Els dies de festa major de Vilafranca vaig poder conèixer la Moixiganga. En la llarga processó de cada dia amb tots els balls, la Moixiganga precedia Sant Fèlix tot representant quadres de la Passió de Jesucrist. Em va semblar formidable la seriositat amb què ho feien i el sentit profund que tenien els quadres: la Creu, el Davallament... I em va fer pensar en tantes manifestacions populars i antigues que en el nostre país estan inspirades en la vida de Jesús: els Pastorets, els Pessebres Vivents, les Passions, les Moixigangues. Els nostres avantpassats, admirats per la vida de Jesús, van crear aquestes manifestacions tan plenes de significat. I les generacions d'avui, tantes i tantes persones a casa nostra, les fan perdurar amb il·lusió i entrega.
La primera documentació de la Moixiganga de Vilafranca és del 1713. Tot i els parèntesis al llarg de la història, la Moixiganga continua realitzant-se avui. Alguns quadres no són fàcils de fer, sobretot per la gimnàstica que requereix assajos previs. Però tot i no ser fàcils, són d'una bellesa simple. El moment culminant de la Moixiganga és quan arriba a la plaça davant de la Basílica de Santa Maria, prop de mitja nit, i fa un quadre amb la plaça plena de gom a gom i amb els altres balls també actuant enmig d'un castell de focs artificials. Aleshores entra Sant Fèlix a la Basílica, es fa el darrer dia de la novena i el cant dels Goigs amb cor i orquestra.
En una època en la qual es valora tant conèixer què fan a l'estranger en qualsevol camp, és bo de descobrir els tresors que tenim al nostre país. L'enhorabona a Vilafranca per conservar els seus i compartir-los amb tots els qui hi van!
Bones les fotos Sergi!!! No t'imagino gaire fent de guiri posant-te al davant amb el mòbil per fer-les. En teniu un bon modelatge a Montserrat. A veure quan ens passes una amb palo-selfi i postureo ;)
ResponEliminaBonic el que expliques!!! Moltes gràcies!!!
No són meves les fotos. I no sóc de postureig, no és ben bé el meu estil...o sigui que difícil
ResponEliminaMOIXIGANGA
ResponEliminaL'aplom, l'ascens, la immobilitat, l'avenç: els oposats es toquen
en aquest ball antic, succesió d'escenes que es fan i s'enderroquen.
La Passió i la Glòria, per segles, als carrers
de Sitges, pas a pas, a espatlles d'homes riallers
que munten i desmunten, tot caminant, escenes
de mort i de victòria, estàtiques, serenes,
en el riu en marxa de la nostra processó!
I Crist torna a morir i venç altra vegada:
la Moixiganga passa, travessa la gentada
i es perd en el captard de la Festa Major.
David Jou
(No me n'he sabut estar. M'ho has posat tant a tret, Sergi!)
Gracies Ramón ¡¡
EliminaRamon, ja ho sap el David Jou que ets el seu principal difusor? Potser ho hauria de saber...
EliminaM han fet companyia alguna de les.seves obres aquest estiu¡¡¡
Elimina