dimarts, 2 de novembre de 2021

Visita a Kampala


Acabant la visita d’en Joaquim a Tororo, hem anat fins a Kampala. Allà ens hem trobat amb en Pau, l’antic escolà de 20 anys que passarà dos mesos a Uganda fent una experiència d’immersió fabulosa! Ell ha vingut a Kampala amb el noi que l’ha acollit a l’oest del país (a Bwera, amb la família que vaig estar). I tots quatre hem visitat la capital del país. Per mi, també era la primera vegada (anteriorment només l’havia creuat).

És una ciutat caòtica, i ho hem pogut comprovar contínuament durant la visita guiada. Era un format original i ha anat molt bé: amb 4 motos, els mateixos motoristes eren els guies. I hem fet parades en llocs que hem acordat abans de començar el viatge. Hem après aspectes històrics que ens ajuden a contextualitzar el que s’ha viscut en aquest país tan diferent del nostre. Kampala i la seva àrea metropolitana concentren uns 8 milions de persones, que aviat està dit.

L’únic moment que ens hem espantat una mica va ser ahir al vespre, ja fora de la visita guiada. Hi ha toc de queda força aviat, crec que a les 18’30h, a causa de la pandèmia. No n’érem conscients, i ens va enganxar a l’altra punta de la ciutat. Havíem de tornar a la residència sí o sí. Els carrers anaven plens de trànsit, tot i el toc de queda, però hi havia controls policials. Quan hem aconseguit trobar bodaboda que ens portessin (no ha estat fàcil), hem començat l’aventura. En un indret, el motorista de davant nostre ha rebut un bon cop de porra del policia que estava al control. Per sort, no ens ha passat res i hem arribat sans i estalvis.

Ara amb en Pau vaig cap a Tororo, on viurà amb els estudiants de l’escola, farà una estada en un poblat, anirà uns dies a l’Orphan’s Club, etc etc etc. Fa il·lusió!

PD: A la foto, podeu veure quan pujàvem als “bodaboda” per la visita guiada.

6 comentaris:

  1. Que bé tot el que expliques, Sergi!!!
    La foto genial, poc t'imaginava dalt d'una moto, la veritat és que quedes força de debò. Ahh i sort que porteu casc!!!
    Que vagi molt bé amb el Pau!!!

    ResponElimina
  2. Recordo el Pau de quant era escolà.Es bonic que tinguin aquestes ganes de compartir
    I venir a Uganda.
    No obstant això dels taxis motos és una mica perillós em sembla.
    Una abraçada per tu i en altre per en Pau i cuideu.vos molt.

    ResponElimina
  3. "... HA REBUT UN COP DE PORRA..."

    M' ha entristit !!

    Que en segons quins paíssos,
    pel fet de RECLAMAR DRETS HUMAN,
    es reparteixin " BONS COPS DE PORRA" ,
    aixó, per desgràcia, és de preveure.

    Peró que, per que es respecti la MESURA NOCTURNA
    del TOC DE QUEDA, A causa de la PANDEMIA COVID-19
    sigui necessari el "COP DE PORRA",
    aixó, diu molt poc a favor dels Responsables
    de l' Educació d'un país,
    respecte als seus ciutadans, sigui del país que sigui, sigui del continent que sigui.

    Ni el " COP DE PORRA", ni el saltar-se la mesura
    del " TOC DE QUEDA" , tenen en aquesta ocasió
    una justificació.

    Quanta feina a fer en tots sentits !!

    Veritablement, conèixer una nova ciutat ,
    És un anar prenent consciència i un enriquiment.

    Feliç descans.

    ResponElimina
  4. Quina bona idea les motos fent de taxi per conèixer la ciutat! I quin horror el cop de porra i l'angúnia de creuar la ciutat quan ja hi ha toc de queda....
    Gràcies per explicar-ho. Una abraçada

    ResponElimina
  5. Aquest cop toca fer d'Indiana Jones :-) molt bé Sergi! Conèixer la cultura i la societat d'Uganda, quina experiència més enriquidora!!

    ResponElimina