dijous, 1 de juliol del 2021

Davant el virus


El diumenge que vaig caure malalt em va tocar predicar a la comunitat. Ja teníem 7 infectats de Covid, i l’ambient era intens. L’Evangeli era el de l’aigua que entra a la barca, i Jesús dorm. 

Els vaig compartir que era lògic i bo que intentéssim despertar Jesús fent-li saber que ens enfonsàvem. I per tant, desitjar que tothom es curés el més aviat possible. 

Però també els vaig explicar una anècdota de fa anys. En una Prevetlla de Santa Maria, a Montserrat, vaig convidar testimonis del món de la marginació que ens parlessin de l’esperança. Una d’aquestes persones vivia per opció amb malalts de SIDA. I va decidir que faria la reflexió sobre l’esperança conjuntament amb ells. Van pujar aquella nit a Montserrat, i ens van dir que l’esperança per ells no era imaginar que tot aniria bé (en aquell moment la SIDA encara era molt letal). I ens van parlar de l’esperança en un Amor més gran.

Això és el que vaig intentar transmetre en l’homilia de fa uns dies, davant el risc d’agafar tots el Coronavirus: l’esperança en un Amor més gran. I em vaig referir a les paraules de Sant Pau que m’han acompanyat espiritualment tots aquests dies: res no ens podrà separar de l’amor de Déu (Romans 8, 38-39). Tampoc la malaltia.

Tot i que avui he tingut un dia amb força mal de cap perquè havia reduït paracetamols abans d’hora (els he reprès, és clar), començo a albirar la fi de la malaltia. Tinc entès que els altres infectats evolucionen bé. Però com que estic fent la quarantena, no en sé res més.

Estem a l’expectativa de què dirà el president d’Uganda d’aquí unes dues setmanes, i si s’acabarà el confinament del país o s’allargarà.

16 comentaris:

  1. Bon dia, Sergi! Contenta que vagis millorant, en podem donar gràcies a Déu!!!
    I pel que expliques, veig que tant en l'evangeli de diumenge passat, com en les reaccions de les persones davant qualsevol situació de malaltia, hi hi un tret comú, que és la por. Aquesta por fa que traguem els instints més interns, surt el jo més profund de cadascú. La cita que poses de Sant Pau és això, saber posar-nos en mans de Déu, sinó res té sentit. Aquesta és la clau.
    Recordo les Prevetlles de la Mardedéu que preparaves, i crec que en aquesta de l'esperança hi érem. Tot un privilegi haver pogut gaudir de moments tan especials a Montserrat. Moltes gràcies a tu i a tota la comunitat!!!

    ResponElimina
  2. Quins arbres tan preciosos que teniu, Sergi!!!

    ResponElimina
  3. Anem seguint les teves notícies i reflexions en aquests moments d'incertesa. Ens alegrem que la teva comunitat i tu aneu millorant. Molts ànims, paciència i esperança.

    ResponElimina
  4. Pare Sergi,bona nit:
    T'enviu la meva resposta.
    1.LA FOTOGRAFIA: La veritat és que amb tants pocs recursos, tot us fa molt goig !!
    Quin nom té aquest arbre tant frondós, les seves fulles semblen de palmera !!
    2. Els dos punts que resumeixen la teva comunicació, són:
    2.1.L'EVANGELI de "L'AIGUA que entra a la BARCA"
    2.2.L'ESPERANÇA en un AMOR MÉS GRAN.
    Mentre reflexionava amb calma la teva comunicacio, m'anava preguntant:
    - Si per la FE,el CRISTIÀ, està prompte a aculli l' EVANGELI, peró, per un altre costat la seva VOLUNTAT és tant FEBLE, com podem posar en pràctica el MISSATGE EVANĢÉLIC de JESUS al llarc de la nostre vida ?
    I, m'he recordat d'aquell petit escrit del PAPA JOAN XXIII,que el va acompanyar tota la seva vida.
    "NOMÉS PER AVUI"
    SÓN 10 propòsits que és va comprometre practicar-los cada dia.
    Solament citaré, el tercer i el nové,i encara solament fins a la meitat, peró penso que és relacionen amb la teva comunicació d' avui:
    3er. NOMÉS AVUI SERÉ FELIÇ, AMB LA CERTESA QUE HE ESTAT CREAT PER A LA FELICITAT (Déu)...i continua
    9è. NOMÉS AVUI CREURÉ FERMAMENT-encara que les circumstàncies demostrin el contrari- QUE LA PROVIDÉNCIA DE DÉU S' OCUPA DE MÍ...( i continua)
    I, al final d'aquests DEU PROPOSITS escriu:
    PUC FER EL BÉ, DURANT 12 HORES, PERÓ NO SÉ SI PUC DIR ARA MATEIX,SI FARIA EL BÉ, TOTA LA MEVA VIDA
    Aquests deu propòsits escrits a mà, en un paper ja MOLT vellet, el varen trobar, després de la seva mort, entre els llibres de lectures espirituals que ell tenia en més estona.
    BONA NIT BON DESCANS...CUIDEU-VOS !!
    Nota: Per qui vulgui tenir aquest escrit tant bonic del PAPA JOAN XXIII, poseu:
    "DECÀLEG DE LA SERENITAT" o també "NOMÉS PER AVUI"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pilar B.per compartir!!
      El decàleg de la serenitat.

      Elimina
    2. Hola Pilar, l'arbre crec que és un tipus d'acàcia, i se'n veuen molts aquí l'Àfrica. Just al darrere s'hi veu el monestir, del qual només hi ha aquesta ala de moment. Aquestes obres es poden fer gràcies als alemanys (ells pertanyen a una congregació missionera alemanya), altrament no podrien fer-ho. Per això de moment fem les pregàries en una sala que fa de capella, però els diumenges ja no pot encabir tota la gent. En el futur, caldrà una església.

      Elimina
  5. Això són molt bones notícies. El Víctor i jo ens en alegrem molt i et tenim present. Una abraçada molt forta des de Barcelona.

    ResponElimina
  6. Molt content Sergi de veure que mica en mica et vas recuperant tu i la resta de la comunitat. Doncs sí, suposo que davant la desesperança, la malaltia, la mort, ... l'únic que ens queda és l'Amor en majúscules que ens dóna força per afrontar tots aquests entrebancs. Gràcies per compartir-ho i per recordar-nos-ho; a vegades ens n'oblidem amb les "tonteries" del dia a dia.

    ResponElimina
  7. Contesto a NÚRIA ( Fènix)
    3 DE Juliol de 2021, a les 17:38
    Moltes Gràcies!!
    Sí compartir, ja és bonic, compartir personalitats com la de JOAN XXIII, encara fa disfrutar més.
    El Decàleg de " NOMÉS PER AVUI" traspua PAU...SERENITAT...JOAN XXIII, tenia el Do de fer FÀCILS, les coses DIFÍCILS...Almenys, jo ho veig així.
    Coneixes el seu llibre "EL DIARI DE L'ANIMA"
    Jo, sempre que en rellegeixo a poc a poc, un trocet, al tencar el llibre, em trobo contenta i renovada...com quan llegeixes els SALMS..
    Et dóno les dades:
    " EL DIARI DE L' ANIMA"
    JOAN XXIII
    EDITORIAL NOVA TERRA
    Presentació: DOM AURELI M. ESCARRÉ
    ABAD DE MONTSERRAT - 1964
    Traducció: DOM Just M. Llorenç,
    Monjo de Montserrat
    Aquesta, és la primera edició en català,
    Te la DÓNO com a referència.
    Després també en van sortir en castellà
    O incĺus petits resums.
    LA Nostre edició catalana i complerta consta d'unes 450 pàgines....
    Desitjo, que si un dia, el pots llegir,hi disfruti com jo !!
    Repeteixo: Moltes gràcies per la teva atenció !!
    QUE tinguis un bon descans !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. GRACIES,!!!.Pilar
      La meva curiositat per aprendre m,ha fet coneixa,persones,llocs,llibres ,que han servit per obrir el meu interior....Recordo bé,a la germana dominica que ens va fer estimar a Joan XXIII

      Elimina
  8. Les teves Homilies,veig que continuen sent properes i entenedores,com de costum .
    No canviïs aquesta forma de predicar a Uganda O a Montserrat O...allà on siguis.
    Espero que estiguis millor de sàlud ,com també la comunitat.
    Una abraçada de Santpedor à Tororo

    ResponElimina
  9. Moltes gràcies pels vostres comentaris. La majoria de la comunitat s'ha refet del covid. Només quedem 3 monjos en quarantena. Jo vaig millorant, però molt de mica en mica.

    ResponElimina
  10. Pare Sergi, gràcies.
    LA veritat, és que aquesta la teva fotografia, podria passar per la de qualsevol lloc de la Cerdanya, o dels Alps Austríacs, de maca que és...
    Jo, ja em veig sentada sota l' abre llegint un bon llibre !!

    ResponElimina
  11. Contesto a Nuria Fenix:
    A mí em va passar el mateix.
    Jo, vaig coneixer Joan XXIII, amb el Conciliari de col.legi, amb ell varem anar treballant tots els documents del Concili Vaticá II.
    Iniciavem una etapa de formació fantástica.
    Per cert, aquest mossén també ens va enseñar a estimar MONTSERRAT, especialment, en tot el referente a la Litúrgia.

    ResponElimina
  12. Hola Sergi, el teu germà ha publicat un post amb l'enllaç del teu blog i m'he assabentat que estàs a Uganda. Ara he llegit aquest escrit teu explicant que estàs passant la covid, espero que estiguis millor i et recuperis aviat. Ets un valent. M'ha agradat poder llegir-te i saber de tu. Aniré seguint el blog.
    Salutacions des de Malgrat!
    Sònia Garangou

    ResponElimina