No sé si heu dit mai la paraula “ojalá”. Jo soc dels qui la deia al principi de la normalització lingüística, després ja vaig virar cap al “tant de bo”. Però fa un temps vaig saber l’origen del mot, i el vaig trobar ben interessant.
“Ojalá” ve de l’àrab. I hi ha una certa discussió de si vol dir “si Déu vol” o “si Déu volgués”. Crec que el més precís sembla ser que en àrab hispànic “law šá lláh” significava “si Déu vol”, però que l’expressió venia de l’àrab clàssic “وشاء اله” (“si Déu volgués”).
En tot cas, es refereix a un desig de quelcom que no és controlable per part nostra. S’apel·la a la divinitat com a signe del que està per damunt de les nostres possibilitats. I m’ha fet pensar que, com a actitud, era interessant per als nostres temps: amb la pandèmia, ens hem adonat que hi ha tota una sèrie de factors que estan més enllà del nostre abast. Conèixer i acceptar allò que podem fer i també allò que s’escapa de la nostra capacitat pot ser un bon inici per trobar Pau. I això només es pot fer des la humilitat.
M’agrada constatar que els prehistòrics ja van tenir aquesta intuïció. Ells s’adonaven que no tot depenia d’ells, i atribuïen a les forces de la natura uns poders divins que els sobrepassaven. Ara ja sabem què causa el llamp o el tro, i gràcies als coneixements científics no trauríem les mateixes conclusions que ells. Però la intuïció de fons es manté: saber que pertanyem a un tot més gran, que hi ha realitats que ens depassen i que ens cal molta humilitat. Humilitat que vol dir també agraïment per tot allò de positiu que ens és donat cada dia.
en portuguès es oxalá! Oxalá tudo fique bem e haja Paz
ResponEliminaM'has fet pensar en les paraules que feia servir abans de la normalització, el "desdeluegu" té el premi!!! crec que no l'he tornat a treure mai més i diria que no l'he substituït per res ;)
ResponEliminaI sí, estic convençuda que pertanyem a un tot més gran i que hem d'estar agraïts pel que ens dona cada dia ni per molt que ara sembli una incongruència.
Moltes gràcies, Sergi, per aquest espai de paraules útils que també va més enllà del que podria semblar d'entrada.
És bo que un monjo com tu ens recordi que tot sovint tenim la temptació de viure com si gairebé tot ho puguessim controlar i no hi hagués res per sobre la nostra vida de persones humanes.
ResponEliminaBon dia i bona salut!
ResponEliminaAmb paraules de la Carta de Sant Jaume,4:
"13 Ara n'hi ha que dieu: «Avui o demà anirem a tal ciutat, hi passarem tot un any, posarem un negoci i ens farem rics.» 14 Però si no sabeu ni tan sols com serà demà la vostra vida! Sou un fumerol que es deixa veure un moment i tot seguit s'esvaeix. 15 En comptes de dir: «Si Déu vol, continuarem vivint i farem tal cosa o tal altra», 16 no pareu de gloriar-vos fent ostentació dels vostres plans. És dolent, gloriar-se d'aquesta manera!"
Efectivament, avui més que mai crec que és important ser conscients que NO podem controlar tot el que ens envolta sigui per desconeixement personal o sigui perquè la ciència encara no ha trobat una resposta. Aquesta actitud d'humilitat ens ajudaria a millorar com a persones i fins hi tot en algun cas ajudar-nos a conèixer una mica més el nostre Creador. "Ojalá"/tant de bo, Déu ens hi ajudi.
ResponEliminaDesprés de tot el que heu dit no podem més que afirmar que som fragments de tota la creació, del misteri de Déu, al qual ens assemblem. Per això estem capacitats per intuir com és Ell, quines són les lleis que regeixen allò creat, però mai podrem copsar aquest univers que ens sobrepassa, que el veiem des de la nostra condició fragmentària.
ResponEliminaHi ha dues expressions que formen part del llenguatge habitual i col.loquial en el món musulmà tot i que en els països àrabs aquestes expressions són utilitzades per tothom sigui musulmà o no.
ResponEliminaUna d'elles és el "In šāʾ Allāh" (إِنْ شَاءَ ٱللَّٰهُ) que tu anomenes, no hi ha cap frase que faci referència a una acció futura que no estigui rematada pel "In šāʾ Allāh":
Fins demà "In šāʾ Allāh"
Que tingueu un bon viatge "In šāʾ Allāh"
Bon cap de setmana "In šāʾ Allāh"
I l'altre es "Al-ḥamdu lillāh" (ٱلْحَمْدُ لِلَّٰهِ) que vindria a ser "gràcies a Déu" i és la expressió que encapçala totes les frases de cortesia que solem utilitzar quan ens trobem amb algú i abans de començar una conversa:
-Que tal, com estàs? Bé "Al-ḥamdu lillāh"
-I la família, que fa? Tots bé "Al-ḥamdu lillāh"
-Has fet vacances aquest any? Si "Al-ḥamdu lillāh"
Moltes gràcies a tots els comentaris, des de la carta de Sant Jaume a expressions en el món musulmà!
ResponElimina