dijous, 19 d’agost del 2021

L’inici del dia


M’agradaria compartir-vos com és el meu inici de cada dia. Sé que en aquest espai hi passegeu tant creients com no-creients. I no passa res, perquè d’alguna manera crec que hi ha un missatge vàlid per a tothom. 

Jo començo el dia de manera molt alternativa: dues hores contemplatives. Així era a Montserrat, i així és a Uganda. I d’aquí trec la força per al dia.


Concretament de les 5’30 a les 7’30 (m’acostumo a llevar cap a les 5 tocades, i dutxa amb aigua freda perquè a aquella hora encara no tenim aigua calenta). En primer lloc, tinc una mitja hora en silenci per enfocar el dia a nivell pràctic, llista de tasques, mirar si ha passat alguna cosa remarcable al món, etc. I sí, ho visc com a contemplació.


A continuació tenim la pregària del matí de la comunitat: aquí fem seguides les Matines i les Laudes. A Matines, m’agrada llegir la lectura bíblica del dia en grec, així el refresco i em manté despert en una hora crítica. Just després, són els meu minuts de Lectio dels quals us vaig parlar l’altre dia. I a continuació ve l’Eucaristia. Quasi cada dia, durant l’Eucaristia faig presents totes les persones que acompanyo, una per una.


Són dues hores que no parlo amb ningú. És silenci, i també recitació de salms, escoltar lectures, mirar com es fa de dia, però tot des d’un esperit contemplatiu. És un regal.

19 comentaris:

  1. Ostres Sergi! Això sí que se'n diu començar el dia a tope en quan pregària i reflexió de la Paraula de Déu. El punt de la dutxa amb aigua freda a les 5AM també té molt de mèrit. Gràcies per compartir un trosset de la teva vida amb tots nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Des de petit m'he acostumat a dutxar-me al matí i m'ajuda molt a despertar-me. Ja m'agradaria que l'aigua fos calenta!

      Elimina
  2. Que bé Sergi!!!
    Els horaris i algunes de les rutines de Montserrat les sabem des de fa temps, d'aquí on ets no en sabem res, almenys jo, i que ens n'expliquis una mica és tot un regal!!!
    Moltes gràcies i a gaudir de les dutxes d'aigua freda, penso però, que no deu ser-ho tant com la del Pirineu, no?

    ResponElimina
  3. Hola Sergi,aquí a l,hospital també ens desperten aviat al matí,però la dutxa és amb aigua calenta.
    gràcies per compartir un tros del teu dia a dia ,és com si estiguessis mes aprop.
    Jo avui també comparteixo quelcom
    ..ahir vaig poder combregar i fer una estona de pregaria ,amb un senyor que va venir a veurem.
    Tot i que diferent va ser bonic i em vaig sentir plena de joia.
    Gràcies,Sergi D,ASsis .cuida,t molt

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria, ets a l'hospital? Què et passa?

      Elimina
    2. Si,Marta vaig relliscar a casa i em vaig trencar el fèmur.M,han operat per posar.me una protessis
      de cadera,ja camino amb ajuda del caminador i em diuen molta paciència i voluntat .Gràcies Marta!!

      Elimina
    3. Vaja Núria quin greu i quina ràbia!!! Deixa que et cuidin. Un petó!!!

      Elimina
  4. Pare Sergi d' Assis, bon dia :
    Al vespre, ja et contetaré, peró ara deixa'm dir-te una pregunta de típus cultural, que fa hores que em volta pel cap;
    El dibuix de la lluita de JACOB amb l' ANGEL, és de
    l' autor GIOVANNI BATTISTA PIRANESI ?
    Gràcies i fins el vespre !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pilar B, et refereixes a la imatge de l'entrada "Lectio". Certament podria ser Piranesi, però és un fragment d'una obra de Gustave Doré

      Elimina
  5. Aaah !!
    També és maquíssim!!
    Té molta categoria !!
    Em recorda els dibuixos del llibre d' HISTÓRIA SAGRADA de quan érem petits.
    Aquelles editorials imitaven aquests gransil.lustradors europeus, i ens ajudaven a cultivar el bon gust !!
    Fins després!!

    ResponElimina
  6. Després de molt temps sense entrar dins d'aquest blog, m'alegra ben molt, bon amic Sergi, veure't gaudir de l'inici d'una jornada qualsevol en terres ugandeses. Qui pogués trobar-s'hi, suara mateix!
    Mungu akubariki, aandamane nawe na akusaidie kila wakati na katika kila kitu
    Compartesc amb tu el fet que, aixecar-se de matí i posar-se en contacte amb la Bíblia, com a primera activitat del dia, almanco a mi, m'ajuda moltíssim a envestir la jornada amb més ganes d'aprofitar-la al màxim.
    De manera més reduïda que la teva, hores d'ara llegesc fragments de Nehemies, Proverbis, Evangeli segons Mateu i Carta als Gàlates...
    Sembla mentida que uns escrits de tants segles enrere continuïn d'actualitat intensa...
    Salut i coratge per tirar endavant!

    ResponElimina
  7. INICI DEL DIA

    El que més m' ha cridat l' atenció del teu comunicat, encara que no aparegui d' una manera directa,és la CREACIÓ d' unes CONDICIONS,d' un CLIMA, perque tot el demés sigui possible.

    L'HORARI: Inici de l' alba
    EL SILÉNCI: Personal i Comunitari.
    UNA COMUNIÓ UNIVERSAL : Tot el Món Benedictí unit
    amb la Pregària de
    l' Església Universal
    A partir d' aquest CLIMA, es porta a terme la PREGÀRIA CONTEMPLATIVA i LA LITÚRGIA.
    D' aquest REGAL QUE REBS, d' aquest ALIMENT,
    tots nosaltres ens en BENEFICIEM, a través de les teves comunicacions,
    GRÀCIES !!

    RESPECTE ALS "LAICS, especialment a mí, durant molts i molts anys, la LECTIO, L' EUCARISTIA, etc.etc. tot ho he fet cada dia a partir de les set de la tarda, i m'ha servit de molt, perque m' ha preparat un repòs de nit, reperador i esperançat per aixecar-me el dia següent CONTENTA I FELIÇ per afrontar també el dia, tenint la certesa que el SENYOR SEMPRE ESTARÀ AMB NOSALTRES.
    Així, de sencill !!
    Bona nit, bon descans.

    M'oblidava:
    Lo de la dutxa freda, solament de pensar-ho, se'm
    " GELA LA SANG" !!

    ResponElimina
  8. “De cada dia…” comences Sergi el teu apunt.
    Si en la pràctica de la Lectio semblava que estiguéssim d’acord en el fet de ser constants, aquest “de cada dia…” és inspirador. ¡Quanta novetat obre la contemplació serena, pausada i desperta “cada dia”! Quanta energia desvetlla dintre mi! Em pregunto: què faig jo cada dia? Doncs em llevo (evident si hi ha salut), em rento, prego, esmorzo, treballo, dino, passejo, sopo, llegeixo, prego i m’allito. També procuro relacionar-me amb altres persones… Tot plegat espurnes d’activitat que em fan sentir viu i em possibiliten donar vida, sense soroll, anònim.
    Fa un temps vaig comprar-me un cussiol amb una planta de fonoll. L’he anat cuidant, cada dia, però se m’anava pansint. De sobte, fa poc, d’una tija seca un matí vaig entreveure un borrissol verd que semblava l’eclosió d’un bri de vida. I així ha sigut. Aquests darrers dies, cada matí part del meu exercici contemplatiu, urbanament com visc mig plantat a l’Eixample de Barcelona, consisteix en asseure’m davant del cussiol, badar i contemplar el bri, que ja no és bri sinó una minúscula tija. I transportar al fons del meu la imatge suggerent per escoltar en silenci el ressò del batec que em parla d’un Déu present, ara i aquí, creador que abans d'imposar-se'm com esperança escatològica se’m presenta cada dia petit i potent com el bri de Vida que m'empeny vers el nou dia. Cada dia…
    Enmig la natura ugandesa, Sergi d’Assís, la fotografia que encapçala l’entrada, és ben bé l’explosió de molts brins de Vida. Quanta energia et transmeten!

    ResponElimina
  9. Gràcies per compartir, Sergi, aquest inici de dia. I gracies, també, per fer-ho, doncs estic segura que això ajuda a que siguis com ets i a transmetre'ns tot el que ens transmets. A veure si n'aprenc una mica, només amb una mica ja em conformaria. Repeteixo, moltes gràcies, Sergi i que la sort t'acompanyi sempre.

    ResponElimina
  10. SÍ,aquest "CADA DIA" ,
    aquesta "repetició,
    aquesta "constància,
    Jo diria, que és,
    la FIDELITAT al TROBAMENT
    Amb una PERSONA,
    que en el nostre cas,
    se'ns manifesta a través de la LECTIO.

    Aquest " CADA DIA ",
    crec que no vol dir altre cosa que,
    anar a aquest " ENCONTRE",
    potser d' UNA manera SENCILLA,
    peró amb GANES i CONFIADAMENT,
    haguem tingut un mal dia,
    o bé, un dia FELIÇ .
    Bon descans reparador !!

    ResponElimina
  11. Gràcies per compartir aquests tastets de vida que consideres un regal diari! Són dues hores mirant enfora i mirant endins, cap als altres i cap a tu mateix amb la Paraula de Déu de guia. Sí que han de ser un bon regal si et donen la força per acabar fent tant!

    (A nivell pràctic, pro-dutxa diària matinal al 100% però m'esgarrifo només pensant en l'aigua freda! Com dèia en Joan, molt de mèrit!) :-)

    ResponElimina