus de gent. Ara mateix penso en Taizé, on les pregàries es converteixen en una trobada de moltíssimes cultures per compartir un element comú: la fe. I que bonic que és fer-ho!

    ResponElimina