- Ara riuràs de mi. Però tampoc no m'és fàcil quan sento que em podrien felicitar per alguna cosa, i no ho fan.
I respongué el mestre:
- No negaré que té la seva gràcia junt amb el que deies l'altre dia: que t'incomodi tant si et feliciten com si no! Fora bromes: no et sàpiga pas greu viure aquesta experiència. Més enllà de l'anàlisi que puguis fer de les raons que fan que no et felicitin, ho veig com una oportunitat de purificació. Si fas coses i et feliciten, segons com ja tens la teva recompensa. En canvi, si fas coses bones i no et feliciten, és una ocasió per veure la motivació real d'allò que fas. Si la motivació és bona i desinteressada, tiraràs endavant. Si la motivació és allò que et puguin tornar a canvi, aleshores potser és una generositat amb condicions. A vegades hi ha situacions a la vida en les quals podem no sentir-nos prou valorats, però ens poden ajudar a entendre les motivacions que tenim. És qüestió de viure-les com una oportunitat d'anar més a fons, no?
Paraules sàvies plenes de raó però a voltes complicades de posar-les en pràctica. Ho intentarem :-)
ResponEliminaLas teves paraules escrites m’han portat a la meva infantesa,quant anava a l’escola i em posaven per deures fer un bonic dibuix..cosa que a mi em resultava mes que difícil,ja que dibuixar no era ni es el meu fort.
ResponEliminaPer tant el meu esforç era constant , No era fàcil surtin-me’n .Fins que un bon dia l’inspiracio em va portar a dibuixar uns bonics rosers del jardí de casa . Es veu que ho vaig fer be,al menys per les felicitacions que vaig rebre dels de casa .
Contenta cap a l’escola esperant les felicitacions i els elogis referents al meu “bonic dibuix” .Evidenment no va ser axis ,com sempre el varen taxar i a la paperera,el esforç no va servir per res. No obstant deixo aqui escrit que l’amor dels meus pares i els seus ànims varen fer que continues “provant de fer que els rosers semblessis mes rosers”.
“””si fas coses bones i no et feliciten, és una ocasió per veure la motivació real d'allò que fas. Si la motivació és bona i desinteressada, tiraràs endavant.””””
Gracies Sergi !!
Quan fem les coses sense esperar res a canvi és quan realment tenen valor o, si més no, un valor més gran, i més quan es tracta d'accions desinteressades. Si esperem l'aprovació o els elogis dels altres en les nostres accions, molts cops ens veurem frustrats. Però si, pel contrari, mai no esperem res a canvi, tot allò que ens vingui serà doblement agraït.
ResponEliminaNo cal que busquem el reconeixement exterior. Al meu entendre el reconeixement és sempre interior, i hem de fer en cada situació allò que creguem més convenient segons la nostra consciència, evidentment respectant sempre els altres. A partir d'aquí, tot serà afegit i de més a més, però no imprescindible.
Encara que amb retard: moltes gràcies pels comentaris!
ResponElimina