I digué el deixeble:
- No sé gaire com reaccionar quan em feliciten per alguna cosa...
I respongué el mestre:
- A mi no em fa problema. Tot depèn de com ho visquis, no? Saps aquella pregària que atribueixen a Sant Francesc d'Assís? Aquella que comença: "Oh Senyor, fes de mi un instrument de la teva Pau". Doncs bé, jo m'ho agafo per aquí. Li demano a Déu que em faci un bon instrument seu, que sàpiga comunicar comprensió, respecte, escolta, sinceritat, amabilitat... tot el que Ell vol! I si algú m'agraeix o em felicita per alguna cosa, dono les gràcies a qui m'ho diu i en dono gràcies a Déu. Ell és la font de tota Pau i de tot Bé. Si ens creiem que Ell és la font, no ens farà problema que ens felicitin perquè sabem que tot do ve d'Ell. Nosaltres som simples instruments, canals per on deixar passar aquest potencial d'Amor. Ni més ni menys. I no és pas poc! No et sembla?
Felicitacions!
ResponEliminaNo ens te d’ estranyà que una persona tímida o la seva humilitat, la porti a no saber reaccionar davant d’una felicitació .No obstant crec que quant li ve donada ben de cor i es en reconeixement d’una feina ben feta ,cal fer l’esforç d’agraïment ,ja que els altres també se sentiran recompensats .
ResponEliminaHi ha persones que son encomanadisses amb la seva manera de fer o d’actuar “L’Altre dia vaig escoltar una frase que em va colpir.. “ jo tinc Fe perquè tu tens Fe.” No la trobeu bonica ?
Un simple instrument, c per on deixar passar aquest potencial d'Amor. Ni més ni menys.
Nuria
Com sempre, quina gran veritat, pero tu ho fas planer i entenedor, l
ResponEliminaHi ha persones que els encanta que les felicitin, n'hi ha d'altres que els fa vergonya... Ara bé, si pensem que allò que fem de bo no és mèrit nostre, ja que ens ha estat donat, com cantava Sant Francesc, llavors crec que es pot viure d'una forma diferent aquest fet, més profunda, més autèntica.
ResponEliminaEn aquests dies he rebut moltes felicitacions,ben be no se perquè si una persona te de lluitar amb entrebancs, i se’n surt pas a pas,la frase més escoltada es.” Et felicito o et felicitem per ser tant valenta “ .Com esmenta en Sergi,aquí jo tampoc se que contestar ,ja que jo no em crec valenta ni crec que el mèrit sigui tot meu. Tot al contrari ,si no fos per les persones que m’envolten i ajuden ,cada un a la seva manera,potser no podria ni escriure aquestes paraules.
ResponEliminaPer tant jo també he après a donar-ne gracies i em sento meravellosament be ,quant puc transmetre, tot el que el meu cor pot sentir d’agraïment,una abraçada a un amic ,rebre la comunió,escoltar la pregaria feta música .
Ja vaig compartir una frase que em va agradar molt “ Jo tinc Fe,perque tu tens Fe “. Per tant la Fe i la seguretat em van acompanyar.